Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

reflexiu

-iva

reflexiu

adjectiu

reflexivo -va.
gramàtica reflexivo -va, reflejo -ja.

reflexiu

-iva

adjectiu reflexivo -va gramàtica reflexivo -va , reflejo -ja

reflexiu

<title type="display">reflexiu</title>

(Dit d'una persona)
mirat. És molt mirada, i abans de dir que sí, s'hi pensa molt.
considerat, que obra amb consideració.
meditatiu
circumspecte
Antònims: Eixelebrat. Ésser un saltabarrancs.
(En gram., dit d'un verb.)
pronominal
reflex

Dit d'una persona mirat És molt mirada, i abans de dir que sí, s'hi pensa molt considerat , que obra amb consideració meditatiu circumspecte Antònims Eixelebrat Ésser un saltabarrancs En gram, dit d'un verb pronominal reflex © Manuel Franquesa

reflexiu

-iva

<title type="display">reflexiu</title>

adjectiu

nachdenklich, überlegt.
lingüística reflexiv, Reflexiv....
• rückbezüglich.

reflexiu

-iva

adjectiu nachdenklich, überlegt lingüística reflexiv, Reflexiv • rückbezüglich © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

reflexiu

-iva

<title type="display">reflexiu</title>

Pronúncia: rəfləksíw

adjectiu

gramàtica [verb] reflexive.
[persona, etc.] thoughtful, reflective.

reflexiu

-iva

adjectiu gramàtica verb reflexive persona, etc thoughtful , reflective

■ reflexiu

| reflexiva

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reflexiu</title>

Partició sil·làbica: re_fle_xiu
Etimologia: del b. ll. reflexivus, -a, -um, íd.

adjectiu

Dit d’una persona que sol obrar o parlar amb reflexió. És un home molt reflexiu.
filosofia i psicologia Relatiu o pertanyent a la reflexió.
gramàtica
1. Dit del verb que expressa una acció que recau en el mateix subjecte. Ex.: El nen ja es renta tot sol.
2. Dit del pronom personal que substitueix com a complement directe o indirecte la persona que fa de subjecte d’un verb reflexiu. Ex.: Els rics es donen tots els gustos.
relació reflexiva matemàtiques Relació binària R que compleix que, per a tot element a del conjunt A en el qual és definida, a R a.

■ reflexiu

| reflexiva

adjectiu Dit d’una persona que sol obrar o parlar amb reflexió És un home molt reflexiu filosofia i psicologia Relatiu o pertanyent a la reflexió gramàtica Dit del verb que expressa una acció que recau en el mateix subjecte Ex El nen ja es renta tot sol Dit del pronom personal que substitueix com a complement directe o indirecte la persona que fa de subjecte d’un verb reflexiu Ex Els rics es donen tots els gustos relació reflexiva matemàtiques Relació binària R que compleix que, per a tot element a del conjunt A en el qual és definida, a R a

reflexiu

-iva

<title type="display">reflexiu</title>

Pronúncia: rəfləksíw

adjectiu

[amb reflexió] réfléchi -e. Un home reflexiu, un homme réfléchi.
filosofia réflexif -ive.
gramàtica réfléchi -e, pronominal -e. Verb reflexiu, verbe pronominal.

reflexiu

-iva

adjectiu amb reflexió réfléchi -e Un home reflexiu , un homme réfléchi filosofia réflexif -ive gramàtica réfléchi -e , pronominal -e Verb reflexiu , verbe pronominal