Es mostren 594844 resultats

■ refusar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refusar</title>

Compareu: rebutjar
Etimologia: del ll. vg. *refusare, íd., der. de refusus, -a, -um, participi de refundĕre ‘vessar, espargir; rebutjar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Declinar d’acceptar alguna cosa. Ha refusat els diners que volien donar-li. Ell va refusar la mà de la princesa.
  2. pronominal No consentir. Ens vam refusar a fer-ho.
  3. transitiu esports rebutjar 2.

■ refusar

verb transitiu Declinar d’acceptar alguna cosa Ha refusat els diners que volien donar-li Ell va refusar la mà de la princesa pronominal No consentir Ens vam refusar a fer-ho transitiu esports rebutjar 2
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

refusar

refusar

verb transitiu rifiutare, respingere, ricusare verb pronominal rifiutarsi M'he refusat a cantar , mi sono rifiutato di cantare
DIDAC Diccionari escolar

refusar

refusar

verb No voler acceptar o agafar una cosa Els pacifistes refusen agafar les armes, no volen matar ningú
Diccionari Anglès Català

refuse1

refuse1

noun escombraries pl , deixalles pl , rebuig household refuse escombrarires garden refuse deixalles de jardí Vegeu també refuse 2
Diccionari Anglès Català

refuse2


<title type="display">refuse</title><lbl type="homograph">2</lbl>

    transitive verb
  1. refusar, rebutjar, denegar.
  2. negar.
  3. to refuse someone something negar a algú alguna cosa.
  4. they can refuse her nothing no li poden negar res.
  5. I have never been refused here aquí mai no s'han negat a servir-me.
  6. she refused my offer va rebutjar la meva oferta.
  7. I regret to have to refuse your invitation sento no poder acceptar la teva invitació.
  8. that is not to be refused no és qüestió de refusar-ho.
  9. he was refused a hearing es van negar a escoltar-lo.
    10. intransitive verb
  10. he refused es va negar a fer-ho.
  11. to refuse to do something negar-se a fer alguna cosa.

  12. [of horse] refusar, plantar-se, resistir-se a saltar.
  13. horse that refuses (the fences) cavall que es resisteix a saltar (els obstacles).
    14. reflexive verb
  14. to refuse oneself something estar-se d'alguna cosa, negar-se alguna cosa.



    15. Vegeu també:
    refuse1

refuse2

transitive verb refusar , rebutjar , denegar negar to refuse someone something negar a algú alguna cosa they can refuse her nothing no li poden negar res I have never been refused here aquí mai no s'han negat a servir-me she refused my offer va rebutjar la meva oferta I regret to have to refuse your invitation sento no poder acceptar la teva invitació that is not to be refused no és qüestió de refusar-ho he was refused a hearing es van negar a escoltar-lo intransitive verb he refused es va negar a fer-ho to refuse to do something negar-se a fer alguna cosa of horse refusar ,…
Diccionari Anglès Català

refuse bin

refuse bin

noun galleda de les escombraries
Diccionari Anglès Català

refuse dump

refuse dump

noun abocador de les escombraries
Diccionari Anglès Català

refuse lorry

refuse lorry

noun camió de les escombraries
Diccionari Francès Català

refuser


<title type="display">refuser</title>

Pronúncia: ʀ(ə)fyze
    verb transitiu
  1. refusar, rebutjar.
  2. [dénier] denegar, negar.
  3. [contester] negar, no reconèixer.
  4. [de] negar-se pron (a), refusar-se pron (a).
    5. verb intransitiu
  5. marina, marítim venir de proa [vent].
  6. tecnologia [pilotis, pieu] no poder-se enfonsar.
    7. verb pronominal
  7. negar-se. Se refuser à l’évidence, negar-se a l’evidència.
  8. [être refusé] refusar-se, rebutjar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

refuser

verb transitiu refusar, rebutjar dénier denegar, negar contester negar, no reconèixer de negar-se pron a, refusar-se pron a verb intransitiu marina, marítim venir de proa vent tecnologia pilotis, pieu no poder-se enfonsar verb pronominal negar-se Se refuser à l’évidence , negar-se a l’evidència être refusé refusar-se, rebutjar-se © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Castellà

refusible

refusible

adjectiu refundible