Es mostren 594853 resultats

punyir

punyir

verb transitiu to prick , sting , puncture figuradament to incite , stir up verb intransitiu to sprout , begin to grow
Diccionari Català Italià

punyir

<title type="display">punyir</title>

verb transitiu [punxar] pungere, punzecchiare. || fig pungere, stimolare. La curiositat el punyia, la curiosità lo pungeva.

verb intransitiu spuntare. El blat ja puny, il frumento sta già spuntando.

punyir

verb transitiu punxar pungere, punzecchiare || fig pungere, stimolare La curiositat el punyia , la curiosità lo pungeva verb intransitiu spuntare El blat ja puny , il frumento sta già spuntando
Conjugador Català

punyir


<title type="display">punyir</title>

    1. INFINITIU

    1. punyir

    2. GERUNDI

    1. punyint

    3. PARTICIPI

    1. punyit
    2. punyida
    3. punyits
    4. punyides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. punyo
      2. punys
      3. puny
      4. punyim
      5. punyiu
      6. punyen

      2. IMPERFET

      1. punyia
      2. punyies
      3. punyia
      4. punyíem
      5. punyíeu
      6. punyien

      3. PASSAT

      1. punyí
      2. punyires
      3. punyí
      4. punyírem
      5. punyíreu
      6. punyiren

      4. FUTUR

      1. punyiré
      2. punyiràs
      3. punyirà
      4. punyirem
      5. punyireu
      6. punyiran

      5. CONDICIONAL

      1. punyiria
      2. punyiries
      3. punyiria
      4. punyiríem
      5. punyiríeu
      6. punyirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. punyi
      2. punyis
      3. punyi
      4. punyim
      5. punyiu
      6. punyin

      2. IMPERFET

      1. punyís
      2. punyissis
      3. punyís
      4. punyíssim
      5. punyíssiu
      6. punyissin

    6. IMPERATIU

    1. puny
    2. punyi
    3. punyim
    4. punyiu
    5. punyin

punyir

INFINITIU punyir GERUNDI punyint PARTICIPI punyit punyida punyits punyides INDICATIU PRESENT punyo punys puny punyim punyiu punyen IMPERFET punyia punyies punyia punyíem punyíeu punyien PASSAT punyí punyires punyí punyírem punyíreu punyiren FUTUR punyiré punyiràs punyirà punyirem punyireu punyiran CONDICIONAL punyiria punyiries punyiria punyiríem punyiríeu punyirien SUBJUNTIU PRESENT punyi punyis punyi punyim punyiu punyin IMPERFET punyís punyissis punyís punyíssim punyíssiu punyissin IMPERATIU puny punyi punyim punyiu punyin
Diccionari Català Castellà

punyir

punyir

    verb transitiu
  1. [punxar] pinchar, punzar.
  2. figuradament [l'ànim] punzar, pinchar. El desig el punyia, el deseo le punzaba.
  3. figuradament [una pena] punzar.
    4. verb intransitiu
  4. [la barba, els sembrats] apuntar.

punyir

verb transitiu punxar pinchar , punzar figuradament l'ànim punzar , pinchar El desig el punyia , el deseo le punzaba figuradament una pena punzar verb intransitiu la barba, els sembrats apuntar
Diccionari Català Alemany

punyir


<title type="display">punyir</title>

    verb transitiu
  1. stechen.
  2. figuradament an-spornen, -treiben, reizen.
  3. figuradament ergreifen.
  4. [Herz] zerreißen.
    5. verb intransitiu
  5. [Bart] zu wachsen oder zu sprießen beginnen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

punyir

verb transitiu stechen figuradament an-spornen, -treiben, reizen figuradament ergreifen Herz zerreißen verb intransitiu Bart zu wachsen oder zu sprießen beginnen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

punyir

<title type="display">punyir</title>

    verb
  1. Punxar.
  2. Diem que una cosa ens punyeix si ens afecta molt, si penetra fondament en el nostre ànim. La mort d'un ésser estimat sempre punyeix el cor de la família.

punyir

verb Punxar Diem que una cosa ens punyeix si ens afecta molt, si penetra fondament en el nostre ànim La mort d'un ésser estimat sempre punyeix el cor de la família
Diccionari Català francès

punyir


<title type="display">punyir</title>

Pronúncia: puɲí
    verb transitiu
  1. [punxar] piquer.
  2. figuradament [l'ànim] piquer. Punyir la curiositat, piquer la curiosité .
    • [una pena] tourmenter, chagriner, tarauder, faire souffrir.
    3. verb intransitiu
  3. [la barba, els sembrats] pousser, poindre.

punyir

verb transitiu punxar piquer figuradament l'ànim piquer Punyir la curiositat , piquer la curiosité • una pena tourmenter , chagriner , tarauder , faire souffrir verb intransitiu la barba, els sembrats pousser , poindre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punyir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punyir</title>

Etimologia: del ll. pŭngĕre ‘punxar’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. transitiu
    1. Punxar.
    2. figuradament Penetrar colpidorament l’ànim. El punyia el desig, la curiositat. Aquelles paraules li punyien el cor.
    3. Burxar (en una cosa) ficant-hi la mà o un objecte punxegut. De tant punyir el pany amb la clau, el va espatllar.
  2. intransitiu Començar a sortir la barba o els sembrats. A quinze anys ja li començava a punyir la barba. El blat ja puny.
  3. transitiu adoberia Pitjar les peces de sola amb el punyidor, dins el clot, per tal que ocupin poc lloc i es remullin bé pertot.

■ punyir

verb transitiu Punxar figuradament Penetrar colpidorament l’ànim El punyia el desig, la curiositat Aquelles paraules li punyien el cor Burxar en una cosa ficant-hi la mà o un objecte punxegut De tant punyir el pany amb la clau, el va espatllar intransitiu Començar a sortir la barba o els sembrats A quinze anys ja li començava a punyir la barba El blat ja puny transitiu adoberia Pitjar les peces de sola amb el punyidor, dins el clot, per tal que ocupin poc lloc i es remullin bé pertot
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

punzada

punzada

femení herida punxada , punyida figuradament dolor intermitente punxada figuradament fiblada , punyida dar punzadas fer punxades
Diccionari Castellà Català

punzador
-ra

punzador
-ra

adjectiu punxant , punyent