Es mostren 594828 resultats

resultat

<title type="display">resultat</title>

masculí risultato. El candidat va obtenir un bon resultat, il candidato ottenne un buon risultato. || mat risultato, risoluzione f. || donar resultat avere buon risultato, fare una buona riuscita.

resultat

resultat

<title type="display">resultat</title>

    nom masculí
  1. Un resultat és allò que resulta d'una cosa, que n'és la conseqüència. El resultat d'unes votacions diu quins són els guanyadors. Si un equip juga fora de casa, un empat pot ser un bon resultat.
  2. El resultat d'una operació matemàtica, d'un problema, és la quantitat, el número que s'obté quan es fa aquesta operació. 20 és el resultat de sumar 15 + 5.

resultat

Resultat

Resultat

resultat


<title type="display">resultat</title>

    masculí
  1. Ergebnis, Resultat n.
  2. Erfolg m.
  3. el resultat final das Endergebnis.
  4. resultat d'una votació Abstimmungsergebnis n.
  5. sense resultat ergebnis-, resultat-, erfolg-los.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

resultat

resultat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resultat</title>

Accessory
Etimologia: de resultar 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí
  1. Allò que resulta. El resultat d’una votació. Obtenir un bon resultat, un resultat magre.
  2. matemàtiques
    1. Quantitat resultant d’una operació o d’un càlcul matemàtic.
    2. Solució, especialment d’un problema.
  3. plural comptabilitat Compte diferencial de net que recull els beneficis comptables que es deriven de l’activitat pròpia d’una unitat econòmica en un exercici.

resultat

resultat


<title type="display">resultat</title>

Pronúncia: rəzultát
    masculí
  1. [allò que resulta] résultat. El resultat d'un examen, le résultat d'un examen.
  2. matemàtiques [solució] résultat.
  3. com a resultat de à l'occasion de.
  4. donarresultat donner satisfaction.

resultat

resultatiu
-iva

resultatiu
-iva

resultatiu
| resultativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resultatiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: re_sul_ta_tiu
Etimologia: de resultar
Body
adjectiu gramàtica Dit dels verbs que impliquen un estat present que resulta d’una acció passada (saber, tenir, viure, quedar-se), per oposició a d’altres verbs que impliquen una acció en curs d’acompliment o una acció momentània (aprendre, prendre, néixer, venir).

resultatiu
| resultativa

Traducció

résulter


<title type="display">résulter</title>

Pronúncia: ʀezylte
    verb transitiu indirecte
  1. [de] resultar (de).
  2. il (en) résulte que... (en) resulta (o se’n dedueix) que...



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

résulter

resultes