Es mostren 594841 resultats

arronsar

arronsar

arrufar Arrufar el front , el nas , les celles → contreure Antònims Estendre arronsar-se pron Fig → acovardir -se, humiliar -se © Manuel Franquesa
Conjugador Català

arronsar


<title type="display">arronsar</title>

    1. INFINITIU

    1. arronsar

    2. GERUNDI

    1. arronsant

    3. PARTICIPI

    1. arronsat
    2. arronsada
    3. arronsats
    4. arronsades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. arronso
      2. arronses
      3. arronsa
      4. arronsem
      5. arronseu
      6. arronsen

      2. IMPERFET

      1. arronsava
      2. arronsaves
      3. arronsava
      4. arronsàvem
      5. arronsàveu
      6. arronsaven

      3. PASSAT

      1. arronsí
      2. arronsares
      3. arronsà
      4. arronsàrem
      5. arronsàreu
      6. arronsaren

      4. FUTUR

      1. arronsaré
      2. arronsaràs
      3. arronsarà
      4. arronsarem
      5. arronsareu
      6. arronsaran

      5. CONDICIONAL

      1. arronsaria
      2. arronsaries
      3. arronsaria
      4. arronsaríem
      5. arronsaríeu
      6. arronsarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. arronsi
      2. arronsis
      3. arronsi
      4. arronsem
      5. arronseu
      6. arronsin

      2. IMPERFET

      1. arronsés
      2. arronsessis
      3. arronsés
      4. arronséssim
      5. arronséssiu
      6. arronsessin

    6. IMPERATIU

    1. arronsa
    2. arronsi
    3. arronsem
    4. arronseu
    5. arronsin

arronsar

INFINITIU arronsar GERUNDI arronsant PARTICIPI arronsat arronsada arronsats arronsades INDICATIU PRESENT arronso arronses arronsa arronsem arronseu arronsen IMPERFET arronsava arronsaves arronsava arronsàvem arronsàveu arronsaven PASSAT arronsí arronsares arronsà arronsàrem arronsàreu arronsaren FUTUR arronsaré arronsaràs arronsarà arronsarem arronsareu arronsaran CONDICIONAL arronsaria arronsaries arronsaria arronsaríem arronsaríeu arronsarien SUBJUNTIU PRESENT arronsi arronsis arronsi arronsem arronseu arronsin IMPERFET arronsés arronsessis arronsés arronséssim arronséssiu arronsessin…
Diccionari Català Castellà

arronsar

arronsar

    verb transitiu
  1. [contreure] encoger, encogerse de. Arronsar les espatlles, encoger los hombros.
  2. [les celles] fruncir.
    3. verb pronominal
  3. encogerse. Arronsar-se de fred, encogerse de frío.
  4. figuradament [tenir por] encogerse.

arronsar

verb transitiu contreure encoger , encogerse de Arronsar les espatlles , encoger los hombros les celles fruncir verb pronominal encogerse Arronsar-se de fred , encogerse de frío figuradament tenir por encogerse
Diccionari der aranés

arronsar

<title type="display">arronsar </title>

    v tr
  1. Hèr qu’ua causa ocupe mens volum, especiaument eth còs o quauqu’un des sòns membres.
  2. Pèrder eth coratge, era resolucion.

    3. Català: 1. arronsar; 2. arronsar-se


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

arronsar

v tr Hèr qu’ua causa ocupe mens volum, especiaument eth còs o quauqu’un des sòns membres Pèrder eth coratge, era resolucion Català 1 arronsar 2 arronsar-se © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arronsar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arronsar</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement de l’àr. ar-råmz, romz ‘signe fet amb la cara, ullet’; de la idea d’arrugar una part de la cara es va passar a la de contreure en general 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu
    1. Disminuir per contracció el volum (d’alguna cosa, especialment el cos o alguns dels seus membres). Arronseu més les cames.
    2. arronsar les celles Arrufar-les.
    3. arronsar les celles figuradament Demostrar enuig, sorpresa.
    4. arronsar les espatlles figuradament Demostrar ignorància, indiferència.
  2. pronominal
    1. Arronsar-se de fred.
    2. figuradament Perdre el coratge, la resolució, intimidar-se. Baladreja molt, però amb quatre raons s’arronsa.
    3. arronsar-se-li el melic (a algú) figuradament Agafar algú molta por.

