Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594827 resultats

■ arreu¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arreu</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: ar_reu
Etimologia: contracció de a arreu ‘segons arranjament, per ordre’ o potser del germ. at red ‘segons consell, previsió’ 1a font: s. XIII

adverbi
1. L’un darrere l’altre sense interrupció. Navegar tres dies arreu.
2. Tot seguit. Aneu-hi arreu.
adverbi
1. Pertot, per totes bandes. Ja no plou, però tot regalima arreu.
2. A tot arreu. Pertot arreu. Arreu arreu.
arreu de locució prepositiva Arreu del món.

Vegeu també:

arreu²

■ arreu¹

adverbi L’un darrere l’altre sense interrupció Navegar tres dies arreu Tot seguit Aneu-hi arreu adverbi Pertot, per totes bandes Ja no plou, però tot regalima arreu A tot arreu Pertot arreu Arreu arreu arreu de locució prepositiva Arreu del món Vegeu també arreu 2

arreu¹

<title type="display">arreu</title><lbl type="homograph">1</lbl>

adverbi

hintereinander, ununterbrochen.
gleich, sofort.
überall.
a tot arreu, pertot arreu überall.
venen d'arreu od de tot arreu sie kommen überallher oder von überall.
arreu de locució prepositiva überall in (dat).
arreu del país im ganzen Land.
arreu d'Alemanya in ganz Deutschland.
arreu del món auf der ganzen Welt.

Vegeu també:

arreu²

arreu¹

adverbi hintereinander, ununterbrochen gleich, sofort überall a tot arreu, pertot arreu überall venen d'arreu od de tot arreu sie kommen überallher oder von überall arreu de locució prepositiva überall in dat arreu del país im ganzen Land arreu d'Alemanya in ganz Deutschland arreu del món auf der ganzen Welt Vegeu també arreu 2 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

arreu²

<title type="display">arreu</title><lbl type="homograph">2</lbl>

masculí

arada.

plural

Putz, Schmuck m.
[Pferde] Geschirr n.
Zubehör n.

Vegeu també:

arreu¹

arreu²

masculí arada plural Putz, Schmuck m Pferde Geschirr n Zubehör n Vegeu també arreu 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

■ arreu²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arreu</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: ar_reu
Etimologia: de arrear

masculí

Eina agrícola arrossegada per una cavalleria.
1. plural Ornaments, guarniments, especialment de vestir.
2. plural Guarniments de les bèsties de sella o de tir.
3. plural Efectes, instruments, accessoris, necessaris o convenients per a una operació, per al bon funcionament d’un aparell, etc.
4. singular Conjunt d’arreus.

Vegeu també:

arreu¹

■ arreu²

masculí Eina agrícola arrossegada per una cavalleria plural Ornaments, guarniments, especialment de vestir plural Guarniments de les bèsties de sella o de tir plural Efectes, instruments, accessoris, necessaris o convenients per a una operació, per al bon funcionament d’un aparell, etc singular Conjunt d’arreus Vegeu també arreu 1