Es mostren 594846 resultats

ranci
rància


<title type="display">ranci</title>

    adjectiu
  1. ranzig.
  2. figuradament [Geschlecht, Adel] uralt.
  3. figuradament i despectivament knaus(e)rig, knick(e)rig.
  4. tornar-se ranci ranzig werden.
  5. Vegeu vi.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

ranci
rància

adjectiu ranzig figuradament Geschlecht, Adel uralt figuradament i despectivament knauserig, knickerig tornar-se ranci ranzig werden Vegeu vi © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

ranci

<title type="display">ranci</title>

    adjectiu
  1. L'oli o un aliment greixós, com la cansalada, la mantega o la llonganissa, es tornen rancis si perden el bon gust que tenien i agafen una olor i un gust forts i desagradables.
  2. Un vi es diu ranci si es deixa a la bota durant bastant temps perquè agafi un gust i una olor molt bons. Els vins rancis es prenen amb les postres i amb galetes.
enrancir, ranciesa

ranci

adjectiu L'oli o un aliment greixós, com la cansalada, la mantega o la llonganissa, es tornen rancis si perden el bon gust que tenien i agafen una olor i un gust forts i desagradables Un vi es diu ranci si es deixa a la bota durant bastant temps perquè agafi un gust i una olor molt bons Els vins rancis es prenen amb les postres i amb galetes enrancir , ranciesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ranci
| rància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ranci</title>

Etimologia: del ll. rancĭdus, -a, -um, íd. 1a font: 1413
    adjectiu
  1. química orgànica Dit d’una substància greixosa que alterant-se químicament adquireix una olor i un sabor especials, desagradables. Aquesta mantega s’ha tornat rància. Oli ranci. Fer olor de ranci.
    1. enologia Dit del vi envellit de manera adient, amb aroma i tast agradables.
    2. figuradament Existent des de temps molt antic. Una rància estirp. De rància noblesa.
    3. figuradament Revellit, passat, fora de l’ús normal. Home d’idees ràncies.
  3. Mesquí, avar, escàs a donar.

■ ranci
| rància

adjectiu química orgànica Dit d’una substància greixosa que alterant-se químicament adquireix una olor i un sabor especials, desagradables Aquesta mantega s’ha tornat rància Oli ranci Fer olor de ranci enologia Dit del vi envellit de manera adient, amb aroma i tast agradables figuradament Existent des de temps molt antic Una rància estirp De rància noblesa figuradament Revellit, passat, fora de l’ús normal Home d’idees ràncies Mesquí, avar, escàs a donar
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

ranci
rància


<title type="display">ranci</title>

Pronúncia: ránsi
    adjectiu
  1. rance. Mantega rància, du beurre rance.
  2. figuradament i irònicament ancien -enne, vieux vieille. Rància noblesa, ancienne noblesse. De rància estirp, de vieille souche .
    1. despectivament rance, vieux jeu inv, dépassé -e. Té idees ràncies, elle a des idées vieux jeu (dépassées).
    2. [gasiu] mesquin -e, avare.
  3. fer olor (pudor) de ranci sentir le rance.
  4. tornar-se ranci rancir (devenir rance).
  5. vi ranci gastronomia vin vieux, rancio.

ranci
rància

adjectiu rance Mantega rància , du beurre rance figuradament i irònicament ancien -enne , vieux vieille Rància noblesa , ancienne noblesse De rància estirp , de vieille souche despectivament rance , vieux jeu inv , dépassé -e Té idees ràncies , elle a des idées vieux jeu dépassées gasiu mesquin -e , avare fer olor pudor   de ranci sentir le rance tornar-se ranci rancir devenir rance vi ranci gastronomia vin vieux , rancio
Diccionari Castellà Català

ranciar

ranciar

verb transitiu poc freqüent enrancir verb pronominal enrancir-se
Diccionari Anglès Català

rancid

rancid

adjective ranci
Diccionari Castellà Català

rancidez

rancidez

femení poc freqüent ranciedad
Diccionari Anglès Català

rancidity [or rancidness]

rancidity [or rancidness]

noun ranciesa , rancior
Diccionari Castellà Català

ranciedad

ranciedad

femení ranciesa , rancior
Conjugador Català

ranciejar


<title type="display">ranciejar</title>

    1. INFINITIU

    1. ranciejar

    2. GERUNDI

    1. ranciejant

    3. PARTICIPI

    1. ranciejat
    2. ranciejada
    3. ranciejats
    4. ranciejades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. ranciejo
      2. rancieges
      3. rancieja
      4. ranciegem
      5. ranciegeu
      6. ranciegen

      2. IMPERFET

      1. ranciejava
      2. ranciejaves
      3. ranciejava
      4. ranciejàvem
      5. ranciejàveu
      6. ranciejaven

      3. PASSAT

      1. ranciegí
      2. ranciejares
      3. ranciejà
      4. ranciejàrem
      5. ranciejàreu
      6. ranciejaren

      4. FUTUR

      1. ranciejaré
      2. ranciejaràs
      3. ranciejarà
      4. ranciejarem
      5. ranciejareu
      6. ranciejaran

      5. CONDICIONAL

      1. ranciejaria
      2. ranciejaries
      3. ranciejaria
      4. ranciejaríem
      5. ranciejaríeu
      6. ranciejarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. ranciegi
      2. ranciegis
      3. ranciegi
      4. ranciegem
      5. ranciegeu
      6. ranciegin

      2. IMPERFET

      1. ranciegés
      2. ranciegessis
      3. ranciegés
      4. ranciegéssim
      5. ranciegéssiu
      6. ranciegessin

    6. IMPERATIU

    1. rancieja
    2. ranciegi
    3. ranciegem
    4. ranciegeu
    5. ranciegin

ranciejar

INFINITIU ranciejar GERUNDI ranciejant PARTICIPI ranciejat ranciejada ranciejats ranciejades INDICATIU PRESENT ranciejo rancieges rancieja ranciegem ranciegeu ranciegen IMPERFET ranciejava ranciejaves ranciejava ranciejàvem ranciejàveu ranciejaven PASSAT ranciegí ranciejares ranciejà ranciejàrem ranciejàreu ranciejaren FUTUR ranciejaré ranciejaràs ranciejarà ranciejarem ranciejareu ranciejaran CONDICIONAL ranciejaria ranciejaries ranciejaria ranciejaríem ranciejaríeu ranciejarien SUBJUNTIU PRESENT ranciegi ranciegis ranciegi ranciegem ranciegeu ranciegin IMPERFET ranciegés ranciegessis…