Es mostren 594850 resultats

quiditat

quiditat

femení filosofia Quiddität f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quiditat

■ quiditat

femení Peculiaritat distintiva d’una cosa o persona filosofia En la terminologia filosòfica medieval, essència en l’ésser creat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quiditatiu
| quiditativa

■ quiditatiu
| quiditativa

adjectiu Que constitueix la peculiaritat distintiva d’una cosa o persona
Diccionari Castellà Català

quiebra


<title type="display">quiebra</title>

    femení
  1. [rotura] trenc m, ruptura.
  2. [grieta] esquerda, clivella.
  3. economia fallida, crac m. La quiebra de la banca, la fallida (o el crac) de la banca.
  4. figuradament fallida. La quiebra de la ciencia, la fallida de la ciència.
  5. ir a la quiebra economia fer fallida, anar a l'aigua, anar-se'n a can Pistraus.

quiebra

femení rotura trenc m , ruptura grieta esquerda , clivella economia fallida , crac m La quiebra de la banca , la fallida o el crac de la banca figuradament fallida La quiebra de la ciencia , la fallida de la ciència ir a la quiebra economia fer fallida , anar a l'aigua , anar-se'n a can Pistraus
Diccionari Castellà Català

quiebro


<title type="display">quiebro</title>

    masculí
  1. [ademán] esquivament, esquivada f.
  2. esports [con balón] regateig, passejada f.
  3. esports [sin balón] finta f.
  4. esports [boxeo, esgrima] finta f.
  5. música refilet.
  6. dar un quiebro [fútbol] driblar, fer un regateig.

quiebro

masculí ademán esquivament , esquivada f esports con balón regateig , passejada f esports sin balón finta f esports boxeo, esgrima finta f música refilet dar un quiebro fútbol driblar , fer un regateig
Diccionari Alemany Català

quieken


<title type="display">quieken</title>

    verb intransitiu [-t, -te, hat ge-t]
  1. xisclar.
  2. [Tür usw] grinyolar, garranyigar.
  3. [Schwein] (es)güellar, xisclar.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

quieken

verb intransitiu -t, -te, hat ge-t xisclar Tür usw grinyolar, garranyigar Schwein esgüellar, xisclar © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Alemany Català

quieksen

quieksen

verb intransitiu quieken © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Alemany Català

Quiekser

Quiekser

masculí -s, - xiscle grinyol esgüell © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Castellà Català

quien


<title type="display">quien</title>

    pronom relatiu
  1. qui. Quien pega primero pega dos veces, qui pega primer pega dos cops. El hombre de quien hablábamos, l'home de qui parlàvem.
  2. qui, el [f: la] qui [pl: els qui, les qui]. Quien haya dicho esto miente, el qui hagi dit això menteix. Sí; soy quien te piensas, sí; soc el qui et penses.
  3. qui, aquell -a qui (o que) [pl: aquells -es qui (o que)], tothom qui (o que). Que lo oiga quien quiera, que ho senti tot aquell qui vulgui.
  4. a quien [complemento directo] que. La persona a quien quiero, la persona que estimo.
  5. a quien [complemento indirecto] a qui. Las personas a quienes (o a quien) hablo, les persones a qui parlo.
  6. como quien com qui, com aquell que (o qui).
  7. como quien dice com aquell qui diu, per dir-ho d'alguna manera.
  8. de quien de qui, del qual, de la qual, dels quals, de les quals. La persona de quien te pido informes, la persona de qui (o de la qual) et demano informes.
  9. es... quien és... qui, és... el qui (o la qui). Es su hijo quien le tiene atado, és el seu fill qui (o el qui) el té lligat.
  10. habrá quien lo sepa hi haurà qui ho sabrà, hi deu haver algú que ho sàpiga.
  11. hay quien dice hi ha qui diu, n'hi ha algun que diu.
  12. no es quien para no ésser ningú per a. No es quien para impedirlo, no es ningú per a impedir-ho.
  13. no hay quien se ocupe de él no hi ha qui s'ocupi d'ell (o qui se n'ocupi).
  14. quien más quien menos qui més qui menys, tothom.
  15. quien mucho abarca poco aprieta qui molt abraça poc estreny.

quien

pronom relatiu qui Quien pega primero pega dos veces , qui pega primer pega dos cops El hombre de quien hablábamos , l'home de qui parlàvem qui , el f la qui pl els qui, les qui Quien haya dicho esto miente , el qui hagi dit això menteix Sí soy quien te piensas , sí soc el qui et penses qui , aquell -a qui o que pl aquells -es qui o que , tothom qui o que Que lo oiga quien quiera , que ho senti tot aquell qui vulgui a quien complemento directo que La persona a quien quiero , la persona que estimo a quien complemento indirecto a qui Las personas a quienes o a quien…
Diccionari Castellà Català

quién


<title type="display">quién</title>

    pronom interrogatiu i exclamatiu
  1. qui. ¿Quién es?, qui és? ¿Quiénes son estos chicos?, qui són aquests nois? Pregúntale con quién hablaba, pregunta-li amb qui parlava.
  2. dar el quién vive cridar l'alto.
  3. ¡quién pudiera! qui pogués!, qui ho pogués fer!
  4. quién... quién qui... qui, els uns... els altres. Todos estaban allí, quién de pie, quién sentado, tots eren allí, qui drets, qui asseguts.
  5. ¿quién sabe? qui sap? Aquellos dineros vienen quién sabe de dónde, aquells diners venen qui sap d'on.
  6. ¿quién vive? alto, qui hi ha?, qui sou?, qui sou i d'on veniu?

quién

pronom interrogatiu i exclamatiu qui Quién es , qui és Quiénes son estos chicos , qui són aquests nois Pregúntale con quién hablaba , pregunta-li amb qui parlava dar el quién vive cridar l'alto quién pudiera qui pogués , qui ho pogués fer quién quién qui qui , els uns els altres Todos estaban allí, quién de pie, quién sentado , tots eren allí, qui drets, qui asseguts quién sabe qui sap Aquellos dineros vienen quién sabe de dónde , aquells diners venen qui sap d'on quién vive alto , qui hi ha , qui sou , qui sou i d'on veniu