Es mostren 594845 resultats

reno

reno

masculí zoologia Rangifer tarandus ren
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reno-

■ reno-

Forma prefixada del mot llatí ren, renis , que significa ‘ronyó’ Ex renografia, renopatia
Diccionari Català Castellà

renoc
-a

renoc

    adjectiu
  1. [raquític] enclenque, raquítico -ca.
    2. adjectiu i masculí i femení
  2. [fadrí vell] solterón -ona. Un oncle renoc, un tío solterón.
    3. masculí
  3. zoologia [capgròs] renacuajo.
  4. plural [rampoines] trastos, cachivaches.

renoc
-a

adjectiu raquític enclenque , raquítico -ca adjectiu i masculí i femení fadrí vell solterón -ona Un oncle renoc , un tío solterón masculí zoologia capgròs renacuajo plural rampoines trastos , cachivaches
Diccionari Català Anglès

renoc
-a

renoc
-a

adjectiu puny , stunted masculí old bachelor , confirmed bachelor masculí plural junk sing , rubbish sing , useless things
Diccionari Català Italià

renoc
-a

<title type="display">renoc</title>

adjectiu [raquític] stentato -a, imbozzacchito -a, gracile, malaticcio, infermiccio -a. || [un fadrí vell] scapolo m, celibe m.

masculí [conco] scapolo, celibe. || plural [rampoines] robaccia f sing.

renoc
-a

adjectiu raquític stentato -a, imbozzacchito -a, gracile, malaticcio, infermiccio -a || un fadrí vell scapolo m , celibe m masculí conco scapolo, celibe || plural rampoines robaccia f sing
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ renoc
| renoca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">renoc</title>

Etimologia: del cat. ant. i dial. rana, amb sufix d’origen cèltic (cf. miloca) 1a font: c. 1400
  1. adjectiu Dit de l’animal que presenta senyals de no desenvolupar-se bé, de no arribar a ésser mai bo per a res.
  2. adjectiu i masculí figuradament Dit d’un fadrí o solter vell. Un oncle renoc. Un renoc.
  3. masculí plural Coses inútils, rampoines.
  4. masculí zoologia capgròs 2 1.

■ renoc
| renoca

adjectiu Dit de l’animal que presenta senyals de no desenvolupar-se bé, de no arribar a ésser mai bo per a res adjectiu i masculí figuradament Dit d’un fadrí o solter vell Un oncle renoc Un renoc masculí plural Coses inútils, rampoines masculí zoologia capgròs 2 1
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

renoc
-a


<title type="display">renoc</title>

Pronúncia: rənɔ́k
    adjectiu
  1. [planta, animal] rachitique, chétif -ive, malingre, souffreteux -euse.
    2. adjectiu i masculí i femení
  2. despectivament [fadrí vell] vieux garçon vieille fille. Un oncle renoc, un oncle célibataire.
    3. masculí
  3. zoologia capgròs.
  4. plural despectivament [coses inútils] vieilleries f, cochonneries f, babioles f.

renoc
-a

adjectiu planta, animal rachitique , chétif -ive , malingre , souffreteux -euse adjectiu i masculí i femení despectivament fadrí vell vieux garçon vieille fille Un oncle renoc , un oncle célibataire masculí zoologia capgròs plural despectivament coses inútils vieilleries f , cochonneries f , babioles f
Diccionari de sinònims Franquesa

renoc1

renoc1

m → granota Vegeu també renoc 2 © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

renoc1

renoc1

adjectiu Tier, Pfanze kümmerlich, verkümmert masculí eingefleischter Junggeselle, arc Hagestolz m plural Trödelkram, Plunder m Vegeu també renoc 2 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari de sinònims Franquesa

renoc2

renoc2

Dit d'un animal o una planta renocat o renyoc → subdesenvolupat Dit d'una persona → solter m pl → trasto Vegeu també renoc 1 © Manuel Franquesa