Es mostren 594845 resultats

renitència

renitència

renitent

renitent

renitent

renitent

renitent

renitent

Pronúncia: rənitén
    adjectiu
  1. renitent, resistant.
  2. figuradament reluctant, recalcitrant.

renitent

rénitent
-ente

rénitent
-ente

renitent

renitent

renitent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">renitent</title>

Accessory
Etimologia: del ll. renītens, -ntis, participi pres. de renīti ‘resistir-se’, i aquest, der. de niti ‘esforçar-se’ 1a font: s. XV
Body
    adjectiu
  1. Que resisteix a la pressió.
  2. figuradament Que refusa d’obeir, que s’oposa persistentment.
  3. medicina Dit de l’òrgan, del tumor o de la part dels teguments que es mostren elàstics però resistents a la pressió.

renitent

renitent

renitent

renitent

renitent

renitente

renitente