Es mostren 594828 resultats

revinclar

revinclar

revinclar


<title type="display">revinclar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. revinclar
    1. GERUNDI

    2. revinclant
    1. PARTICIPI

    2. revinclat
    3. revinclada
    4. revinclats
    5. revinclades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. revinclo
      3. revincles
      4. revincla
      5. revinclem
      6. revincleu
      7. revinclen
      1. IMPERFET

      2. revinclava
      3. revinclaves
      4. revinclava
      5. revinclàvem
      6. revinclàveu
      7. revinclaven
      1. PASSAT

      2. revinclí
      3. revinclares
      4. revinclà
      5. revinclàrem
      6. revinclàreu
      7. revinclaren
      1. FUTUR

      2. revinclaré
      3. revinclaràs
      4. revinclarà
      5. revinclarem
      6. revinclareu
      7. revinclaran
      1. CONDICIONAL

      2. revinclaria
      3. revinclaries
      4. revinclaria
      5. revinclaríem
      6. revinclaríeu
      7. revinclarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. revincli
      3. revinclis
      4. revincli
      5. revinclem
      6. revincleu
      7. revinclin
      1. IMPERFET

      2. revinclés
      3. revinclessis
      4. revinclés
      5. revincléssim
      6. revincléssiu
      7. revinclessin
    1. IMPERATIU

    2. revincla
    3. revincli
    4. revinclem
    5. revincleu
    6. revinclin

revinclar

revinclar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">revinclar</title>

Accessory
Etimologia: de vinclar 1a font: c. 1880
Body
    verb
  1. transitiu Retòrcer. Revincla per les roques sa poderosa rel.
  2. pronominal Contòrcer el cos. Es revinclà com un cuc.
  3. pronominal
    1. Vinclar-se o corbar-se una cosa per efecte d’una sacsejada.
    2. especialment patologia Sofrir una revinclada.

revinclar

Informació complementària
Traducció

revinclar-se

revinclar-se

revinclar-se

revinclar-se

revinclar-se

revinclar-se

revinclar-se

revinclar-se

revinclar-se

revinclar-se

revinclar-se

<title type="display">revinclar-se</title>

    verb usat amb pronom
  1. Una cosa es revincla quan es corba o es doblega a causa d'una sacsejada.
  2. Torçar-se una part del cos. Si ens revinclem un peu, se'ns inflarà i ens farà mal.

revinclar-se

revindre


<title type="display">revindre</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. revindre
    1. GERUNDI

    2. revenint
    1. PARTICIPI

    2. revingut
    3. revinguda
    4. revinguts
    5. revingudes
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. revinc
      3. revens
      4. revé
      5. revenim
      6. reveniu
      7. revenen
      1. IMPERFET

      2. revenia
      3. revenies
      4. revenia
      5. reveníem
      6. reveníeu
      7. revenien
      1. PASSAT

      2. revinguí
      3. revingueres
      4. revingué
      5. revinguérem
      6. revinguéreu
      7. revingueren
      1. FUTUR

      2. revindré
      3. revindràs
      4. revindrà
      5. revindrem
      6. revindreu
      7. revindran
      1. CONDICIONAL

      2. revindria
      3. revindries
      4. revindria
      5. revindríem
      6. revindríeu
      7. revindrien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. revingui
      3. revinguis
      4. revingui
      5. revinguem
      6. revingueu
      7. revinguin
      1. IMPERFET

      2. revingués
      3. revinguessis
      4. revingués
      5. revinguéssim
      6. revinguéssiu
      7. revinguessin
    1. IMPERATIU

    2. revén
    3. revingui
    4. revinguem
    5. reveniu
    6. revinguin
      1. (alternatiu)

      2. revine
      3. revingui
      4. revinguem
      5. reveniu
      6. revinguin

revindre