Es mostren 594851 resultats

quebrantahuesos

quebrantahuesos

quebrantamiento


<title type="display">quebrantamiento</title>

    masculí
  1. trencament, trencadura f, rompiment.
  2. figuradament trencament, transgressió f, violació f, contravenció f. Quebrantamiento de ley, trencament de llei.
  3. figuradament [de un compromiso] trencament, violació f.
  4. [de la salud] malmetement, deterioració f.
  5. quebrantamiento de forma dret trencament de forma.

quebrantamiento

quebrantaolas

quebrantaolas

quebrantar


<title type="display">quebrantar</title>

    verb transitiu
  1. trencar, rompre.
  2. [debilitar] crebantar. El terremoto quebrantó los cimientos, el terratrèmol crebantà els fonaments.
  3. figuradament crebantar, violar, infringir. Quebrantar la palabra dada, crebantar la paraula donada.
  4. figuradament [el valor, la moral, etc] crebantar, ensorrar, enfonsar.
  5. figuradament [la salud] crebantar, malmetre, espatllar, fer malbé.
  6. figuradament [color] trencar.

quebrantar

quebranto


<title type="display">quebranto</title>

    masculí
  1. [de la firmeza] crebant.
  2. [de la salud] deterioració f, malmetement.
  3. [del ánimo] enfonsament, ensorrada f.
  4. [dolor profundo] aflicció f, afligiment, pena f.
  5. figuradament [pérdida] pèrdua.
  6. quebranto de moneda menyscapte de diners.

quebranto

quebrar


<title type="display">quebrar</title>

    [Se conjuga como: apretar] verb transitiu
  1. trencar, rompre. Quebrar un cristal, trencar un vidre.
  2. [doblar] doblegar, trencar. Quebrar el cuerpo, doblegar el cos.
  3. figuradament [la voz, el color, etc] trencar. Quebrar la voz, trencar la veu.
  4. figuradament trencar, interrompre. Este incidente quebró su vocación, aquest incident va trencar la seva vocació.
  5. figuradament [el color de la cara] trencar.
  6. dret [una ley, etc] trencar, transgredir, violar.
  7. verb intransitiu
  8. poc freqüent [enemistarse] trencar, rompre.
  9. poc freqüent [flaquear] flaquejar.
  10. economia fallir, fer fallida, abatre's pron. Una empresa que ha quebrado, una empresa que ha fet fallida.
  11. verb pronominal
  12. trencar-se, rompre's.
  13. medicina [herniarse] trencar-se, sofrir trencadura.

quebrar

quebrassa

quebrassa

quebratxo

quebratxo

quebratxo

quebratxo

masculí botànica [Aspidosperma sp, Schinopsis sp] jabí, quiebrahacha, quebracho amer.

quebratxo

quebratxo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quebratxo</title>

Accessory
Etimologia: del cast. quebracho, íd., comp. de quebrar i hacha
Body
    masculí fusteria
  1. Nom donat a la fusta del quebratxo blanc i del quebratxo vermell.
  2. quebratxo blanc botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Arbre de la família de les apocinàcies (Aspidosperma quebracho-blanco), de fulles simples, alternes i coriàcies, flors petites de corol·la lobulada i fruits bifol·liculars, apreciat per la seva fusta.
  3. quebratxo vermell botànica i adoberia
    1. Arbre de la família de les anacardiàcies (Schinopsis balansae), de fulles simples en panícula i fruits drupacis, apreciat per la fusta.
    2. Arbre de la família de les anacardiàcies (Schinopsis lorentzii), de fulles pinnaticompostes, flors petites i fruits en drupa i que forneix una fusta dura i vermellosa.

quebratxo