Es mostren 594823 resultats

arrossegament

arrossegament

masculí arrossegada traînage d'arrossegament pesca i marina, marítim à la traîne à la seine
Diccionari de sinònims Franquesa

arrossegant-se

arrossegant-se

a rossegons © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

arrossegar


<title type="display">arrossegar</title>

    verb transitiu també figuradament
  1. (ab-, fort-, her-, herbei-, hin-, mit-, nach-, weg-)schleppen, schleifen.
  2. també figuradament sich (mit etwas dat) schleppen.
  3. in Schlepp nehmen.
  4. també figuradament im Schlepp haben, mit sich bringen, nach sich ziehen.
  5. ab-, an-schwemmen (Wasser).
  6. arrossegar els peus schlurfen.
  7. arrossegar una cama ein Bein nachziehen.
  8. arrossegar la veu od les paraules schleppend sprechen.
  9. arrossegar (algú) pel fang figuradament jemanden durch den Schmutz ziehen.
    10. verb intransitiu
  10. [auf dem Boden] schleppen, schleifen.
    11. verb reflexiu
  11. kriechen (auch Tiere), sich schleppen.
  12. també figuradament sich (da)hinschleppen.
    • sich hinziehen.
  13. arrossegar-se per un lloc figuradament an einem Ort herumlungern.
  14. arrossegar-se als peus d'(algú) figuradament vor jemandem kriechen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

arrossegar

verb transitiu també figuradament ab-, fort-, her-, herbei-, hin-, mit-, nach-, weg-schleppen, schleifen també figuradament sich mit etwas dat schleppen in Schlepp nehmen també figuradament im Schlepp haben, mit sich bringen, nach sich ziehen ab-, an-schwemmen Wasser arrossegar els peus schlurfen arrossegar una cama ein Bein nachziehen arrossegar la veu od les paraules schleppend sprechen arrossegar algú pel fang figuradament jemanden durch den Schmutz ziehen verb intransitiu auf dem Boden schleppen, schleifen verb reflexiu kriechen auch Tiere , sich schleppen també…
Diccionari der aranés

arrossegar

<title type="display">arrossegar </title>

    v tr intr Hèr botjar quauqua causa en tot tirassar-la sense lheuar-la deth solèr.

    Català: arrossegar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

arrossegar

v tr intr Hèr botjar quauqua causa en tot tirassar-la sense lheuar-la deth solèr Català arrossegar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Conjugador Català

arrossegar


<title type="display">arrossegar</title>

    1. INFINITIU

    1. arrossegar

    2. GERUNDI

    1. arrossegant

    3. PARTICIPI

    1. arrossegat
    2. arrossegada
    3. arrossegats
    4. arrossegades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. arrossego
      2. arrossegues
      3. arrossega
      4. arrosseguem
      5. arrossegueu
      6. arrosseguen

      2. IMPERFET

      1. arrossegava
      2. arrossegaves
      3. arrossegava
      4. arrossegàvem
      5. arrossegàveu
      6. arrossegaven

      3. PASSAT

      1. arrosseguí
      2. arrossegares
      3. arrossegà
      4. arrossegàrem
      5. arrossegàreu
      6. arrossegaren

      4. FUTUR

      1. arrossegaré
      2. arrossegaràs
      3. arrossegarà
      4. arrossegarem
      5. arrossegareu
      6. arrossegaran

      5. CONDICIONAL

      1. arrossegaria
      2. arrossegaries
      3. arrossegaria
      4. arrossegaríem
      5. arrossegaríeu
      6. arrossegarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. arrossegui
      2. arrosseguis
      3. arrossegui
      4. arrosseguem
      5. arrossegueu
      6. arrosseguin

      2. IMPERFET

      1. arrossegués
      2. arrosseguessis
      3. arrossegués
      4. arrosseguéssim
      5. arrosseguéssiu
      6. arrosseguessin

