Es mostren 594823 resultats

arronsar


<title type="display">arronsar</title>

Pronúncia: ərunsá
    verb transitiu
  1. to shrink, contract, shorten.
  2. arronsar les celles to frown.
  3. arronsar les espatlles to shrug one’s shoulders.
  4. verb pronominal
  5. to shrink, contract.
  6. to shrivel up.
  7. figuradament to cringe.
  8. to get (discouraged \ disheartened).

arronsar

arronsar


<title type="display">arronsar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. arronsar
    1. GERUNDI

    2. arronsant
    1. PARTICIPI

    2. arronsat
    3. arronsada
    4. arronsats
    5. arronsades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. arronso
      3. arronses
      4. arronsa
      5. arronsem
      6. arronseu
      7. arronsen
      1. IMPERFET

      2. arronsava
      3. arronsaves
      4. arronsava
      5. arronsàvem
      6. arronsàveu
      7. arronsaven
      1. PASSAT

      2. arronsí
      3. arronsares
      4. arronsà
      5. arronsàrem
      6. arronsàreu
      7. arronsaren
      1. FUTUR

      2. arronsaré
      3. arronsaràs
      4. arronsarà
      5. arronsarem
      6. arronsareu
      7. arronsaran
      1. CONDICIONAL

      2. arronsaria
      3. arronsaries
      4. arronsaria
      5. arronsaríem
      6. arronsaríeu
      7. arronsarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. arronsi
      3. arronsis
      4. arronsi
      5. arronsem
      6. arronseu
      7. arronsin
      1. IMPERFET

      2. arronsés
      3. arronsessis
      4. arronsés
      5. arronséssim
      6. arronséssiu
      7. arronsessin
    1. IMPERATIU

    2. arronsa
    3. arronsi
    4. arronsem
    5. arronseu
    6. arronsin

arronsar

arronsar

arronsar

    verb transitiu
  1. [contreure] encoger, encogerse de. Arronsar les espatlles, encoger los hombros.
  2. [les celles] fruncir.
  3. verb pronominal
  4. encogerse. Arronsar-se de fred, encogerse de frío.
  5. figuradament [tenir por] encogerse.

arronsar

arronsar

<title type="display">arronsar </title>

Body
    v tr
  1. Hèr qu’ua causa ocupe mens volum, especiaument eth còs o quauqu’un des sòns membres.
  2. Pèrder eth coratge, era resolucion.

  3. Català: 1. arronsar; 2. arronsar-se


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

arronsar

arronsar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arronsar</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, probablement de l’àr. ar-råmz, romz ‘signe fet amb la cara, ullet’; de la idea d’arrugar una part de la cara es va passar a la de contreure en general 1a font: s. XIII
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Disminuir per contracció el volum (d’alguna cosa, especialment el cos o alguns dels seus membres). Arronseu més les cames.
    2. arronsar les celles Arrufar-les.
    3. arronsar les celles figuradament Demostrar enuig, sorpresa.
    4. arronsar les espatlles figuradament Demostrar ignorància, indiferència.
  2. pronominal
    1. Arronsar-se de fred.
    2. figuradament Perdre el coratge, la resolució, intimidar-se. Baladreja molt, però amb quatre raons s’arronsa.
    3. arronsar-se-li el melic (a algú) figuradament Agafar algú molta por.

arronsar

arronsar

<title type="display">arronsar</title>

    verb
  1. Fer que les cames o els braços s'acostin al cos doblegant-los o ajuntant-los tot el que es pugui. Les persones molt altes, quan van en un cotxe petit, han d'arronsar les cames. Si tenim fred al llit, ens arronsem i així sentim més la calor del cos.
  2. Quan arronsem les espatlles és que no sabem una cosa o que ens és igual. Si arronsem les celles és que estem enfadats.
  3. usat amb pronom
  4. Diem que una persona s'arronsa quan no té valor per a fer una cosa i de seguida es rendeix.

arronsar

arronsar


<title type="display">arronsar</title>

    verb transitiu
  1. [Glieder] anziehen, einziehen.
  2. [Brauen, Nase, Stirn] arrufar.
  3. arronsar les espatlles die Achseln zucken.
  4. verb reflexiu
  5. schrumpfen.
  6. figuradament klein beigeben, nachgeben.
  7. arronsar-se d'espatlles mit den Schultern oder Achseln zucken.
  8. arronsar-se de fred sich vor Kälte zusammenkauern.
  9. se li ha arronsat el melic figuradament er hat es mit der Angst zu tun bekommen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

arronsar

arronsar


<title type="display">arronsar</title>

Pronúncia: ərunsá
    verb transitiu
  1. [contreure] contracter, resserrer, rentrer.
    • [les cames] replier.
  2. arronsar les celles figuradament arrufar (arrufar les celles).
  3. arronsar les espatlles figuradament hausser les épaules.
  4. verb pronominal
  5. se blottir, se pelotonner, s'accroupir, se tapir, se recroqueviller, se replier sur soi-même, se ramasser, se contracter.
  6. figuradament se décourager, perdre courage, se démonter, se dégonfler, manquer de nerf.
  7. arronsar-se-li el melic figuradament i popularment être mort -e (vert -e, blanc -che) de peur (avoir la peur au ventre).

arronsar

arronsar

<title type="display">arronsar</title>

verb transitiu contrarre, plegare. || [les celles] aggrottare. || [les espatlles] scrollare. || arronsar les celles aggrottare le sopracciglia (o la fronte). | fig aggrottare la fronte.

verb pronominal rattrappirsi, contrarsi. Arronsar-se de fred, rattrappirsi per il freddo. || fig sgomentarsi, scoraggiarsi, intimidirsi, avere paura. || arronsar-se-li el melic a algú fig [agafar molta por] rizzarsi i capelli a qualcuno.

arronsar

arronyacat
-ada

arronyacat
-ada