Es mostren 594845 resultats

relluent

relluent

adjectiu reluisant -e , brillant -e
Diccionari de sinònims Franquesa

relluir

relluir

→ resplendir © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

relluir

relluir

verb intransitiu glänzen, leuchten, schimmern © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

relluir

relluir

    [3a pers pr ind: relluu o rellú] verb intransitiu
  1. [es conjuga com pruir] resplandecer, relucir, relumbrar.
  2. [es conjuga com traduir] figuradament relucir, brillar.

relluir

3a pers pr ind relluu  o rellú verb intransitiu es conjuga com pruir resplandecer , relucir , relumbrar es conjuga com traduir figuradament relucir , brillar
Conjugador Català

relluir


<title type="display">relluir</title>

    1. INFINITIU

    1. relluir

    2. GERUNDI

    1. relluint

    3. PARTICIPI

    1. relluït
    2. relluïda
    3. relluïts
    4. relluïdes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. relluo
      2. relluus
      3. relluu
      4. relluïm
      5. relluïu
      6. relluen

      2. PRESENT (alternatiu)

      1. relluu
      2. rellús
      3. rellú
      4. relluïm
      5. relluïu
      6. relluen

      3. PRESENT (alternatiu)

      1. rellueixo
      2. rellueixes
      3. rellueix
      4. relluïm
      5. relluïu
      6. rellueixen

      4. IMPERFET

      1. relluïa
      2. relluïes
      3. relluïa
      4. relluíem
      5. relluíeu
      6. relluïen

      5. PASSAT

      1. relluí
      2. relluïres
      3. relluí
      4. relluírem
      5. relluíreu
      6. relluïren

      6. FUTUR

      1. relluiré
      2. relluiràs
      3. relluirà
      4. relluirem
      5. relluireu
      6. relluiran

      7. CONDICIONAL

      1. relluiria
      2. relluiries
      3. relluiria
      4. relluiríem
      5. relluiríeu
      6. relluirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. relluï
      2. relluïs
      3. relluï
      4. relluïm
      5. relluïu
      6. relluïn

      2. PRESENT (alternatiu)

      1. rellueixi
      2. rellueixis
      3. rellueixi
      4. relluïm
      5. relluïu
      6. rellueixin

      3. IMPERFET

      1. relluís
      2. relluïssis
      3. relluís
      4. relluíssim
      5. relluíssiu
      6. relluïssin

    6. IMPERATIU

    1. relluu
    2. relluï
    3. relluïm
    4. relluïu
    5. relluïn

      6. (alternatiu)

      1. rellú
      2. relluï
      3. relluïm
      4. relluïu
      5. relluïn

      7. (alternatiu)

      1. rellueix
      2. rellueixi
      3. relluïm
      4. relluïu
      5. rellueixin

relluir

INFINITIU relluir GERUNDI relluint PARTICIPI relluït relluïda relluïts relluïdes INDICATIU PRESENT relluo relluus relluu relluïm relluïu relluen PRESENT alternatiu relluu rellús rellú relluïm relluïu relluen PRESENT alternatiu rellueixo rellueixes rellueix relluïm relluïu rellueixen IMPERFET relluïa relluïes relluïa relluíem relluíeu relluïen PASSAT relluí relluïres relluí relluírem relluíreu relluïren FUTUR relluiré relluiràs relluirà relluirem relluireu relluiran CONDICIONAL relluiria relluiries relluiria relluiríem relluiríeu relluirien SUBJUNTIU PRESENT relluï relluïs relluï relluïm…
Diccionari Català Anglès

relluir

relluir

sense –eix verb intransitiu to shine to glitter , gleam , sparkle to be bright
Diccionari Català Italià

relluir

relluir

sense -eix- verb intransitiu splendere, brillare, luccicare || fig brillare
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ relluir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">relluir</title>

Partició sil·làbica: re_llu_ir
Etimologia: de lluir1 1a font: 1575, DPou.
    verb intransitiu
  1. [pr ind 3 relluu o rellú] Resplendir.
  2. [pr ind 3 relluu o rellú] figuradament Mostrar-se amb esclat. La seva brillantor intel·lectual rellueix per sobre dels altres.

■ relluir

verb intransitiu pr ind 3 relluu o rellú Resplendir pr ind 3 relluu o rellú figuradament Mostrar-se amb esclat La seva brillantor intellectual rellueix per sobre dels altres
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

relluir

relluir

Conjugació relluu o rellú verb Brillar molt, resplendir Els objectes de plata acabats de netejar relluen
Diccionari Català francès

relluir

relluir

verb intransitiu resplendir briller , luire figuradament briller