Es mostren 594827 resultats

rincer


<title type="display">rincer</title>

Pronúncia: ʀɛ̃se
    verb transitiu
  1. esbandir, esbaldir. Rincer le linge, la vaisselle, esbandir (esbaldir) la roba, els plats.
  2. [laver] rentar. Rincer un récipient, rentar un recipient.
  3. [les dents] rentar.
  4. familiarment xopar, amarar, calar. Il s’est fait rincer, va quedar amerat (ben calat, ben xop).
  5. figuradament i popularment deixar (quedar) escurat -ada.
    6. verb pronominal
  6. esbandir-se, esbaldir-se. Se rincer les mains, esbandir-se les mans.
  7. se rincer le gosier (ou la dalle) familiarment remullar(-se) la gola (o remullar, o fer el traguet o el toc).
  8. se rincer l’œil figuradament [regarder avec plaisir] alegrar-se la vista.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rincer

verb transitiu esbandir, esbaldir Rincer le linge, la vaisselle , esbandir esbaldir la roba, els plats laver rentar Rincer un récipient , rentar un recipient les dents rentar familiarment xopar, amarar, calar Il s’est fait rincer , va quedar amerat ben calat, ben xop figuradament i popularment deixar quedar escurat -ada verb pronominal esbandir-se, esbaldir-se Se rincer les mains , esbandir-se les mans se rincer le gosier ou la dalle familiarment remullar-se la gola o remullar, o fer el traguet o el toc se rincer l’œil figuradament regarder avec plaisir alegrar-se la vista…
Diccionari Francès Català

rincette

rincette

femení familiarment cigaló m © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

rinceur
-euse

rinceur
-euse

masculí i femení rentaplats femení rince-bouteille © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

rinco-

rinco-

Forma prefixada del mot grec rhýgkhos , que significa ‘trompa, bec’ Ex rincocèfal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rincocèfals


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rincocèfals</title>

    masculí zoologia
  1. plural Únic ordre vivent de rèptils del superordre dels lepidosaures, amb dues fosses temporals completes, un ull pineal desenvolupat i vèrtebres amficèliques. N’hi ha una única espècie vivent, el tuatara (Sphenodon punctatus).
  2. singular Rèptil de l’ordre dels rincocèfals.

■ rincocèfals

masculí zoologia plural Únic ordre vivent de rèptils del superordre dels lepidosaures, amb dues fosses temporals completes, un ull pineal desenvolupat i vèrtebres amficèliques N’hi ha una única espècie vivent, el tuatara Sphenodon punctatus singular Rèptil de l’ordre dels rincocèfals
Gran Diccionari de la llengua catalana

rincocel


<title type="display">rincocel</title>

    masculí zoologia
  1. Element de l’aparell de la probòscide dels nemertins, que consisteix en un tub ple de líquid, incomunicat amb l’exterior, en el qual s’allotja la probòscide, la qual s’evagina quan, per contracció muscular, s’incrementa la pressió del líquid en el rincocel.
  2. plural Nemertins.

rincocel

masculí zoologia Element de l’aparell de la probòscide dels nemertins, que consisteix en un tub ple de líquid, incomunicat amb l’exterior, en el qual s’allotja la probòscide, la qual s’evagina quan, per contracció muscular, s’incrementa la pressió del líquid en el rincocel plural Nemertins
Gran Diccionari de la llengua catalana

rincodeu


<title type="display">rincodeu</title>

Partició sil·làbica: rin_co_deu
masculí zoologia Element de l’aparell de la probòscide dels nemertins que forma una cavitat o vestíbul que s’obre en un porus, a l’extrem anterior del cos, i possibilita que la probòscide s’evagini.

rincodeu

masculí zoologia Element de l’aparell de la probòscide dels nemertins que forma una cavitat o vestíbul que s’obre en un porus, a l’extrem anterior del cos, i possibilita que la probòscide s’evagini
Diccionari Castellà Català

rincón


<title type="display">rincón</title>

    masculí
  1. racó. En un rincón de la sala, en un racó de la sala.
  2. figuradament [lugar apartado] racó. En un rincón de la montaña, en un racó de la muntanya.
  3. [cosa almacenada] racó. No le gusta dejar rincones, no li agrada de deixar racons.
  4. rincón perdido [de una casa] racó mort.

rincón

masculí racó En un rincón de la sala , en un racó de la sala figuradament lugar apartado racó En un rincón de la montaña , en un racó de la muntanya cosa almacenada racó No le gusta dejar rincones , no li agrada de deixar racons rincón perdido de una casa racó mort
Diccionari Castellà Català

rinconada

rinconada

femení raconada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rinconel·la

■ rinconel·la

femení paleontologia i zoologia Gènere de braquiòpodes fòssils Rhynchonella sp de la família dels rinconèllids, de morfologia diversa, que visqueren al juràssic superior i són de gran utilitat per a l’estudi de l’estratigrafia del mesozoic