■ arronsar

verb transitiu Disminuir per contracció el volum d’alguna cosa, especialment el cos o alguns dels seus membres Arronseu més les cames arronsar les celles Arrufar-les arronsar les celles figuradament Demostrar enuig, sorpresa arronsar les espatlles figuradament Demostrar ignorància, indiferència pronominal Arronsar-se de fred figuradament Perdre el coratge, la resolució, intimidar-se Baladreja molt, però amb quatre raons s’arronsa arronsar-se-li el melic a algú figuradament Agafar algú molta por
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

arronsar

<title type="display">arronsar</title>

    verb
  1. Fer que les cames o els braços s'acostin al cos doblegant-los o ajuntant-los tot el que es pugui. Les persones molt altes, quan van en un cotxe petit, han d'arronsar les cames. Si tenim fred al llit, ens arronsem i així sentim més la calor del cos.
  2. Quan arronsem les espatlles és que no sabem una cosa o que ens és igual. Si arronsem les celles és que estem enfadats.
    3. usat amb pronom
  3. Diem que una persona s'arronsa quan no té valor per a fer una cosa i de seguida es rendeix.

arronsar

verb Fer que les cames o els braços s'acostin al cos doblegant-los o ajuntant-los tot el que es pugui Les persones molt altes, quan van en un cotxe petit, han d'arronsar les cames Si tenim fred al llit, ens arronsem i així sentim més la calor del cos Quan arronsem les espatlles és que no sabem una cosa o que ens és igual Si arronsem les celles és que estem enfadats usat amb pronom Diem que una persona s'arronsa quan no té valor per a fer una cosa i de seguida es rendeix
Diccionari Català Alemany

arronsar


<title type="display">arronsar</title>

    verb transitiu
  1. [Glieder] anziehen, einziehen.
  2. [Brauen, Nase, Stirn] arrufar.
  3. arronsar les espatlles die Achseln zucken.
    4. verb reflexiu
  4. schrumpfen.
  5. figuradament klein beigeben, nachgeben.
  6. arronsar-se d'espatlles mit den Schultern oder Achseln zucken.
  7. arronsar-se de fred sich vor Kälte zusammenkauern.
  8. se li ha arronsat el melic figuradament er hat es mit der Angst zu tun bekommen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

arronsar

verb transitiu Glieder anziehen, einziehen Brauen, Nase, Stirn arrufar arronsar les espatlles die Achseln zucken verb reflexiu schrumpfen figuradament klein beigeben, nachgeben arronsar-se d'espatlles mit den Schultern oder Achseln zucken arronsar-se de fred sich vor Kälte zusammenkauern se li ha arronsat el melic figuradament er hat es mit der Angst zu tun bekommen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

arronsar


<title type="display">arronsar</title>

Pronúncia: ərunsá
    verb transitiu
  1. [contreure] contracter, resserrer, rentrer.
    • [les cames] replier.
  2. arronsar les celles figuradament arrufar (arrufar les celles).
  3. arronsar les espatlles figuradament hausser les épaules.
    4. verb pronominal
  4. se blottir, se pelotonner, s'accroupir, se tapir, se recroqueviller, se replier sur soi-même, se ramasser, se contracter.
  5. figuradament se décourager, perdre courage, se démonter, se dégonfler, manquer de nerf.
  6. arronsar-se-li el melic figuradament i popularment être mort -e (vert -e, blanc -che) de peur (avoir la peur au ventre).

arronsar

verb transitiu contreure contracter , resserrer , rentrer • les cames replier arronsar les celles figuradament arrufar arrufar les celles arronsar les espatlles figuradament hausser les épaules verb pronominal se blottir , se pelotonner , s'accroupir , se tapir , se recroqueviller , se replier sur soi-même , se ramasser , se contracter figuradament se décourager , perdre courage , se démonter , se dégonfler , manquer de nerf arronsar-se-li el melic figuradament i popularment être mort -e vert -e, blanc -che de peur avoir la peur au ventre
Diccionari Català Italià

arronsar

<title type="display">arronsar</title>

verb transitiu contrarre, plegare. || [les celles] aggrottare. || [les espatlles] scrollare. || arronsar les celles aggrottare le sopracciglia (o la fronte). | fig aggrottare la fronte.

verb pronominal rattrappirsi, contrarsi. Arronsar-se de fred, rattrappirsi per il freddo. || fig sgomentarsi, scoraggiarsi, intimidirsi, avere paura. || arronsar-se-li el melic a algú fig [agafar molta por] rizzarsi i capelli a qualcuno.

arronsar

verb transitiu contrarre, plegare || les celles aggrottare || les espatlles scrollare || arronsar les celles aggrottare le sopracciglia o la fronte | fig aggrottare la fronte verb pronominal rattrappirsi, contrarsi Arronsar-se de fred , rattrappirsi per il freddo || fig sgomentarsi, scoraggiarsi, intimidirsi, avere paura || arronsar-se-li el melic a algú fig agafar molta por rizzarsi i capelli a qualcuno
Diccionari Català Anglès

arronsar


<title type="display">arronsar</title>

Pronúncia: ərunsá
    verb transitiu
  1. to shrink, contract, shorten.
  2. arronsar les celles to frown.
  3. arronsar les espatlles to shrug one’s shoulders.
    4. verb pronominal
  4. to shrink, contract.
  5. to shrivel up.
  6. figuradament to cringe.
  7. to get (discouraged \ disheartened).

arronsar

verb transitiu to shrink , contract , shorten arronsar les celles to frown arronsar les espatlles to shrug one’s shoulders verb pronominal to shrink , contract to shrivel up figuradament to cringe to get discouraged \ disheartened