Es mostren 594853 resultats

punir


<title type="display">punir</title>

Pronúncia: pyniʀ
    verb transitiu
  1. castigar, punir infr. Punir un élève, castigar una alumna.
  2. [mal récompenser] castigar. Être puni de sa propre bonté, ésser castigat per la seva bondat.
  3. ciències militars arrestar.
  4. [de, pour] castigar per.
  5. [par] [une faute] castigar amb. L’assassinat était puni par la mort, l’assassinat es castigava amb la mort.
  6. c’est le bon Dieu qui l’a puni familiarment Déu l’ha castigat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

punir

verb transitiu castigar, punir infr Punir un élève , castigar una alumna mal récompenser castigar Être puni de sa propre bonté , ésser castigat per la seva bondat ciències militars arrestar de, pour castigar per par une faute castigar amb L’assassinat était puni par la mort , l’assassinat es castigava amb la mort c’est le bon Dieu qui l’a puni familiarment Déu l’ha castigat © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Italià

punir

punir

verb transitiu punire, castigare
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punir</title>

Etimologia: del ll. punīre, íd., der. de poena ‘pena’ amb un altre tractament del diftong del gr. poinḗ d’on prové 1a font: s. XIII, Vides
    verb transitiu
    1. Imposar una pena o càstig a algú per fer-li expiar un delicte o una falta. Punir un criminal.
    2. Executar un càstig. El puní amb els assots.
  2. Fer expiar una falta. Punir un crim, un delicte.

■ punir

verb transitiu Imposar una pena o càstig a algú per fer-li expiar un delicte o una falta Punir un criminal Executar un càstig El puní amb els assots Fer expiar una falta Punir un crim, un delicte
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

punir

punir

verb transitiu literàriament bestrafen per für punir un delicte ein Vergehen bestrafen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Castellà Català

punir

punir

verb transitiu poc freqüent castigar punir , castigar
DIDAC Diccionari escolar

punir

<title type="display">punir</title>

verb Posar un càstig a algú que ha comès una falta. La llei puneix alguns delinqüents amb cadena perpètua.
punible, punició, punitiu, punitiva

punir

verb Posar un càstig a algú que ha comès una falta La llei puneix alguns delinqüents amb cadena perpètua punible , punició , punitiu , punitiva
Diccionari Català francès

punir

punir

verb transitiu dret punir
Diccionari Alemany Català

punisch

punisch

adjectiu púnic © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Anglès Català

punish


<title type="display">punish</title>

Pronúncia: ˈpʌnɪʃ
    transitive verb
  1. castigar, punir, penar.
  2. to punish someone (for \ for doing) something castigar algú per alguna causa, castigar algú per haver fet alguna cosa.

  3. figurative [maltreat] maltractar.
  4. [tax] exigir més del compte, exigir esforços sobrehumans.
  5. [take advantage of] aprofitar-se de.
  6. [food] devorar.

punish

transitive verb castigar , punir , penar to punish someone for \ for doing something castigar algú per alguna causa , castigar algú per haver fet alguna cosa figurative maltreat maltractar tax exigir més del compte , exigir esforços sobrehumans take advantage of aprofitar-se de food devorar
Diccionari Anglès Català

punishable

punishable

adjective castigable , punible Law delictiu a punishable offence una infracció delictiva