Es mostren 594827 resultats

rigolen


<title type="display">rigolen</title>

    verb intransitiu [-te, hat -t]
  1. solcar profundament.
  2. obrir regu(er)es (etc) profundes.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

rigolen

rigoler


<title type="display">rigoler</title>

Pronúncia: ʀigɔle
    verb intransitiu
  1. popularment xalar, divertir-se pron, passar-s’ho pron bé, riure. On a beaucoup rigolé, ens hem divertit molt (hem rigut molt).
  2. bromejar, fer broma (gresca). Je ne dis pas ça pour rigoler, no ho dic pas per a bromejar (a tall de broma).
  3. aimer rigoler ésser de la broma.
  4. en rigoler riure (o prendre-s’ho rient, o prendre-s’ho de broma).
  5. il n’y a pas de quoi rigoler no és (pas) divertit (o no fa pas riure).
    • [c’est sérieux] no és cosa de broma (o no és pas cap broma).
  6. tu rigoles ! familiarment ho dius de broma!
  7. verb transitiu
  8. fer reguerons (o regueralls).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rigoler

rigoleur
-euse


<title type="display">rigoleur</title>

Pronúncia: ʀigɔlœʀ -øz
adjectiu i masculí i femení antigament i familiarment rialler -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rigoleur
-euse

rigolo
-ote


<title type="display">rigolo</title>

Pronúncia: ʀigɔlo -ɔt
    adjectiu
  1. familiarment divertit -ida. Une histoire rigolote, una història (una anècdota) divertida .
    1. familiarment [personne] de la broma, bromista, divertit -ida.
    2. estrany -a, curiós -osa, estrafolari -ària, estrambòtic -a. C’est rigolo, il ne peut pas nous entendre, que estrany (curiós), no ens pot sentir.
  2. masculí
  3. persona f divertida, bromista.
    • [personne à qui l’on ne peut pas faire confiance] bromista, pallasso -a.
  4. antigament i popularment [revolver] pistola f, revòlver.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rigolo
-ote

rigor

rigor

rigor

<title type="display">rigor </title>

Body
    nòm f
  1. Duretat o severitat excessiva.
  2. Exactitud en un grad naut.

  3. Català: rigor m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

rigor

rigor


<title type="display">rigor</title>

    masculí [o femení]
  1. rigor, rigurosidad f.
  2. [del temps] rigor, crudeza f.
  3. figuradament [severitat] rigor, mano dura f, severidad f.
  4. de rigor de rigor.
  5. en rigor en rigor.

rigor

rigor


<title type="display">rigor</title>

Pronúncia: riɣór
    masculí o femení
  1. severity, strictness, rigour, rigor US.
  2. [exactitud extrema] exactness, precision, rigorousness.
  3. [del clima] harshness.
  4. en rigor strictly speaking.
  5. de rigor de rigueur.

rigor

rigor

<title type="display">rigor</title>

masculí [o femení] rigorosità f. || fig [severitat] rigore, rigidità f, asprezza f, durezza f, inflessibilità f. || [del temps] rigore, freddo intenso, clima f rigido. || de rigor di rigore. || en rigor a rigor di.

rigor

rigor


<title type="display">rigor</title>

    masculí
  1. [severidad] rigor m [o f]. Tratar con rigor, tractar amb rigor.
  2. [exactitud] rigor m [o f].
  3. [de la temperatura] rigor m [o f]. El rigor del verano, el rigor de l'estiu.
  4. de rigor de rigor.
  5. en rigor en rigor.
  6. ser el rigor de las desdichas figuradament i familiarment ésser el pot de la pega.

rigor