Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

repugnar

<title type="display">repugnar</title>

verb intransitiu

abstoßen, anekeln, anwidern (a algú jemanden).
aquest home em repugna dieser Mann ist mir widerlich oder widert mich an.
em repugna de fer això es widerstrebt mir, das zu tun.

repugnar

verb intransitiu abstoßen, anekeln, anwidern a algú jemanden aquest home em repugna dieser Mann ist mir widerlich oder widert mich an em repugna de fer això es widerstrebt mir, das zu tun © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

repugnar

<title type="display">repugnar</title>

Pronúncia: rəpuŋná

verb intransitiu

[inspirar aversió] répugner, dégoûter.
repugnar de répugner à.

repugnar

verb intransitiu inspirar aversió répugner , dégoûter repugnar de répugner à

répugner

<title type="display">répugner</title>

Pronúncia: ʀepyɲe

verb transitiu indirecte

[à] oposar-se pron (a), resistir-se pron (a), repugnar (de) lit. Il ne répugnait pas à participer à cette réunion, no es resistia pas a participar a aquella reunió.
[dégoûter] repugnar lit, desagradar, no agradar, fer fàstic fam, desplaure lit. Il lui répugnait d’avoir à quémander, li desagradava d’haver de pidolar (de fer el pidolaire).

verb transitiu

literàriament fer fàstic a, repugnar a. La saleté de la chambre répugnait tous les visiteurs, la brutícia de l’habitació repugnava a tots els visitants.

répugner

verb transitiu indirecte à oposar-se pron a, resistir-se pron a, repugnar de lit Il ne répugnait pas à participer à cette réunion , no es resistia pas a participar a aquella reunió dégoûter repugnar lit , desagradar, no agradar, fer fàstic fam , desplaure lit Il lui répugnait d’avoir à quémander , li desagradava d’haver de pidolar de fer el pidolaire verb transitiu literàriament fer fàstic a, repugnar a La saleté de la chambre répugnait tous les visiteurs , la brutícia de l’habitació repugnava a tots els visitants © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

repujado

<title type="display">repujado</title>

masculí tecnologia repujat, repussat.

repujado

masculí tecnologia repujat , repussat

repujar

<title type="display">repujar</title>

verb transitiu tecnologia repujar, repussar.

repujar

verb transitiu tecnologia repujar , repussar

repujar

<title type="display">repujar</title>

1. repujar
1. repujant
1. repujat
2. repujada
3. repujats
4. repujades
1. 1. repujo
  2. repuges
  3. repuja
  4. repugem
  5. repugeu
  6. repugen
2. 1. repujava
  2. repujaves
  3. repujava
  4. repujàvem
  5. repujàveu
  6. repujaven
3. 1. repugí
  2. repujares
  3. repujà
  4. repujàrem
  5. repujàreu
  6. repujaren
4. 1. repujaré
  2. repujaràs
  3. repujarà
  4. repujarem
  5. repujareu
  6. repujaran
5. 1. repujaria
  2. repujaries
  3. repujaria
  4. repujaríem
  5. repujaríeu
  6. repujarien
1. 1. repugi
  2. repugis
  3. repugi
  4. repugem
  5. repugeu
  6. repugin
2. 1. repugés
  2. repugessis
  3. repugés
  4. repugéssim
  5. repugéssiu
  6. repugessin
1. repuja
2. repugi
3. repugem
4. repugeu
5. repugin

repujar

INFINITIU repujar GERUNDI repujant PARTICIPI repujat repujada repujats repujades INDICATIU PRESENT repujo repuges repuja repugem repugeu repugen IMPERFET repujava repujaves repujava repujàvem repujàveu repujaven PASSAT repugí repujares repujà repujàrem repujàreu repujaren FUTUR repujaré repujaràs repujarà repujarem repujareu repujaran CONDICIONAL repujaria repujaries repujaria repujaríem repujaríeu repujarien SUBJUNTIU PRESENT repugi repugis repugi repugem repugeu repugin IMPERFET repugés repugessis repugés repugéssim repugéssiu repugessin IMPERATIU repuja repugi repugem repugeu repugin