Es mostren 594828 resultats

ressorgir


<title type="display">ressorgir</title>

    1. INFINITIU

    1. ressorgir

    2. GERUNDI

    1. ressorgint

    3. PARTICIPI

    1. ressorgit
    2. ressorgida
    3. ressorgits
    4. ressorgides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. ressorgeixo
      2. ressorgeixes
      3. ressorgeix
      4. ressorgim
      5. ressorgiu
      6. ressorgeixen

      2. IMPERFET

      1. ressorgia
      2. ressorgies
      3. ressorgia
      4. ressorgíem
      5. ressorgíeu
      6. ressorgien

      3. PASSAT

      1. ressorgí
      2. ressorgires
      3. ressorgí
      4. ressorgírem
      5. ressorgíreu
      6. ressorgiren

      4. FUTUR

      1. ressorgiré
      2. ressorgiràs
      3. ressorgirà
      4. ressorgirem
      5. ressorgireu
      6. ressorgiran

      5. CONDICIONAL

      1. ressorgiria
      2. ressorgiries
      3. ressorgiria
      4. ressorgiríem
      5. ressorgiríeu
      6. ressorgirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. ressorgeixi
      2. ressorgeixis
      3. ressorgeixi
      4. ressorgim
      5. ressorgiu
      6. ressorgeixin

      2. IMPERFET

      1. ressorgís
      2. ressorgissis
      3. ressorgís
      4. ressorgíssim
      5. ressorgíssiu
      6. ressorgissin

    6. IMPERATIU

    1. ressorgeix
    2. ressorgeixi
    3. ressorgim
    4. ressorgiu
    5. ressorgeixin

ressorgir

INFINITIU ressorgir GERUNDI ressorgint PARTICIPI ressorgit ressorgida ressorgits ressorgides INDICATIU PRESENT ressorgeixo ressorgeixes ressorgeix ressorgim ressorgiu ressorgeixen IMPERFET ressorgia ressorgies ressorgia ressorgíem ressorgíeu ressorgien PASSAT ressorgí ressorgires ressorgí ressorgírem ressorgíreu ressorgiren FUTUR ressorgiré ressorgiràs ressorgirà ressorgirem ressorgireu ressorgiran CONDICIONAL ressorgiria ressorgiries ressorgiria ressorgiríem ressorgiríeu ressorgirien SUBJUNTIU PRESENT ressorgeixi ressorgeixis ressorgeixi ressorgim ressorgiu ressorgeixin IMPERFET ressorgís…
Diccionari Català Anglès

ressorgir

ressorgir

verb intransitiu to reappear , come to life , spring up again
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ressorgir

■ ressorgir

verb intransitiu Sorgir de nou El moviment independentista gallec ha ressorgit amb força
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

ressorgir

ressorgir

verb Tornar a sorgir Darrerament, ha començat a ressorgir la moda dels pantalons acampanats
Diccionari Català Alemany

ressorgir

ressorgir

verb intransitiu wieder aufleben, - erscheinen wieder erstehen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari der aranés

ressorsa

<title type="display">ressorsa </title>

    nòm f
  1. Mejan que servís entà arténher ua causa o entà satisfèr un besonh.
  2. Reclamacion escrita que se presente deuant d’un poder judiciau o administratiu.

    3. Català: recurs m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

ressorsa

nòm f Mejan que servís entà arténher ua causa o entà satisfèr un besonh Reclamacion escrita que se presente deuant d’un poder judiciau o administratiu Català recurs m © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ressort


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ressort</title>

Etimologia: del fr. ressort, der. de ressortir 1a font: s. XX, Ruyra
    masculí
  1. tecnologia
    1. Peça elàstica, generalment d’acer, capaç de suportar deformacions importants, la qual, després d’haver estat comprimida, estirada, doblegada, etc., per l’acció d’una força, recupera, en cessar aquesta acció, la seva posició natural i desenvolupa una força utilitzable.
    2. ressort de retorn Ressort que, actuant contra una peça, fa que aquesta retorni a la seva posició inicial en cessar la força que actuava sobre l’esmentada peça.
  2. figuradament
    1. Allò que dona impulsió a alguna cosa.
    2. Mitjà de què hom es val per a aconseguir un fi.

■ ressort

masculí tecnologia Peça elàstica, generalment d’acer, capaç de suportar deformacions importants, la qual, després d’haver estat comprimida, estirada, doblegada, etc, per l’acció d’una força, recupera, en cessar aquesta acció, la seva posició natural i desenvolupa una força utilitzable ressort de retorn Ressort que, actuant contra una peça, fa que aquesta retorni a la seva posició inicial en cessar la força que actuava sobre l’esmentada peça figuradament Allò que dona impulsió a alguna cosa Mitjà de què hom es val per a aconseguir un fi
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Anglès

ressort

ressort

masculí spring figuradament means , expedient contact influence
Diccionari de sinònims Franquesa

ressort

ressort

→ molla Fig → motor , mitjà © Manuel Franquesa
Diccionari Català francès

ressort


<title type="display">ressort</title>

Pronúncia: rəsɔ́rt
    masculí
  1. tecnologia [molla] ressort.
  2. figuradament ressort, corde f. Toca tots els ressorts, il fait jouer tous les ressorts .
    • ficelle f. Coneix tots els ressorts, il connaît toutes les ficelles.

ressort

masculí tecnologia molla ressort figuradament ressort , corde f Toca tots els ressorts , il fait jouer tous les ressorts • ficelle f Coneix tots els ressorts , il connaît toutes les ficelles