Es mostren 594845 resultats

relliscall

relliscall

relliscall

relliscall

relliscar

relliscar

relliscar


<title type="display">relliscar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. relliscar
    1. GERUNDI

    2. relliscant
    1. PARTICIPI

    2. relliscat
    3. relliscada
    4. relliscats
    5. relliscades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. rellisco
      3. rellisques
      4. rellisca
      5. rellisquem
      6. rellisqueu
      7. rellisquen
      1. IMPERFET

      2. relliscava
      3. relliscaves
      4. relliscava
      5. relliscàvem
      6. relliscàveu
      7. relliscaven
      1. PASSAT

      2. rellisquí
      3. relliscares
      4. relliscà
      5. relliscàrem
      6. relliscàreu
      7. relliscaren
      1. FUTUR

      2. relliscaré
      3. relliscaràs
      4. relliscarà
      5. relliscarem
      6. relliscareu
      7. relliscaran
      1. CONDICIONAL

      2. relliscaria
      3. relliscaries
      4. relliscaria
      5. relliscaríem
      6. relliscaríeu
      7. relliscarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. rellisqui
      3. rellisquis
      4. rellisqui
      5. rellisquem
      6. rellisqueu
      7. rellisquin
      1. IMPERFET

      2. rellisqués
      3. rellisquessis
      4. rellisqués
      5. rellisquéssim
      6. rellisquéssiu
      7. rellisquessin
    1. IMPERATIU

    2. rellisca
    3. rellisqui
    4. rellisquem
    5. rellisqueu
    6. rellisquin

relliscar

relliscar


<title type="display">relliscar</title>

resquitllar
patinar
llenegar
lliscar (→)
derrapar, patinar lateralment les rodes d'un vehicle en un revolt.
Compareu: rossolar: davallar lliscant per un pendent.


© Manuel Franquesa

relliscar

relliscar


<title type="display">relliscar</title>

    verb intransitiu
  1. [esmunyir-se] escurrirse pron. Li han relliscat tots els plats de les mans, se le han escurrido todos los platos de las manos.
  2. [perdre l'equilibri] resbalar, escurrirse pron. M'ha fet relliscar una pell de plàtan, me hizo resbalar una piel de plátano.
  3. [una superfície] resbalar, ser resbaladizo. El terra rellisca molt, el suelo es muy resbaladizo.
  4. [un vehicle] patinar, dar patinazos (o un patinazo), resbalar.
  5. [lliscar] deslizarse pron, resbalar.
  6. figuradament [en una falta moral] resbalar, deslizarse pron.
  7. figuradament [passar ineficaçment] no hacer la menor mella, resbalar. Els renys li rellisquen, los rapapolvos le resbalan.

relliscar

relliscar

<title type="display">relliscar</title>

verb intransitiu [esmunyir-se] scivolare, sfuggire. Relliscar el got de les mans, scivolare il bicchiere dalle mani. || [perdre l'equilibri] scivolare, sdrucciolare. || [una superfície] essere sdrucciolevole (o scivoloso). || [un vehicle] derapare, slittare. || fig cadere in fallo (o in errore), scivolare, fare uno scivolone. | non fare il minimo effetto, non toccare.

relliscar

relliscar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">relliscar</title>

Accessory
Compareu: lliscar 1 i patinar
Etimologia: de lliscar 1a font: 1803, DEst.
Body
    verb intransitiu
    1. Lliscar, esmunyir-se. Li han relliscat tots els plats de les mans.
    2. especialment Lliscar i perdre l’equilibri en passar, caminar, córrer, etc., sobre una superfície llisa, mullada, greixosa, etc. L’ha fet relliscar una pell de plàtan. La carretera és glaçada: tots els cotxes hi rellisquen. M’ha relliscat el tamboret.
  1. Ésser una superfície molt llisa, mullada, etc., talment que fa lliscar les coses que hi ha al damunt. Aneu amb compte, que el terra rellisca.
  2. figuradament Passar ineficaçment. Renys i afalacs li rellisquen, sense impressionar-lo.
  3. figuradament Caure en una falta moral. Fins un sant pot relliscar.

relliscar

relliscar

<title type="display">relliscar</title>

    [També llenegar]
    [! Conjugació: amb QU davant E, I]
    verb
  1. Moure's els peus cap endavant i perdre l'equilibri en passar sobre un terra fi i mullat o en trepitjar una cosa que llisca. Si hi ha oli o una pell de fruita a terra, és segur que relliscarem.
  2. Una superfície rellisca si fa que les coses que hi ha al damunt llisquin i s'escapin. Les carreteres amb gel o mullades rellisquen.
  3. Si una cosa ens rellisca de les mans és que se'ns escapa, que no la podem aguantar.
relliscada

relliscar

relliscar


<title type="display">relliscar</title>

Pronúncia: rəʎiská
    verb intransitiu
  1. [esmunyir-se] glisser. Relliscar una cosa de les mans, glisser une chose des mains.
  2. [perdre l'equilibri] glisser.
  3. [una superfície] glisser.
  4. [un vehicle] déraper. La carretera és glaçada, tots els cotxes rellisquen, la route est verglacée, toutes les voitures dérapent.
  5. figuradament [passar ineficaçment] ne pas entamer, ne pas faire impression, ne pas faire le moindre effet, glisser. Les crítiques li rellisquen, les critiques glissent sur lui.
  6. [caure en una flaquesa] faire un faux-pas, avoir un moment de faiblesse.

relliscar