verb transitiu pròpiament i figuradament deixar, abandonar, marxar de, anar-se’n pron de, sortir de Elle quittait son pays , abandonava el seu país Il est accompagné d’un policier qui ne le quitte jamais , l’acompanya un policia que no el deixa mai Elle vient de quitter la ville , acaba de deixar de marxar de la ciutat Le docteur lui a interdit de quitter la chambre , el doctor el metge li ha prohibit de sortir de l’habitació figuradament deixar, abandonar Elle a quitté son mari , ha deixat el seu marit La santé l’avait quitté , la salut l’havia abandonat s’écarter de, se séparer de…
