Es mostren 594827 resultats

arrestation

arrestation

arresting

arresting

Arrestlokal

Arrestlokal

arresto

arresto

Arrestzelle

Arrestzelle

arrêt


<title type="display">arrêt</title>

Pronúncia: aʀɛ
    masculí
  1. aturament, aturada f, parada f, arrest.
  2. [halte] alto.
  3. [endroit] parada f.
  4. [jugement] opinió f, sentència f.
  5. arrêtoir.
  6. dret decisió f, veredicte.
  7. rest. Avoir la lance en arrêt, tenir la llança en rest.
  8. arrêt de travail baixa f per malaltia.
  9. être à l’ (ou tomber en) arrêt estar (o quedar) parat -ada.
  10. ligne d’arrêt ciències militars línia defensiva.
  11. maison d’arrêt centre m penitenciari (o de reclusió), o presó.
  12. mandat d’arrêt ordre f de detenció.
  13. sans arrêt sense parar.
  14. tir d’arrêt ciències militars foc de contenció.
  15. masculí plural
  16. arrest sing.
  17. ciències militars
    1. lever les arrêts aixecar l’arrest.
    2. mettre aux arrêts arrestar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

arrêt

arrêté1

arrêté1

arrêté2
-ée

arrêté2
-ée

arrête-bœuf

arrête-bœuf

arrêter


<title type="display">arrêter</title>

Pronúncia: aʀete
    verb transitiu
  1. aturar, parar, deturar, detenir. Arrêter sa voiture, aturar el cotxe.
  2. interrompre, tallar. Arrêter une hémorragie, tallar una hemorràgia.
  3. agafar, detenir, arrestar. Ton frère vient de se faire arrêter, el teu germà l’han detingut ara mateix.
  4. indústria tèxtil atacar. Arrêter un point, atacar un punt.
  5. figuradament fixar. L’on arrête ses regards sur la misère, fixem la mirada en la misèria.
  6. prendre, fer. Elle a arrêté son choix, ja ha fet la seva elecció.
  7. cloure, concloure. Arrêter un contrat, cloure un contracte.
  8. familiarment donar la baixa a.
  9. [un rendez-vous] fixar, acordar.
  10. dret decretar, ordenar.
  11. marina, marítim [un nœud] assocar.
  12. arrête ton cirque ! familiarment prou (o para) de fer comèdia!
  13. verb intransitiu
  14. parar, deturar-se pron, aturar-se pron. Dites-lui d’arrêter, digues-li que pari.
  15. [cesser] parar. Arrêter de parler, parar de parlar. Arrêtez!, pareu (prou)!
  16. verb pronominal
  17. parar-se, aturar-se, arrestar-se, detenir-se. Ma montre s’est arrêtée, se m’ha parat el rellotge.
  18. figuradament insistir. Ils s’arrêtaient toujours sur la même idée, insistien sempre en la mateixa idea.
  19. familiarment
    1. c’est bon quand ça s’arrête ! sort que s’ha acabat
    2. s’arrêter en bon chemin deixar estar (o abandonar) una bona ocasió. Ne vous arrêtez pas en si bon chemin!, ara que anava tan bé!
  20. s’arrêter net parar en sec.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

arrêter