<title type="display">renitent</title> adjectiu medicina renitente. figuradament [desobedient] renitente.
<title type="display">rénitent</title> Pronúncia: ʀenitɑ̃ -ɑ̃t adjectiu medicina renitent. © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">renitent</title> Accessory Etimologia: del ll. renītens, -ntis, participi pres. de renīti ‘resistir-se’, i aquest, der. de niti ‘esforçar-se’ 1a font: s. XV Body adjectiu Que resisteix a la pressió. figuradament Que refusa d’obeir, que s’oposa persistentment. medicina Dit de l’òrgan, del tumor o de la part dels teguments que es mostren elàstics però resistents a la pressió.
<title type="display">renitent</title> adjectiu widersetzlich, widerspenstig, lit ungehorsam, renitent. © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
<title type="display">renitent</title> Pronúncia: rənitén adjectiu medicina rénitent -e. figuradament i despectivament [que es resisteix a obeir] rebelle, frondeur -euse, récalcitrant -e.