Es mostren 594844 resultats

redemptorista

redemptorista

reden


<title type="display">reden</title>

    verb transitiu i intransitiu [-et, -ete, hat ge-et]
  1. enraonar, parlar.
  2. fer un discurs o parlament (über [+ac] sobre, de).
  3. [plaudern] xerrar, fer-la petar.
  4. [sagen] dir.
  5. er lässt (nicht) mit s. reden (no) es pot parlar amb ell.
  6. és (in)tractable.
  7. du hast gut reden t’és ben fàcil de dir-ho (o de parlar-ne).
  8. von s. reden machen fer parlar de si, tenir ressonància.
  9. s-m reden nach segons el que diu, d’acord amb les seves paraules.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

reden

redeña

redeña

redención

redención

Redensart


<title type="display">Redensart</title>

    femení
  1. dita, locució.
  2. frase, expressió.
  3. manera de dir.
  4. plural [leere Redensartn] paraules (buides), (meres) raons.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Redensart

redent


<title type="display">redent</title>

Pronúncia: ʀ(ə)dɑ̃
masculí història i art ornament gòtic format per un seguit de retalls en forma de dents.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

redent

redentor
-ra

redentor
-ra

redentorista

redentorista

redéploiement

redéploiement

redeploy

redeploy