Es mostren 594853 resultats

punter

punter

punter
-a


<title type="display">punter</title>

Pronúncia: punté
    adjectiu
  1. pointed.
  2. masculí
  3. [busca] pointer.
  4. [eines] chisel.
  5. puncheon.
  6. femení
  7. [reforç d’un calçat] toecap.
  8. [punta de mitja] toe.

punter
-a

punter
-a

<title type="display">punter</title>

adjectiu puntegut. || [que és a la punta] estremo -a.

masculí [per a assenyalar] bacchetta f. || [de sabater] regolo graduato. || tecn punteruolo. || femení [de la mitja] cappellotto m. || [de la sabata] mascherina.

punter
-a

punter

<title type="display">punter</title>

    adjectiu
  1. Que acaba en punta. Alguns ganivets de cuina són punters.
  2. nom femení
  3. La puntera d'una sabata, d'un altre calçat, d'una mitja o d'un mitjó és la part del davant que cobreix la punta del peu. Algunes botes porten punteres reforçades.

punter

punter
-a


<title type="display">punter</title>

    adjectiu
  1. [puntegut] puntiagudo -da.
  2. [que és a la punta] extremo -ma.
  3. [capdavanter] puntero -ra. Una universitat puntera en recerca, una universidad puntera en investigación.
  4. masculí
  5. [per a assenyalar] puntero.
  6. [de sabater] marco, cartabón.
  7. tecnologia puntero.
  8. femení
  9. [de la sabata] puntera.

punter
-a

punter


<title type="display">punter</title>

    adjectiu
  1. també figuradament Spitzen....
  2. masculí tecnologia
  3. [Art] Körner m.
  4. Bohrer m.
  5. Stichel m.
  6. [Schule] Zeigestock m.
  7. femení
  8. [Socken, Strumpf] Spitze f.
  9. [Schuh] Spitze.
    • Vorderkappe f.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

punter

punter
-a


<title type="display">punter</title>

Pronúncia: punté
    adjectiu
  1. [puntegut] pointu -e.
  2. [a l'extrem] extrême.
  3. masculí
  4. [de sabater] forme f, pied à coulisse.
  5. tecnologia poinçon, étampe f.
    • laie f, marteau bretté.
  6. femení
  7. [de la sabata] bout m.

punter
-a

punter1
| puntera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punter</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Homòfon: ponter
Etimologia: de punt; en el sentit de ‘busca’, calc del cast. puntero, der. de punto ‘punt’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
  1. adjectiu Que assenyala un punt, que marca punts.
  2. masculí busca 3.
  3. masculí indústries del calçat Instrument de fusta emprat pels sabaters per a prendre les mides del peu per fer unes sabates.
  4. masculí informàtica En una estructura de dades, enllaç que consisteix en l’adreça de l’element de dades següent (en una certa successió).



  5. Vegeu també:
    punter2

punter1
| puntera

punter1

punter2