Es mostren 594844 resultats

repugnance

repugnance

répugnance


<title type="display">répugnance</title>

Pronúncia: ʀepyɲɑ̃s
    femení
  1. repugnància.
  2. desgana, manca d’interès. Faire qqch avec répugnance, fer una cosa amb desgana (de mala gana, a contracor).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

répugnance

repugnància

<title type="display">repugnància </title>

Body
    nòm f Hàstic prigond, aversion invencibla entà bèth un o entà bèra causa.

    Català: repugnància


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

repugnància

repugnancia


<title type="display">repugnancia</title>

    femení
  1. repugnància.
  2. [oposición] oposició, incompatibilitat, contradicció.
  3. dar repugnancia fer repugnància, repugnar.
  4. sentir repugnancia a (o hacia) sentir repugnància per.

repugnancia

repugnància

repugnància

repugnància

repugnància

repugnància

repugnància

repugnància

repugnància

repugnància

<title type="display">repugnància</title>

nom femení Una persona té o sent repugnància per una cosa si li repugna, si li fa molt fàstic. Si un menjar ens causa molta repugnància, ens pot fer vomitar.
repugnant

repugnància

repugnància


<title type="display">repugnància</title>

    femení
  1. Widerwille, Abscheu m, Abneigung f (per gegen ac, vor dat).
  2. sentir repugnància per (una cosa) sich vor etwas ekeln, einen Abscheu vor etwas haben.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

repugnància