    6. IMPERATIU

    1. arrossega
    2. arrossegui
    3. arrosseguem
    4. arrossegueu
    5. arrosseguin

arrossegar

INFINITIU arrossegar GERUNDI arrossegant PARTICIPI arrossegat arrossegada arrossegats arrossegades INDICATIU PRESENT arrossego arrossegues arrossega arrosseguem arrossegueu arrosseguen IMPERFET arrossegava arrossegaves arrossegava arrossegàvem arrossegàveu arrossegaven PASSAT arrosseguí arrossegares arrossegà arrossegàrem arrossegàreu arrossegaren FUTUR arrossegaré arrossegaràs arrossegarà arrossegarem arrossegareu arrossegaran CONDICIONAL arrossegaria arrossegaries arrossegaria arrossegaríem arrossegaríeu arrossegarien SUBJUNTIU PRESENT arrossegui arrosseguis arrossegui arrosseguem…
Diccionari Català Anglès

arrossegar


<title type="display">arrossegar</title>

Pronúncia: ərusəɣá
    verb transitiu
  1. to drag, drag along, draw, haul, pull, trail.
  2. to drag down.
  3. [vestit, etc.] to trail along the ground
  4. caminar arrossegant els peus to drag one’s feet, to (slouch \ shamble \ shuffle) along.
  5. arrossegar una cama to be lame, have a limp.
  6. arrossegar algú pel fang figuradament to drag someone through the (mud \ mire).
  7. arrossegar una vida miserable to drag out a wretched life.
  8. [veu, paraules] to drawl.
    9. verb intransitiu
  9. to drag, trail along the ground, hang down.
    10. verb pronominal
  10. to crawl, creep.
  11. to drag oneself along.
  12. to drag, trail along the ground, hang down.
  13. to hang (around \ about) a place.

arrossegar

verb transitiu to drag , drag along , draw , haul , pull , trail to drag down vestit, etc to trail along the ground caminar arrossegant els peus to drag one’s feet , to slouch \ shamble \ shuffle along arrossegar una cama to be lame , have a limp arrossegar algú pel fang figuradament to drag someone through the mud \ mire arrossegar una vida miserable to drag out a wretched life veu, paraules to drawl verb intransitiu to drag , trail along the ground , hang down verb pronominal to crawl , creep to drag oneself along to drag , trail along the ground , hang down to hang around \…
Diccionari Català Castellà

arrossegar

arrossegar

    verb transitiu
  1. [per terra] arrastrar, llevar a rastras.
  2. figuradament [forçar] arrastrar. No vol anar mai enlloc, sempre l'hem d'arrossegar, no quiere ir nunca a ningún sitio, siempre tenemos que arrastrarlo.
  3. figuradament arrastrar, acarrear. La guerra arrossega calamitats, la guerra arrastra calamidades.
    4. verb intransitiu
  4. [una cortina, un vestit] arrastrar.
    5. verb pronominal
  5. arrastrarse, ir a rastras.
  6. figuradament vagar intr, errar intr. Sempre s'arrossega pels cafès, siempre vaga por los cafés.
  7. figuradament [davant algú] arrastrarse, humillarse.

arrossegar

verb transitiu per terra arrastrar , llevar a rastras figuradament forçar arrastrar No vol anar mai enlloc, sempre l'hem d'arrossegar , no quiere ir nunca a ningún sitio, siempre tenemos que arrastrarlo figuradament arrastrar , acarrear La guerra arrossega calamitats , la guerra arrastra calamidades verb intransitiu una cortina, un vestit arrastrar verb pronominal arrastrarse , ir a rastras figuradament vagar intr , errar intr Sempre s'arrossega pels cafès , siempre vaga por los cafés figuradament davant algú arrastrarse , humillarse
Diccionari Català Italià

arrossegar

<title type="display">arrossegar</title>

verb transitiu [per terra] trascinare, strascinare, strascicare. || [un vestit] strascicare, trascinare. || [els peus] strascinare, strisciare. || [la veu] strascicare. || [forçar a seguir] trascinare, condurre a forza. || fig trascinare. No vol anar mai enlloc, sempre l'he d'arrossegar, non vuole mai muoversi (o andare da nessuna parte), devo sempre trascinarlo. || fig [portar com a conseqüència] comportare, implicare.

