Es mostren 594828 resultats

resolvent

resolvent

adjectiu i masculí resolvente
Diccionari Català Anglès

resolvent

resolvent

adjectiu resolvent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resolvent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resolvent</title>

Etimologia: del ll. resolvens, -ntis, participi pres. de resolvĕre ‘resoldre’
    1. adjectiu Que resol.
    2. adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Resolutiu.
  2. femení matemàtiques Donada una equació de quart grau amb solucions x1, x2, x3, x4, equació de tercer grau que té com a solucions (x1+x2)·(x3+x4), (x1+x3)·(x2+x4) i (x1+x4)·(x2+x3).

■ resolvent

adjectiu Que resol adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Resolutiu femení matemàtiques Donada una equació de quart grau amb solucions x 1 , x 2 , x 3 , x 4 , equació de tercer grau que té com a solucions x 1 + x 2 x 3 + x 4 , x 1 + x 3 x 2 + x 4 i x 1 + x 4 x 2 + x 3
Traducció
Diccionari Català Italià

resolvent

resolvent

adjectiu risolvente
Diccionari Català francès

resolvent

resolvent

adjectiu résolvant -e , résolutif -ive masculí medicina résolutif femení matemàtiques résolvante
Diccionari Castellà Català

resolvente

resolvente

adjectiu i masculí resolvent
Diccionari der aranés

resòlver

<title type="display">resòlver </title>

    v tr Dar o trapar ua solucion o ua responsa a un problèma o a un dobte. Sin.: resòler.

    Català: resoldre


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

resòlver

v tr Dar o trapar ua solucion o ua responsa a un problèma o a un dobte Sin resòler Català resoldre © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

resolver


<title type="display">resolver</title>

    [Se conjuga como: morder] verb transitiu
  1. resoldre, solucionar. Resolver un problema, resoldre un problema.
  2. [diferencia, dificultad] resoldre.
  3. resoldre, decidir. Resolvieron ir inmediatamente, van resoldre d'anar-hi immediatament.
  4. [descomponer] resoldre.
  5. medicina resoldre.
  6. matemàtiques resoldre, solucionar.
    7. verb intransitiu
  7. [fallar] pronunciar-se pron, dictaminar. El árbitro resolvió a su favor, l'àrbitre es pronuncià a favor seu.
    8. verb pronominal
  8. [reducirse] resoldre's. Resolverse una nube en lluvia, resoldre's, un núvol, en pluja.
  9. [solucionarse] ésser resolt. El asunto se ha resuelto, l'assumpte ha estat resolt.
  10. decidir-se, prendre la resolució. Resolverse a salir, decidir-se a sortir (o prendre la resolució de sortir).
  11. medicina resoldre's.

resolver

Se conjuga como morder verb transitiu resoldre , solucionar Resolver un problema , resoldre un problema diferencia, dificultad resoldre resoldre , decidir Resolvieron ir inmediatamente , van resoldre d'anar-hi immediatament descomponer resoldre medicina resoldre matemàtiques resoldre , solucionar verb intransitiu fallar pronunciar-se pron , dictaminar El árbitro resolvió a su favor , l'àrbitre es pronuncià a favor seu verb pronominal reducirse resoldre's Resolverse una nube en lluvia , resoldre's, un núvol, en pluja solucionarse ésser resolt El asunto se ha resuelto ,…
Diccionari Castellà Català

resonador
-ra

resonador
-ra

adjectiu i masculí ressonador -a
Diccionari Francès Català

résonance

résonance

femení pròpiament física i electricitat ressonància © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç