Es mostren 594844 resultats

repicar

repicar

repicar


<title type="display">repicar</title>

    verb transitiu
  1. [Stein] erneut behauen.
  2. [Schuhsohle] festklopfen.
  3. [Glocken] anschlagen, läuten.
  4. verb intransitiu
  5. läuten (Glocken).
  6. fer repicar les campanes die Glocken zu einem Fest läuten lassen.
    • ein Fest einläuten.
  7. figuradament tenir-ne cinquanta de repicats volle 50 Jahre alt sein.
  8. repicar i anar a la processó zweierlei gleichzeitig erledigen wollen, auf zwei Hochzeiten tanzen (wollen).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

repicar

repicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repicar</title>

Accessory
Etimologia: de picar 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    verb transitiu
    1. Tornar a picar o picar insistentment una cosa. Repicar un clau que ha sortit una mica. Repicar puntes de clau sobre un tauló.
    2. especialment indústries del calçat Picar de nou els punts de la sola d’una sabata quan és acabada del tot.
    3. especialment construcció Tornar a picar la pedra d’una paret, d’una pilastra, etc., quan ha esdevingut massa llisa, amb martells o altres eines.
    4. fer-se repicar col·loquialment Suportar una contrarietat, una conseqüència desagradable. No m’has volgut escoltar; ara, fes-te repicar!
    1. Tocar les campanes, sense ventar-les, a tocs breus i repetits de batall, en senyal de festa.
    2. repicar i anar a la processó Fer alhora, pretesament, dues coses incompatibles. Voler repicar i anar a la processó no pot ser.
    1. Duplicar, copiar, per transferència d’un suport material a un altre.
    2. electroacústica Transferir el contingut d’una cinta magnetofònica, de vídeo, etc., a una altra.
    3. indústria tèxtil Picar de nou un dibuix jacquard, copiant-lo directament dels cartons picats valent-se d’un estergidor.

repicar

repicar

repicar

repicar


<title type="display">repicar</title>

    verb transitiu
  1. [las campanas] repicar.
  2. poc freqüent [picar de nuevo] repicar.
  3. poc freqüent [cortar muy fino] capolar.
  4. verb intransitiu
  5. [las campanas] tritllejar.
  6. no se puede repicar y estar (o andar) en la procesión figuradament no es pot repicar i anar a la processó.
  7. verb pronominal
  8. poc freqüent vanar-se, gloriejar-se.

repicar

repicar

repicar

repicar

<title type="display">repicar</title>

    [! Conjugació: amb QU davant E, I]
    verb
  1. Tornar a picar una cosa, sobretot la pedra d'una paret o d'una columna quan s'ha fet massa llisa.
  2. Donar cops repetits i vius a una campana en senyal de festa o per indicar alguna cosa.

repicar

repicar


<title type="display">repicar</title>

Pronúncia: rəpiká
    verb transitiu
  1. [acció de repicar] repiquer.
  2. [les campanes] carillonner.
  3. indústria tèxtil [un dibuix] repiquer.
  4. repicar i anar a la processó figuradament être à la fois au four et au moulin.

repicar

repicat

repicat

repicatalons

repicatalons