masculí
1. esbandida f, esbaldida f.
2. [lavage] rentada f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl -s] història recipient per a esbandir-se la boca.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl -s] aparell per a esbandir ampolles.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí invariable bol amb aigua per a rentar-se els dits.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí art fullatge.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. popularment rossée.
2. figuradament pallissa, derrota, desfeta.
3. [pluie torrentielle] ruixat m, xàfec m.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. esbandir, esbaldir. Rincer le linge, la vaisselle, esbandir (esbaldir) la roba, els plats.
2. [laver] rentar. Rincer un récipient, rentar un recipient.
3. [les dents] rentar.
4. familiarment xopar, amarar, calar. Il s’est fait rincer, va quedar amerat (ben calat, ben xop).
5. figuradament i popularment deixar (quedar) escurat -ada.
verb pronominal
6. esbandir-se, esbaldir-se. Se rincer les mains, esbandir-se les mans.
7. se rincer le gosier (ou la dalle) familiarment remullar(-se) la gola (o remullar, o fer el traguet o el toc).
8. se rincer l’œil figuradament [regarder avec plaisir] alegrar-se la vista.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení familiarment cigaló m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. rentaplats.
femení
2. rince-bouteille.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç