Es mostren 594853 resultats

punta

<title type="display">punta</title>

femení [extrem agut] punta, cima. La punta d'un campanar, la punta di un campanile. || [part més extrema] punta, estremità. La punta del nas, la punta del naso. || [angle] punta. El capell de tres puntes, il cappello a tre punte. || [clau] punta, brocca, chiodo m. || tèxt [sovint en pl] merletto m, pizzo m, trina. || fig [grau mínim] punto m, idea. Una punta de dolç, un punto di dolce || [usat adjectivament] di punta. Hores punta, ore di punta. || a punta de dia (o d'alba) allo spuntare del sole, a punta di giorno ant. || estar de punta fam [estar renyit amb algú] essere in rotta. || fer punta [a un llapis] fare la punta. || no veure la punta d'una cosa fig non vedere il motivo di qualcosa. || posar-se de punta fig venire alle rotte. || punta de cigar (o de cigarreta) cicca, mozzicone. || punta de diamant tecn punta di diamante. || punta d'embigar tecn bullone. || punta de terra lingua di terra. || punta seca art puntasecca. || puntes de coixí merletto a fuselli. || tenir a la punta de la llengua fig avere sulla punta della lingua. || tenir per la punta dels dits fig avere sulla punta delle dita, conoscere a menadito.

punta

punta

punta

    femení
  1. [extrem agut] punta. La punta d'una espasa, la punta de una espada.
  2. [part més extrema] punta. La punta de la sabata, la punta del zapato.
  3. [angle] pico m, punta. El capell de tres puntes, el sombrero de tres picos.
  4. heràldica punta.
  5. tecnologia [clau] punta.
  6. [generalment en plural] indústria tèxtil encaje m, puntilla. Puntes de coixí, encaje de bolillos.
  7. figuradament [grau mínim] punto m. Una punta de dolç, de salat, un punto de dulce, de salado.
  8. [usat adjectivalment] punta. Hores punta, horas punta.
  9. a punta de dia (o d'alba) al amanecer, al alba, al rayar el alba, al clarear el día. Sortirem a punta de dia, saldremos al amanecer.
  10. a punta d'espasa figuradament i familiarment [amb rigor] a punta de lanza.
  11. estar de punta figuradament i familiarment estar de punta.
  12. fer punta [a un llapis] sacar punta.
  13. no veure la punta d'una cosa figuradament i familiarment no verle la gracia a una cosa.
  14. posar-se de punta figuradament i familiarment ponerse de punta.
  15. punta de cabota plana tecnologia punta de cabeza plana.
  16. punta de cigar (o de cigarret) colilla, punta.
  17. punta de diamant tecnologia punta de diamante.
  18. punta d'embigar tecnologia clavo bellota (o bellotillo, o belloto).
  19. punta d'enllatar tecnologia clavo de chilla.
  20. punta de terra geografia punta, repunta p fr.
  21. punta seca art punta seca.
  22. puntes de coixí indústria tèxtil encaje de bolillos.
  23. tenir a la punta de la llengua figuradament i familiarment tener en la punta de la lengua.
  24. tenir per la punta dels dits figuradament i familiarment tener en la punta de los dedos, saber al dedillo (o de corrido, o de carretilla).

punta

punta


<title type="display">punta</title>

    femení
  1. [extremo agudo] punta.
  2. [extremo] punta. La punta de la lengua, la punta de la llengua.
  3. [saliente, pico] punta. El sombrero de cuatro puntas, el capell de quatre puntes.
  4. [asta del toro] banya.
  5. geografia punta, punta de terra.
  6. [sabor agrio del vino] punt m (o punta) d'agre.
  7. [colilla] punta de cigar (o de cigarret), burilla, llosca.
  8. [clavo] clau m, punta d'enllatar.
  9. figuradament punta. Tener una punta de salado, tenir una punta de salat.
  10. heràldica punta.
  11. [de ganado] ramat m.
  12. [en aposición] punta. Horas punta, hores punta.
  13. plural poc freqüent [encaje] puntes.
  14. acabar en punta figuradament i familiarment acabar en sec.
  15. a punta de lanza figuradament i familiarment [severamente] a punta d'espasa.
  16. a punta de pala familiarment a palades, a dojo.
  17. de punta a punta de cap a cap.
  18. de punta en blanco figuradament i familiarment de vint-i-un botó.
  19. estar de punta figuradament i familiarment [enemistado] estar de punta.
  20. estar hasta la punta de los pelos figuradament i familiarment [harto] estar-ne fins al capdamunt, tenir-ne el buc (o el sac, o el pap) ple.
  21. ponerse de punta figuradament i familiarment [enemistarse] posar-se de punta, renyir, enemistar-se.
  22. punta de cabeza plana clau (o punta) de cabota plana.
  23. punta de diamante tecnologia punta de diamant.
  24. punta de París tecnologia [alfiler de París] tatxa.
  25. punta seca art punta seca.
  26. sacar punta a [un lápiz] fer punta.
  27. sacar punta a figuradament [interpretar mal] tergiversar, falsejar, deformar. Siempre le sacáis punta a todo lo que digo, sempre deformeu tot el que dic.
  28. sacar punta a figuradament [sacar provecho] treure el suc, esprémer. A este tema ya le has sacado bastante punta, d'aquest tema ja n'has tret prou suc (o aquest tema ja l'has espremut prou).
  29. tener en la punta de la lengua figuradament i familiarment tenir a la punta de la llengua.
  30. terminar en punta figuradament i familiarment [acabar en punta] acabar en sec.

punta

punta


<title type="display">punta</title>

    femení també figuradament
  1. Spitze f.
  2. geografia Landzunge f.
  3. figuradament Pointe f.
  4. tecnologia Stift m.
  5. tèxtil [generalment en plural] Spitze(n pl) f.
  6. punta de cigarreta Zigarettenstummel m.
  7. punta de diamant [Werkzeug] Glaserdiamant m.
    1. música [Phono] Saphir m.
    2. [Schmuck] kleine Diamantnadel f.
  8. punta del dit (del nas, del peu) Finger-(Nasen-, Fuß-)spitze f.
  9. hores punta Hauptgeschäfts-, Hauptverkehrs-zeit.
    • Stoßzeit, Spitzenzeit f.
  10. a punta de dia od d'alba bei Tagesanbruch.
  11. a punta d'espasa figuradament mit Gewalt.
  12. acabar en punta spitz zulaufen.
  13. fer punta a (una cosa) etwas spitz machen oder (an)spitzen.
  14. posar-se de punta amb (algú) Streit mit jemandem bekommen.
  15. estar de punta amb (algú) mit jemandem zerstritten sein.
  16. tenir els nervis de punta schrecklich nervös sein.
  17. el rostit té una punta de salat der Braten ist ein wenig versalzen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

punta

punta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punta</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. pŭncta ‘estocada, punxada amb arma blanca’, participi fem. de pŭngĕre ‘punxar’ 1a font: s. XIII
Body
  1. femení
    1. Extrem agut d’una cosa. La punta de l’espasa. La punta d’una agulla. Fer punta al llapis. Acabat en punta.
    2. per analogia La punta d’un campanar, d’una piràmide, d’una muntanya.
    3. per analogia La part més extrema i avançada d’una cosa. La punta del peu, del dit, de la llengua, del nas. La punta de la sabata.
    4. per extensió Cadascun dels angles o extrems d’una peça, objecte. Les quatre puntes del mocador. El capell de tres puntes.
    5. portar (una cosa) a punta d’espasa figuradament Portar-la amb tot el rigor, sense fer concessions.
  2. femení
    1. Nom de diferents objectes terminats en punta.
    2. fusteria i indústries del calçat Clau petit, especialment el prim fabricat mecànicament.
    3. prehistòria Instrument lític que consta d’una extremitat aguda.
    4. punta de cigar (o de cigarret) Allò que en resta en acabar de fumar-se’ls; burilla, llosca.
  3. femení figuradament Grau mínim o inicial d’una qualitat. Una punta d’agre, de dolç, de salat, etc.
  4. femení figuradament
    1. estar de punta Estar renyit amb algú.
    2. posar-se de punta Renyir, enemistar-se.
  5. adjectiu invariable
    1. De màxima activitat, intensitat, modernitat, màxim rendiment, etc. Les hores punta del metro, del trànsit. Tecnologia punta.
    2. articles punta Articles utilitzats com a reclam per a la venda d’altres articles.
    3. empreses (o sectors) punta economia Empreses o sectors que constitueixen la base de la producció dels ingressos dins el procés econòmic d’una nació o dins un sistema econòmic.
    4. hora punta economia En la producció, hora de màxim rendiment.
    5. hora punta economia En la utilització d’energia, hora de màxim consum d’electricitat.
    6. hora punta radiotècnia i televisió Franja horària de major audiència en la programació televisiva o radiofònica.
  6. femení heràldica
    1. Part inferior del camper on se situa un peu.
    2. Peça fonamental consistent en un llarg triangle la base del qual ocupa dos terços de la vora inferior de l’escut i que puja en angle agut cap a la vora superior però sense arribar-hi.
  7. femení indústria tèxtil
    1. [sovint en pl] Tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn.
    2. punta al sargit Punta en la qual els fons dels motius ornamentals són brodats a la basta, com si fossin un sargit.
    3. punta bordelesa Punta feta amb un tul sota el qual hom posa el dibuix que és resseguit pel procediment de la basta i fa que els contorns restin ben dibuixats.
  8. a punta de dia (o d’alba) Quan comença a fer claror, però abans de sortir el sol.
  9. en punta de costat patologia Dit del dolor intens, al costat del tòrax, que produeixen certes malalties.
  10. no veure la punta (d’una cosa) No veure’n la finalitat o la gràcia que hom li atribueix.
  11. poder de les puntes electricitat Propietat que posseeixen els cossos acabats en una punta metàl·lica, consistent a deixar fluir les càrregues elèctriques i neutralitzar qualsevol cos electritzat pròxim a la punta.
  12. punta de terra Braç de terra de poca extensió que avança dins la mar.
  13. punta i taló dansa Pas de dansa que hom fa amb el peu marcant primer amb la punta i després amb el taló.
  14. punta seca art Gravat calcogràfic que s’obté per estampació, sobre paper, d’una planxa de coure o de zenc gratada directament per l’artista mitjançant una punta afilada d’acer.

punta

punta


<title type="display">punta</title>

Pronúncia: púntə
    femení
  1. [extrem agut d’una cosa] point.
  2. [extrem] tip, end.
  3. [clau] nail, tack.
  4. indústria tèxtil fine lace.
  5. no veure la punta not to see the point.
  6. punta de terra point.
  7. punta de cigarreta butt.
  8. a punta d’espasa under strict control.
  9. a punta de dia at daybreak.
  10. en punta pointed, tapering.
  11. posar-se de punta amb algú to get angry with someone.
  12. fer punta al llapis to sharpen a pencil.
  13. punta de costat twinge of pain.
  14. adjectiu
  15. hores punta (rush \ peak) hours.
  16. tecnologia punta (state-of-the-art \ leading) technology.

punta

punta

<title type="display">punta</title>

    nom femení
  1. La punta d'un objecte és la seva part final, l'extrem. Parlem de la punta del nas, dels dits, d'un bastó, d'una sabata o de la cua d'un animal.
  2. Part final d'una cosa que és molt fina i aguda, que punxa i forada. Parlem de la punta d'un ganivet de cuina, d'una agulla, d'un llapis o d'una espasa.
  3. Cadascun dels angles o extrems d'un objecte, d'una peça. Un mocador té quatre puntes. Una habitació pot fer cinc metres d'una punta a l'altra.
  4. nom femení plural
  5. Les puntes són unes tires de teixit molt lleuger i ben decorat que es posen com a adornament a les vores dels vestits. Es porten sovint al coll i a les mànigues. També hi ha mocadors i altres peces de roba delicada fetes de puntes.
  6. nom femení
  7. Una punta de cigarret o de puro és una burilla.
  8. locució que fa d’adverbi
  9. a punta de dia és molt de matí, quan comença a fer-se clar. És molt lluny: sortirem a punta de dia.

