Es mostren 594844 resultats

■ reconciliador
| reconciliadora

■ reconciliador
| reconciliadora

adjectiu i masculí i femení Que reconcilia
Traducció
Diccionari Català Anglès

reconciliar

reconciliar

verb transitiu to reconcile verb pronominal to become \ be reconciled
Diccionari Català Castellà

reconciliar

reconciliar

    verb transitiu
  1. reconciliar. No és possible de reconciliar aquell parell, no es posible reconciliar a aquellos dos.
  2. cristianisme [una església, un cementiri, un clergue] reconciliar.
  3. cristianisme [absoldre] reconciliar. Reconciliar un pecador amb Déu, reconciliar a un pecador con Dios.
    4. verb pronominal
  4. reconciliarse.

reconciliar

verb transitiu reconciliar No és possible de reconciliar aquell parell , no es posible reconciliar a aquellos dos cristianisme una església, un cementiri, un clergue reconciliar cristianisme absoldre reconciliar Reconciliar un pecador amb Déu , reconciliar a un pecador con Dios verb pronominal reconciliarse
Diccionari der aranés

reconciliar

<title type="display">reconciliar </title>

    v tr Hèr que dues o mès persones tornen a èster amigues, tornar a èster en armonia, conciliar de nau.

    Català: reconciliar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

reconciliar

v tr Hèr que dues o mès persones tornen a èster amigues, tornar a èster en armonia, conciliar de nau Català reconciliar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari de sinònims Franquesa

reconciliar

reconciliar

→ conciliar posar pau entre dues persones amistar , reconciliar els enemistats reconciliar-se pron fer les paus deposar o abaixar les armes fig cessar les hostilitats avenir-se © Manuel Franquesa
Conjugador Català

reconciliar


<title type="display">reconciliar</title>

    1. INFINITIU

    1. reconciliar

    2. GERUNDI

    1. reconciliant

    3. PARTICIPI

    1. reconciliat
    2. reconciliada
    3. reconciliats
    4. reconciliades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. reconcilio
      2. reconcilies
      3. reconcilia
      4. reconciliem
      5. reconcilieu
      6. reconcilien

      2. IMPERFET

      1. reconciliava
      2. reconciliaves
      3. reconciliava
      4. reconciliàvem
      5. reconciliàveu
      6. reconciliaven

      3. PASSAT

      1. reconcilií
      2. reconciliares
      3. reconcilià
      4. reconciliàrem
      5. reconciliàreu
      6. reconciliaren

      4. FUTUR

      1. reconciliaré
      2. reconciliaràs
      3. reconciliarà
      4. reconciliarem
      5. reconciliareu
      6. reconciliaran

      5. CONDICIONAL

      1. reconciliaria
      2. reconciliaries
      3. reconciliaria
      4. reconciliaríem
      5. reconciliaríeu
      6. reconciliarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. reconciliï
      2. reconciliïs
      3. reconciliï
      4. reconciliem
      5. reconcilieu
      6. reconciliïn

      2. IMPERFET

      1. reconciliés
      2. reconciliessis
      3. reconciliés
      4. reconciliéssim
      5. reconciliéssiu
      6. reconciliessin

    6. IMPERATIU

    1. reconcilia
    2. reconciliï
    3. reconciliem
    4. reconcilieu
    5. reconciliïn

reconciliar

INFINITIU reconciliar GERUNDI reconciliant PARTICIPI reconciliat reconciliada reconciliats reconciliades INDICATIU PRESENT reconcilio reconcilies reconcilia reconciliem reconcilieu reconcilien IMPERFET reconciliava reconciliaves reconciliava reconciliàvem reconciliàveu reconciliaven PASSAT reconcilií reconciliares reconcilià reconciliàrem reconciliàreu reconciliaren FUTUR reconciliaré reconciliaràs reconciliarà reconciliarem reconciliareu reconciliaran CONDICIONAL reconciliaria reconciliaries reconciliaria reconciliaríem reconciliaríeu reconciliarien SUBJUNTIU PRESENT reconciliï reconciliïs…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reconciliar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reconciliar</title>

Partició sil·làbica: re_con_ci_li_ar
Etimologia: del ll. reconciliare, íd. 1a font: 1272, CTort.
    verb
  1. transitiu Fer tornar a ésser amics, a estar novament en harmonia, conciliar de nou. Va saber reconciliar en Joan i na Marta. Saber allò el reconciliaria amb el seu antic amic.
  2. transitiu litúrgia
    1. Restituir a l’ús eclesiàstic una església, un cementiri, etc., pel ritu de la reconciliació.
    2. Restituir un clergue suspès a divinis a les seves funcions.
    3. reconciliar amb Déu (o simplement reconciliar) Absoldre un pecador del seu pecat pel sagrament de la penitència.
    4. reconciliar-se amb Déu (o simplement reconciliar-se) Apropar-se als sagraments; confessar-se.
  3. pronominal dret penal Extingir l’acció d’injúria, renovant l’amistat.

■ reconciliar

verb transitiu Fer tornar a ésser amics, a estar novament en harmonia, conciliar de nou Va saber reconciliar en Joan i na Marta Saber allò el reconciliaria amb el seu antic amic transitiu litúrgia Restituir a l’ús eclesiàstic una església, un cementiri, etc, pel ritu de la reconciliació Restituir un clergue suspès a divinis a les seves funcions reconciliar amb Déu o simplement reconciliar Absoldre un pecador del seu pecat pel sagrament de la penitència reconciliar-se amb Déu o simplement reconciliar-se Apropar-se als sagraments confessar-se pronominal dret penal Extingir l’acció d’injúria,…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

reconciliar

reconciliar

verb transitiu riconciliare, rappacificare || crist riconciliare verb pronominal riconciliarsi
Diccionari Castellà Català

reconciliar

reconciliar

verb transitiu reconciliar verb pronominal reconciliar-se
DIDAC Diccionari escolar

reconciliar

<title type="display">reconciliar</title>

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb Fer que dues o més persones tornin a ser amigues. És difícil reconciliar dues persones que s'odien. Hi ha matrimonis que després de divorciar-se es reconcilien.
irreconciliable, reconciliació

reconciliar

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Fer que dues o més persones tornin a ser amigues És difícil reconciliar dues persones que s'odien Hi ha matrimonis que després de divorciar-se es reconcilien irreconciliable , reconciliació