Es mostren 594846 resultats

raciocinar

raciocinar

→ pensar raonar argumentar , raonar dialècticament © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

raciocinar

raciocinar

verb intransitiu to reason
Diccionari Català francès

raciocinar

raciocinar

verb intransitiu raisonner
Diccionari Català Castellà

raciocinar

raciocinar

verb intransitiu raciocinar
Conjugador Català

raciocinar


<title type="display">raciocinar</title>

    1. INFINITIU

    1. raciocinar

    2. GERUNDI

    1. raciocinant

    3. PARTICIPI

    1. raciocinat
    2. raciocinada
    3. raciocinats
    4. raciocinades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. raciocino
      2. raciocines
      3. raciocina
      4. raciocinem
      5. raciocineu
      6. raciocinen

      2. IMPERFET

      1. raciocinava
      2. raciocinaves
      3. raciocinava
      4. raciocinàvem
      5. raciocinàveu
      6. raciocinaven

      3. PASSAT

      1. raciociní
      2. raciocinares
      3. raciocinà
      4. raciocinàrem
      5. raciocinàreu
      6. raciocinaren

      4. FUTUR

      1. raciocinaré
      2. raciocinaràs
      3. raciocinarà
      4. raciocinarem
      5. raciocinareu
      6. raciocinaran

      5. CONDICIONAL

      1. raciocinaria
      2. raciocinaries
      3. raciocinaria
      4. raciocinaríem
      5. raciocinaríeu
      6. raciocinarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. raciocini
      2. raciocinis
      3. raciocini
      4. raciocinem
      5. raciocineu
      6. raciocinin

      2. IMPERFET

      1. raciocinés
      2. raciocinessis
      3. raciocinés
      4. raciocinéssim
      5. raciocinéssiu
      6. raciocinessin

    6. IMPERATIU

    1. raciocina
    2. raciocini
    3. raciocinem
    4. raciocineu
    5. raciocinin

raciocinar

INFINITIU raciocinar GERUNDI raciocinant PARTICIPI raciocinat raciocinada raciocinats raciocinades INDICATIU PRESENT raciocino raciocines raciocina raciocinem raciocineu raciocinen IMPERFET raciocinava raciocinaves raciocinava raciocinàvem raciocinàveu raciocinaven PASSAT raciociní raciocinares raciocinà raciocinàrem raciocinàreu raciocinaren FUTUR raciocinaré raciocinaràs raciocinarà raciocinarem raciocinareu raciocinaran CONDICIONAL raciocinaria raciocinaries raciocinaria raciocinaríem raciocinaríeu raciocinarien SUBJUNTIU PRESENT raciocini raciocinis raciocini raciocinem raciocineu…
Diccionari Castellà Català

raciocinar

raciocinar

verb transitiu raciocinar
Diccionari Català Alemany

raciocinar

raciocinar

verb intransitiu vernunftgemäß denken oder überlegen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raciocinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">raciocinar</title>

Partició sil·làbica: ra_ci_o_ci_nar
Etimologia: del ll. ratiocinari, íd. 1a font: 1839, DLab.
verb intransitiu Fer ús de la raó, per a conèixer o jutjar, per a inferir o demostrar quelcom partint d’unes bases o premisses. Només l’ésser humà raciocina.

■ raciocinar

verb intransitiu Fer ús de la raó, per a conèixer o jutjar, per a inferir o demostrar quelcom partint d’unes bases o premisses Només l’ésser humà raciocina
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

raciocini

raciocini

masculí Gedanken-folge f , -gang m Überlegung f Urteils-fähigkeit, -kraft f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

raciocini

raciocini

masculí raziocinio