<title type="display">repugnant</title>
Pronúncia: rəpuŋnán
adjectiu [repulsiu] répugnant -e, écœurant -e, dégoûtant -e.
Es mostren 594844 resultats
repugnante
<title type="display">repugnante</title>
adjectiu repugnant.
repugnante
adjectiu repugnant
repugnar
<title type="display">repugnar</title>
- fer (o causar) fàstic (o ois)
fastiguejar
girar el ventrell (una cosa, a algú)
fer pudor (a algú, tal o tal cosa)
fer tres coses. També s'usa la frase completa: fer tres coses: fàstic, vòmit i pudor.
- (En física)
repel·lir
© Manuel Franquesa
repugnar
fer o causar fàstic o ois fastiguejar girar el ventrell una cosa, a algú fer pudor a algú, tal o tal cosa fer tres coses També s'usa la frase completa fer tres coses fàstic, vòmit i pudor En física repellir © Manuel Franquesa
repugnar
<title type="display">repugnar</title>
verb intransitiu repugnar.
repugnar
verb intransitiu repugnar
repugnar
<title type="display">repugnar</title>
-
verb intransitiu
- [fer fàstic] repugnar, repeler, dar repugnancia.
- repugnar de [sentir aversió a] repugnar, sentir repugnancia a. Ell repugnava d'acceptar-ho, le repugnaba aceptarlo.
repugnar
verb intransitiu fer fàstic repugnar , repeler , dar repugnancia repugnar de sentir aversió a repugnar , sentir repugnancia a Ell repugnava d'acceptar-ho , le repugnaba aceptarlo
repugnar
<title type="display">repugnar</title>
Body
-
- repugnar
INFINITIU
-
- repugnant
GERUNDI
-
- repugnat
- repugnada
- repugnats
- repugnades
PARTICIPI
-
-
- repugno
- repugnes
- repugna
- repugnem
- repugneu
- repugnen
PRESENT
-
- repugnava
- repugnaves
- repugnava
- repugnàvem
- repugnàveu
- repugnaven
IMPERFET
-
- repugní
- repugnares
- repugnà
- repugnàrem
- repugnàreu
- repugnaren
PASSAT
-
- repugnaré
- repugnaràs
- repugnarà
- repugnarem
- repugnareu
- repugnaran
FUTUR
-
- repugnaria
- repugnaries
- repugnaria
- repugnaríem
- repugnaríeu
- repugnarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- repugni
- repugnis
- repugni
- repugnem
- repugneu
- repugnin
PRESENT
-
- repugnés
- repugnessis
- repugnés
- repugnéssim
- repugnéssiu
- repugnessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- repugna
- repugni
- repugnem
- repugneu
- repugnin
IMPERATIU
repugnar
INFINITIU repugnar GERUNDI repugnant PARTICIPI repugnat repugnada repugnats repugnades INDICATIU PRESENT repugno repugnes repugna repugnem repugneu repugnen IMPERFET repugnava repugnaves repugnava repugnàvem repugnàveu repugnaven PASSAT repugní repugnares repugnà repugnàrem repugnàreu repugnaren FUTUR repugnaré repugnaràs repugnarà repugnarem repugnareu repugnaran CONDICIONAL repugnaria repugnaries repugnaria repugnaríem repugnaríeu repugnarien SUBJUNTIU PRESENT repugni repugnis repugni repugnem repugneu repugnin IMPERFET repugnés repugnessis repugnés repugnéssim repugnéssiu repugnessin…
repugnar
<title type="display">repugnar</title>
Pronúncia: rəpuŋná
-
verb intransitiu
- to disgust, revolt, nauseate.
- to fill with loathing.
- repugnar de to be reluctant to, be loath to.
repugnar
verb intransitiu to disgust , revolt , nauseate to fill with loathing repugnar de to be reluctant to , be loath to
■
repugnar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repugnar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. repugnare, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
-
verb
intransitiu
- Inspirar una aversió invencible, fer fàstic. És un home que em repugna. Li repugna de fer això. Em repugna d’haver-t’ho de dir jo.
-
- Sentir una aversió invencible de fer una cosa. Ell repugnava d’acceptar-ho.
- Ésser incompatibles entre si dues coses o qualitats, oposar-se, estar en contradicció. L’oli repugna de mesclar-se amb l’aigua. La teva proposta repugna al sentit comú.
■
repugnar
verb intransitiu Inspirar una aversió invencible, fer fàstic És un home que em repugna Li repugna de fer això Em repugna d’haver-t’ho de dir jo Sentir una aversió invencible de fer una cosa Ell repugnava d’acceptar-ho Ésser incompatibles entre si dues coses o qualitats, oposar-se, estar en contradicció L’oli repugna de mesclar-se amb l’aigua La teva proposta repugna al sentit comú
repugnar
<title type="display">repugnar</title>
verb intransitiu ripugnare, avere ripugnanza. || repugnar de ripugnare, non tollerare (o soffrire).
repugnar
verb intransitiu ripugnare, avere ripugnanza || repugnar de ripugnare, non tollerare o soffrire
repugnar
<title type="display">repugnar</title>
verb Una cosa ens repugna si no ens agrada gens, si pensem que és lletja, dolenta o bruta i sentim una sensació molt desagradable quan la veiem, la toquem, la sentim o la mengem. A moltes persones, els repugnen les escenes de violència d'algunes pel·lícules.
repugnar
verb Una cosa ens repugna si no ens agrada gens, si pensem que és lletja, dolenta o bruta i sentim una sensació molt desagradable quan la veiem, la toquem, la sentim o la mengem A moltes persones, els repugnen les escenes de violència d'algunes pellícules