verb p p reblert -a o reblit -ida transitiu construcció Omplir amb reble els buits d’una paret, d’un camí, etc, per tal d’aplanar-ne la superfície transitiu figuradament Omplir atapeïdament Un indret reblert de vegetació pronominal geologia Omplir-se una vall, un llac, un pantà, una presa o un port dels materials resultants de l’erosió transportats pels corrents fluvials o marins transitiu informàtica Omplir de reble un enregistrament