verb intransitiu [tocar a terra] strisciare.

verb pronominal toccare terra, trascinarsi, strascicarsi. || [una cortina] strascicare intr. || fig bazzicare intr. Sempre s'arrossega pels cafès, bazzica sempre per ibar. || [davant d'algú] umiliarsi, abbassarsi, prostrarsi.

arrossegar

verb transitiu per terra trascinare, strascinare, strascicare || un vestit strascicare, trascinare || els peus strascinare, strisciare || la veu strascicare || forçar a seguir trascinare, condurre a forza || fig trascinare No vol anar mai enlloc, sempre l'he d'arrossegar , non vuole mai muoversi o andare da nessuna parte, devo sempre trascinarlo || fig portar com a conseqüència comportare, implicare verb intransitiu tocar a terra strisciare verb pronominal toccare terra, trascinarsi, strascicarsi || una cortina strascicare intr || fig bazzicare intr Sempre s'arrossega pels…
Diccionari de sinònims Franquesa

arrossegar


<title type="display">arrossegar</title>

  1. rossegar (≠ rosegar)
    arriar, arrossegar un vehicle. Un carro arriat per tres mules.
    tirar. Hem de tirar aquest moble una mica més ençà.
    remolcar. La locomotora remolcava un tren de vint vagons.
    sirgar, fer avançar una embarcació paral·lelament a la riba (esp. en un canal o riu) estirant-la des de terra amb una sirga o corda.
    portar (o traginar) a ròssec
    garfullar, un corrent d'aigua (riu, etc.) arrossegar terra de les seves vores.
    Compareu: estirar, emportar-se
  2. (arrossegar-se pron.)
    anar a rossegons
  3. Fig. → ocasionar, obligar.



© Manuel Franquesa

arrossegar

rossegar ≠ rosegar arriar , arrossegar un vehicle Un carro arriat per tres mules tirar Hem de tirar aquest moble una mica més ençà remolcar La locomotora remolcava un tren de vint vagons sirgar , fer avançar una embarcació parallelament a la riba esp en un canal o riu estirant-la des de terra amb una sirga o corda portar o traginar a ròssec garfullar , un corrent d'aigua riu, etc arrossegar terra de les seves vores Compareu estirar, emportar-se arrossegar-se pron anar a rossegons Fig → ocasionar , obligar © Manuel Franquesa
DIDAC Diccionari escolar

arrossegar

<title type="display">arrossegar</title>

    [! Conjugació: amb GU davant E, I]
    verb
  1. Fer moure una persona o una cosa estirant-la sense aixecar-la de terra. Si arrossegues una cadira per terra faràs soroll.
  2. Quan una persona camina sense aixecar els peus de terra diem que camina arrossegant els peus.
    3. usat amb pronom
  3. arrossegar-se és moure's i avançar amb el cos en contacte amb el terra, com fan els animals que no tenen potes. Les serps, per exemple, s'arrosseguen.
  4. Diem que una cosa que penja s'arrossega quan toca o frega el terra, com passa amb unes cortines massa llargues.
arrossegada, arrossegadís, arrossegadissa, arrossegador, arrossegament

arrossegar

Conjugació amb GU davant E, I verb Fer moure una persona o una cosa estirant-la sense aixecar-la de terra Si arrossegues una cadira per terra faràs soroll Quan una persona camina sense aixecar els peus de terra diem que camina arrossegant els peus usat amb pronom arrossegar-se és moure's i avançar amb el cos en contacte amb el terra, com fan els animals que no tenen potes Les serps, per exemple, s'arrosseguen Diem que una cosa que penja s'arrossega quan toca o frega el terra, com passa amb unes cortines massa llargues arrossegada , arrossegadís , arrossegadissa , arrossegador ,…