punta

punta


<title type="display">punta</title>

Pronúncia: púntə
    femení
  1. [extrem agut] pointe. La punta d'un ganivet, la pointe d'un couteau.
  2. [part més extrema] pointe, bout m. La punta del campanar, la pointe du clocher. La punta del peu, le bout du pied.
  3. [angle] coin m. Les puntes del mocador, les coins du mouchoir .
    • corne. Un capell de tres puntes, un tricorne.
  4. tecnologia clou m. Punta de París, petit clou.
  5. [generalment en pl] indústria tèxtil dentelle. Puntes de coixí, dentelle aux fuseaux.
  6. figuradament [grau mínim] pointe, soupçon m. Una punta d'agre, une pointe d'aigreur. Una punta de salat, un soupçon salé.
  7. mégot m. Punta de cigar, de cigarret, mégot.
  8. a punta de dia (d'alba) à la pointe du jour.
  9. a punta d'espasa figuradament i familiarment [amb rigor] avec la plus grande rigueur.
  10. estar de punta figuradament i familiarment être fâché (être en désaccord).
  11. estrella de sis puntes étoile à six branches.
  12. fer punta a un llapis tailler un crayon.
  13. fer punta figuradament i familiarment [a algú, a alguna cosa] s'opposer à quelqu'un (s'opposer à quelque chose, faire obstacle).
  14. fer puntes figuradament [a algú] rivaliser avec quelqu'un.
  15. menjar de la punta de les dents manger du bout des dents.
  16. molt soroll de boixets, i poques puntes beaucoup de bruit, et peu d'effet.
  17. no veure la punta d'una cosa figuradament i familiarment ne pas voir le bout d'une chose.
  18. posar-se de punta [els cabells] se hérisser (se dresser sur la tête).
  19. posar-se-li els cabells de punta figuradament i familiarment [a algú] se fâcher (se heurter) à quelqu'un.
  20. punta de coixí dentelle aux fuseaux.
  21. punta de costat point de côté.
  22. punta de diamant tecnologia pointe de diamant.
  23. punta de llança fer de lance.
  24. punta de terra langue de terre.
  25. punta seca art pointe sèche.
  26. tenir a la punta de la llengua figuradament i familiarment avoir sur le bout de la langue.
  27. tenir per la punta dels dits figuradament i familiarment savoir sur le bout des doigts.
  28. adjectiu
  29. de pointe. Hora punta, heure de pointe. Tecnologia punta, technologie de pointe .
    1. choc inv, d'appel. Articles punta, articles choc (d'appel).
    2. de pointe. Empreses punta, entreprises de pointe. Sectors punta, secteurs de pointe.

punta

punta1


<title type="display">punta</title><lbl type="homograph">1</lbl>

  1. extrem
    àpex (tèc.). L'àpex d'una fulla.
    Compareu: apicle: àpex petit.
    acme, el punt més alt.
    cap. Els caps d'una corda.
    penol, punta d'una antena, d'una verga.
    vèrtex, punta d'una piràmide, d'un con; punt més alt del cap d'una persona.
    corona, coronell o coroneta (del cap de l'home)
    cúspide (d'una piràmide o d'un con)
    capciró, punta, esp. dels dits.
    bec o corn (de la lluna, d'un mocador, d'un davantal)
    banya. Les banyes de l'enclusa.
    cornaló, punta d'un mocador.
    pany, íd. Els quatre panys d'un mocador (Alc.).
    puntera, punta de la sabata, la mitja, etc.
    llengüeta, punta d'un ham o d'una fletxa.
    perboc o aceró, punta acerada de la rella i d'altres instruments.
    brec, punta punxeguda d'un aixadell.
    forcó, cada una de les puntes d'una forca.
    pua (→)
    agulló, punta de l'agullada.
    caramull. El caramull d'un paller.
    closa, la punta d'un edifici, la part que l'acaba.
    acabament, íd.
    encetall, la punta d'una cosa que s'enceta. Un encetall de botifarra.
    esperó, punta de roca que romp les onades.
  2. cim.
  3. clau (m.).



  4. Vegeu també:
    punta2



© Manuel Franquesa

punta1

punta2

punta2