Es mostren 594828 resultats

residir

residir

    verb intransitiu
  1. [estar-se] residir. El rei resideix a la capital, el rey reside en la capital.
  2. figuradament [drets, facultats] residir. En ell resideix la suprema autoritat, en él reside la suprema autoridad.

residir

verb intransitiu estar-se residir El rei resideix a la capital , el rey reside en la capital figuradament drets, facultats residir En ell resideix la suprema autoritat , en él reside la suprema autoridad
Diccionari Castellà Català

residir


<title type="display">residir</title>

    verb intransitiu
  1. residir. Residir en Barcelona, en un pueblo, residir a Barcelona, en un poble.
  2. [donde se tiene el empleo] residir.
  3. figuradament residir. En él reside la autoridad, en ell resideix l'autoritat.
  4. [consistir] residir, raure, estar, consistir. En esto reside tu desgracia, en això resideix la teva desgràcia.

residir

verb intransitiu residir Residir en Barcelona, en un pueblo , residir a Barcelona, en un poble donde se tiene el empleo residir figuradament residir En él reside la autoridad , en ell resideix l'autoritat consistir residir , raure , estar , consistir En esto reside tu desgracia , en això resideix la teva desgràcia
Conjugador Català

residir


<title type="display">residir</title>

    1. INFINITIU

    1. residir

    2. GERUNDI

    1. residint

    3. PARTICIPI

    1. residit
    2. residida
    3. residits
    4. residides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. resideixo
      2. resideixes
      3. resideix
      4. residim
      5. residiu
      6. resideixen

      2. IMPERFET

      1. residia
      2. residies
      3. residia
      4. residíem
      5. residíeu
      6. residien

      3. PASSAT

      1. residí
      2. residires
      3. residí
      4. residírem
      5. residíreu
      6. residiren

      4. FUTUR

      1. residiré
      2. residiràs
      3. residirà
      4. residirem
      5. residireu
      6. residiran

      5. CONDICIONAL

      1. residiria
      2. residiries
      3. residiria
      4. residiríem
      5. residiríeu
      6. residirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. resideixi
      2. resideixis
      3. resideixi
      4. residim
      5. residiu
      6. resideixin

      2. IMPERFET

      1. residís
      2. residissis
      3. residís
      4. residíssim
      5. residíssiu
      6. residissin

    6. IMPERATIU

    1. resideix
    2. resideixi
    3. residim
    4. residiu
    5. resideixin

residir

INFINITIU residir GERUNDI residint PARTICIPI residit residida residits residides INDICATIU PRESENT resideixo resideixes resideix residim residiu resideixen IMPERFET residia residies residia residíem residíeu residien PASSAT residí residires residí residírem residíreu residiren FUTUR residiré residiràs residirà residirem residireu residiran CONDICIONAL residiria residiries residiria residiríem residiríeu residirien SUBJUNTIU PRESENT resideixi resideixis resideixi residim residiu resideixin IMPERFET residís residissis residís residíssim residíssiu residissin IMPERATIU resideix resideixi residim…
Diccionari Català Anglès

residir


<title type="display">residir</title>

Pronúncia: rəziðí
    verb intransitiu
  1. to reside, live, dwell.
  2. residir en figuradament to reside in, lie in.
  3. (ídem) to consist in.
  4. en ell resideix la suprema autoritat supreme authority rests with him.

residir

verb intransitiu to reside , live , dwell residir en figuradament to reside in , lie in ídem to consist in en ell resideix la suprema autoritat supreme authority rests with him
Diccionari de sinònims Franquesa

residir

residir

→ habitar , viure Fig, raure , tenir el seu lloc en tal cosa o en tal indret La suprema autoritat, per als catòlics, rau en el papa © Manuel Franquesa
DIDAC Diccionari escolar

residir

residir

verb Viure en un lloc de manera continuada Si una persona resideix prop de la feina s'estalviarà molt de temps i molts diners resident
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ residir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">residir</title>

Etimologia: del ll. residēre, íd. 1a font: 1560
    verb intransitiu
    1. Habitar permanentment o per un temps considerable en un lloc determinat, tenir-hi la residència oficialment. El rei resideix a la capital.
    2. especialment Estar-se en el lloc on hom exerceix una funció. Resideix mig any a l’estranger, per negocis.
  2. figuradament En ell resideix la suprema autoritat.
  3. Consistir. El principal problema de la regió resideix en la manca d’infraestructures.

■ residir

verb intransitiu Habitar permanentment o per un temps considerable en un lloc determinat, tenir-hi la residència oficialment El rei resideix a la capital especialment Estar-se en el lloc on hom exerceix una funció Resideix mig any a l’estranger, per negocis figuradament En ell resideix la suprema autoritat Consistir El principal problema de la regió resideix en la manca d’infraestructures
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

residu

residu

masculí résidu matemàtiques résidu , reste química résidu
Diccionari de sinònims Franquesa

residu


<title type="display">residu</title>

  1. → restes.
    botó, residu d'or o d'argent que, formant una boleta, roman al fons del gresol.
  2. En matemàtiques.
    resta. La resta d'una subtracció o d'una divisió.
    diferència (en una resta)
    saldo (en una comptabilitat)
  3. (En termes de química o de ciències naturals)
    escòria (→)
    detritus
    sediment
    pòsit
    excrements, residus de la digestió; per extensió, residus de l'oliva, del raïm, etc., després de manipulats (Alc.).



© Manuel Franquesa

residu

→ restes botó , residu d'or o d'argent que, formant una boleta, roman al fons del gresol En matemàtiques resta La resta d'una subtracció o d'una divisió diferència en una resta saldo en una comptabilitat En termes de química o de ciències naturals escòria → detritus sediment pòsit excrements , residus de la digestió per extensió, residus de l'oliva, del raïm, etc, després de manipulats Alc © Manuel Franquesa
Diccionari der aranés

residú

<title type="display">residú </title>

    nòm m
  1. Aquerò que quede enes operacions matematiques.
  2. Producte entà tirar, resultat d’un procès d’aprofitament o de seleccion.

    3. Català: residu


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

residú

nòm m Aquerò que quede enes operacions matematiques Producte entà tirar, resultat d’un procès d’aprofitament o de seleccion Català residu © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana