Es mostren 594845 resultats

remolcar

remolcar

→ arrossegar © Manuel Franquesa
Diccionari Castellà Català

remolcar


<title type="display">remolcar</title>

    verb transitiu
  1. remolcar.
  2. figuradament [arrastrar] arrossegar.
  3. remolcar abarloado, en flecha, en punta marina, marítim fer un remolc abarloat, en fletxa, en punta.

remolcar

verb transitiu remolcar figuradament arrastrar arrossegar remolcar abarloado, en flecha, en punta marina, marítim fer un remolc abarloat, en fletxa, en punta
Diccionari Català Castellà

remolcar

remolcar

verb transitiu remolcar
Conjugador Català

remolcar


<title type="display">remolcar</title>

    1. INFINITIU

    1. remolcar

    2. GERUNDI

    1. remolcant

    3. PARTICIPI

    1. remolcat
    2. remolcada
    3. remolcats
    4. remolcades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. remolco
      2. remolques
      3. remolca
      4. remolquem
      5. remolqueu
      6. remolquen

      2. IMPERFET

      1. remolcava
      2. remolcaves
      3. remolcava
      4. remolcàvem
      5. remolcàveu
      6. remolcaven

      3. PASSAT

      1. remolquí
      2. remolcares
      3. remolcà
      4. remolcàrem
      5. remolcàreu
      6. remolcaren

      4. FUTUR

      1. remolcaré
      2. remolcaràs
      3. remolcarà
      4. remolcarem
      5. remolcareu
      6. remolcaran

      5. CONDICIONAL

      1. remolcaria
      2. remolcaries
      3. remolcaria
      4. remolcaríem
      5. remolcaríeu
      6. remolcarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. remolqui
      2. remolquis
      3. remolqui
      4. remolquem
      5. remolqueu
      6. remolquin

      2. IMPERFET

      1. remolqués
      2. remolquessis
      3. remolqués
      4. remolquéssim
      5. remolquéssiu
      6. remolquessin

    6. IMPERATIU

    1. remolca
    2. remolqui
    3. remolquem
    4. remolqueu
    5. remolquin

remolcar

INFINITIU remolcar GERUNDI remolcant PARTICIPI remolcat remolcada remolcats remolcades INDICATIU PRESENT remolco remolques remolca remolquem remolqueu remolquen IMPERFET remolcava remolcaves remolcava remolcàvem remolcàveu remolcaven PASSAT remolquí remolcares remolcà remolcàrem remolcàreu remolcaren FUTUR remolcaré remolcaràs remolcarà remolcarem remolcareu remolcaran CONDICIONAL remolcaria remolcaries remolcaria remolcaríem remolcaríeu remolcarien SUBJUNTIU PRESENT remolqui remolquis remolqui remolquem remolqueu remolquin IMPERFET remolqués remolquessis remolqués remolquéssim remolquéssiu…
Diccionari Català Alemany

remolcar

remolcar

verb transitiu nàutica bugsieren, schleppen automòbil abschleppen figuradament mitschleppen • nachschleppen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remolcar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">remolcar</title>

Etimologia: del ll. td. remŭlcare, íd., der. de remŭlcum ‘cable de remolcar’, del gr. rhymoulkéō ‘remolcar’, comp. de rhỹma ‘cable de remolcar’ i ólkos ‘acció d’estirar’ 1a font: s. XIII, Desclot
    verb transitiu
  1. nàutica Una nau fer avançar darrere seu una altra embarcació estirant-la amb caps, cables o cadenes.
  2. per analogia transports Un vehicle (locomotora, camió tractor, etc.) arrossegar-ne un altre o d’altres (vagons, semiremolc, etc.) fent-los avançar darrere seu.

■ remolcar

verb transitiu nàutica Una nau fer avançar darrere seu una altra embarcació estirant-la amb caps, cables o cadenes per analogia transports Un vehicle locomotora, camió tractor, etc arrossegar-ne un altre o d’altres vagons, semiremolc, etc fent-los avançar darrere seu
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Anglès

remolcar

remolcar

verb transitiu to tow , tow along to take in tow
Diccionari Català Italià

remolcar

remolcar

verb transitiu mar rimorchiare || un vehicle rimorchiare, trascinare
DIDAC Diccionari escolar

remolcar

<title type="display">remolcar</title>

[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb Un vehicle, estirar o arrossegar un altre vehicle o altres vehicles darrere seu. Una barcassa pot remolcar altres embarcacions riu avall, la màquina de tren remolca els vagons, i quan s'espatlla el cotxe una grua el remolca fins al taller.

remolcar

Conjugació amb QU davant E, I verb Un vehicle, estirar o arrossegar un altre vehicle o altres vehicles darrere seu Una barcassa pot remolcar altres embarcacions riu avall, la màquina de tren remolca els vagons, i quan s'espatlla el cotxe una grua el remolca fins al taller
Diccionari Català francès

remolcar

remolcar

verb transitiu remorquer