<title type="display">requestar</title>
verb transitiu richiedere, sollecitare. || dr intimare.
Es mostren 594844 resultats
■
requestar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">requestar</title>
Accessory
Etimologia: de requesta 1a font: 1460, Roig
Body
verb
transitiu Requerir, demanar amb insistència, especialment amb força de dret. Vam requestar la seva presència perquè hi teníem dret.
■
requestar
verb transitiu Requerir, demanar amb insistència, especialment amb força de dret Vam requestar la seva presència perquè hi teníem dret
requestar
<title type="display">requestar</title>
requestar
verb transitiu especialment dret requerir © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
requestar
<title type="display">requestar</title>
Pronúncia: rəkəstá
verb transitiu dret [requerir] intimer.
requestar
verb transitiu dret requerir intimer
requetè
<title type="display">requetè</title>
-
masculí
- Straßenjunge m.
- Lausbub m, Soldat oder Anhänger der Karlistenpartei.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
requetè
masculí Straßenjunge m Lausbub m , Soldat oder Anhänger der Karlistenpartei © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
requête
<title type="display">requête</title>
Pronúncia: ʀəkɛt
-
femení
- dret [sollicitation] instància, requesta, sol·licitud, petició, demanda (judicial).
- petició, requesta. Il faut satisfaire aux justes requêtes, cal atendre les requestes (peticions) justes.
- dret [d’un tribunal] requeriment m, requesta.
- à (ou sur) requête de a petició (o a instàncies) de.
- chambre des requêtes sala del Tribunal Suprem francès que entén en l’admissió de recursos de cassació.
- Maître des requêtes au Conseil d’État relator del Consell de l’Estat.
- requête civile dret requisitòria civil.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
requête
femení dret sollicitation instància, requesta, sollicitud, petició, demanda judicial petició, requesta Il faut satisfaire aux justes requêtes , cal atendre les requestes peticions justes dret d’un tribunal requeriment m , requesta à ou sur requête de a petició o a instàncies de chambre des requêtes sala del Tribunal Suprem francès que entén en l’admissió de recursos de cassació Maître des requêtes au Conseil d’État relator del Consell de l’Estat requête civile dret requisitòria civil © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
requetè
<title type="display">requetè</title>
Pronúncia: rəkətɛ́
-
[pl.: -ès]
masculí
- kid, lad.
- història [soldier of the Carlist forces, specially 19th century].
requetè
pl -ès masculí kid , lad història soldier of the Carlist forces, specially 19th century
requetè
<title type="display">requetè</title>
-
masculí
[pl: -ès]
- història requeté.
- [vailet] mozalbete, chico, muchacho.
requetè
masculí pl -ès història requeté vailet mozalbete , chico , muchacho
■
requetè
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">requetè</title>
Accessory
Etimologia: del cast. requeté, íd., potser d’un fr. requêté ‘toc de caça’, o bé abreviació d’un requetevaliente o requetebeato aplicat al Tercer Batalló de Navarra a la guerra carlina 1a font: s. XIX
Body
-
[plural requetès]
masculí
- història i ciències polítiques Grup de combatents carlins, sobretot els grups armats que durant la monarquia alfonsina i la Segona República es preparaven militarment i que participaren en la guerra civil de 1936-39.
- Individu que pertany al requetè.
- Vailet.
■
requetè
plural requetès masculí història i ciències polítiques Grup de combatents carlins, sobretot els grups armats que durant la monarquia alfonsina i la Segona República es preparaven militarment i que participaren en la guerra civil de 1936-39 Individu que pertany al requetè Vailet