Es mostren 594841 resultats

articulaire

articulaire

articular

articular

articular

<title type="display">articular </title>

Body
    v tr
  1. Unir dues o mès pèces de sòrta que sigue possible eth moviment entre eres.
  2. Produsir es sons d’un lenguatge damb es moviments des organs der aparelh dera boca.

  3. Català: articular


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

articular

articular


<title type="display">articular</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. articular
    1. GERUNDI

    2. articulant
    1. PARTICIPI

    2. articulat
    3. articulada
    4. articulats
    5. articulades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. articulo
      3. articules
      4. articula
      5. articulem
      6. articuleu
      7. articulen
      1. IMPERFET

      2. articulava
      3. articulaves
      4. articulava
      5. articulàvem
      6. articulàveu
      7. articulaven
      1. PASSAT

      2. articulí
      3. articulares
      4. articulà
      5. articulàrem
      6. articulàreu
      7. articularen
      1. FUTUR

      2. articularé
      3. articularàs
      4. articularà
      5. articularem
      6. articulareu
      7. articularan
      1. CONDICIONAL

      2. articularia
      3. articularies
      4. articularia
      5. articularíem
      6. articularíeu
      7. articularien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. articuli
      3. articulis
      4. articuli
      5. articulem
      6. articuleu
      7. articulin
      1. IMPERFET

      2. articulés
      3. articulessis
      4. articulés
      5. articuléssim
      6. articuléssiu
      7. articulessin
    1. IMPERATIU

    2. articula
    3. articuli
    4. articulem
    5. articuleu
    6. articulin

articular

articular

articular

articular1

<title type="display">articular</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    verb
  1. Ajuntar dues parts d'un cos, d'un tot, de manera que no quedin fixes, sinó que hi hagi moviment entre elles. Parlant dels éssers vius es diu, sovint, que un os s'articula amb un altre.
  2. Fer els sons d'un llenguatge; pronunciar les paraules clarament. Per articular el so de la b fem que els llavis es toquin; quan articulem la a , en canvi, la boca es manté oberta.



Vegeu també:
articular2

articular1

articular1

articular1

articular1

articular1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">articular</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. articulare, íd. 1a font: 1460, Roig
Body
    verb
    1. transitiu Ajuntar, enllaçar, dues parts (d’un cos, d’un tot), especialment no d’una manera fixa, sinó deixant-los un joc determinat.
    2. pronominal L’escàpula s’articula amb l’húmer.
    3. transitiu tecnologia Unir mitjançant una articulació dues peces o dues parts d’una màquina o d’un instrument.
  1. transitiu Produir (els sons d’un llenguatge) mitjançant moviments determinats de la llengua, els llavis, el vel del paladar, etc. Articular la ela en posició final.
  2. transitiu Pronunciar (els mots) clarament. Havia perdut moltes dents i no articulava bé algunes paraules.
  3. transitiu Enunciar, especificar, en articles separats.
  4. transitiu música Produir sons, la veu o un instrument, d’una manera clara i precisa.



  5. Vegeu també:
    articular2

articular1

articular 1

articular 1