Es mostren 594823 resultats

■ arrossegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrossegar</title>

Etimologia: de rossegar
    verb
  1. transitiu
    1. Fer moure (alguna persona o alguna cosa) estirant-la sense aixecar-la de terra, vencent la resistència que amb el fregadís oposa al moviment. Arrossegar un carreu, un sac.
    2. arrossegar els peus (o la cama, etc.) Caminar sense alçar-los de terra.
    3. arrossegar pel fang figuradament Denigrar (algú) greument. L’ha fet fora de casa i, a més, no para d’arrossegar-lo pel fang.
  2. pronominal
    1. Avançar el cos o una part del cos descansant a terra, com fan els animals que no tenen potes. Arrossegar-se per terra una criatura.
    2. Anar sense objecte concret. Sempre s’arrossega pels cafès.
    3. Restar inútilment en un lloc. Arrossegar-se un menjar dies i dies per la cuina.
    4. Durar, progressar amb dificultat. Arrossegar-se una feina molt de temps.
    5. arrossegar-se als peus (d’algú) figuradament Humiliar-se vilment davant algú. No t’arrosseguis als peus d’aquesta gent.
  3. transitiu figuradament
    1. Forçar a seguir, portar darrere seu vencent una resistència, com a conseqüència forçada, amb dificultat, lentament. No vol anar mai enlloc, sempre l’hem d’arrossegar.
    2. Arrossegar una vida miserable.
    3. arrossegar la veu (o les paraules) Parlar lentament, prolongant els sons.
  4. transitiu figuradament
    1. Portar com a conseqüència. La guerra arrossega calamitats.
    2. Remolcar. El pràctic arrossega el vaixell dins el port.
    1. intransitiu Alguna cosa penjar tocant una part d’ella a terra. La corda era massa llarga i arrossegava.
    2. pronominal Aquesta cortina s’arrossega.

■ arrossegar

verb transitiu Fer moure alguna persona o alguna cosa estirant-la sense aixecar-la de terra, vencent la resistència que amb el fregadís oposa al moviment Arrossegar un carreu, un sac arrossegar els peus o la cama , etc Caminar sense alçar-los de terra arrossegar pel fang figuradament Denigrar algú greument L’ha fet fora de casa i, a més, no para d’arrossegar-lo pel fang pronominal Avançar el cos o una part del cos descansant a terra, com fan els animals que no tenen potes Arrossegar-se per terra una criatura Anar sense objecte concret Sempre s’arrossega pels cafès Restar inútilment en un lloc…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

arrossegar


<title type="display">arrossegar</title>

Pronúncia: ərusəɣá
    verb transitiu
  1. [per terra] traîner.
  2. figuradament [forçar a seguir] traîner.
    1. [suportar] traîner. Arrossegar una vida miserable, traîner sa misérable vie.
    2. [ocasionar] entraîner, occasionner, provoquer. Les guerres arrosseguen calamitats, les guerres entraînent des malheurs.
  3. marina, marítim [remolcar] remorquer.
  4. arrossegar els peus (la cama) traîner les pieds, traîner la jambe, traîner la patte fam.
  5. arrossegar la veu (les paraules) traîner sa voix.
  6. arrossegar pel fang figuradament [algú] traîner dans la boue.
    7. verb intransitiu i pronominal
  7. [una cortina, un vestit] traîner intr.
    8. verb pronominal
  8. se traîner, ramper intr. Arrossegar-se per terra, se traîner par terre.
  9. figuradament i despectivament traîner intr. Sempre s'arrossega pels cafès, il traîne toujours dans les cafés.
  10. arrossegar-se als peus (davant) d'algú figuradament se traîner aux pieds de quelqu'un (se traîner, ramper).

arrossegar

verb transitiu per terra traîner figuradament forçar a seguir traîner suportar traîner Arrossegar una vida miserable , traîner sa misérable vie ocasionar entraîner , occasionner , provoquer Les guerres arrosseguen calamitats , les guerres entraînent des malheurs marina, marítim remolcar remorquer arrossegar els peus la cama traîner les pieds , traîner la jambe , traîner la patte fam arrossegar la veu les paraules traîner sa voix arrossegar pel fang figuradament algú traîner dans la boue verb intransitiu i pronominal una cortina, un vestit traîner intr verb…
Diccionari Català Anglès

arrosser
-a

arrosser
-a

adjectiu relating to rice masculí arrossaire
Diccionari Català Italià

arrosser
-a

arrosser
-a

adjectiu risiero -a masculí i femení arrossaire
Diccionari Català Alemany

arrosser

arrosser

adjectiu Reis masculí i femení arrossaire © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

arrosser
-a

arrosser
-a

adjectiu rizicole , rizier -ère molí arrosser rizerie masculí i femení arrossaire
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrosser
| arrossera

■ arrosser
| arrossera

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’arròs Molí arrosser masculí i femení Arrossaire
Traducció
Diccionari Català Castellà

arrosser
-a

arrosser
-a

adjectiu arrocero -ra masculí i femení arrossaire
Gran Diccionari de la llengua catalana

arrossera


<title type="display">arrossera</title>

Etimologia: de arròs
femení alimentació, indústries alimentàries Aparell en forma d’olla, generalment elèctric, destinat a la cocció de l’arròs, que funciona amb molt poca aigua, aprofitant el vapor que s’hi condensa.

arrossera

femení alimentació, indústries alimentàries Aparell en forma d’olla, generalment elèctric, destinat a la cocció de l’arròs, que funciona amb molt poca aigua, aprofitant el vapor que s’hi condensa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrossinadament

■ arrossinadament

adverbi D’una manera arrossinada