Es mostren 594843 resultats

roncal

roncal

masculí gastronomia formatge roncal
Diccionari Castellà Català

roncal

roncal

masculí ornitologia ruiseñor rossinyol queso roncal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ roncal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">roncal</title>

Etimologia: de la vall del Roncal (Navarra)
masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge fet amb llet d’ovella, amb la crosta dura i de color marró fosc, de pasta premsada i no cuita, de color groc de palla, ferma, de sabor fort, una mica picant, amb un 45% de matèries grasses.

■ roncal

masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge fet amb llet d’ovella, amb la crosta dura i de color marró fosc, de pasta premsada i no cuita, de color groc de palla, ferma, de sabor fort, una mica picant, amb un 45% de matèries grasses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ roncament

■ roncament

adverbi Asprament, rudement
Traducció
Diccionari Català Alemany

roncament

roncament

adverbi rau, unwirsch © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

roncament

roncament

adverbi d'une voix rauque • figuradament rudement
Diccionari Castellà Català

roncamente

roncamente

adverbi roncament
Diccionari Català Castellà

roncaor

roncaor

masculí ornitologia ànec gavatx porrón común
Gran Diccionari de la llengua catalana

roncaor

roncaor

masculí ornitologia Ànec gavatx
Traducció
Conjugador Català

roncar


<title type="display">roncar</title>

    1. INFINITIU

    1. roncar

    2. GERUNDI

    1. roncant

    3. PARTICIPI

    1. roncat
    2. roncada
    3. roncats
    4. roncades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. ronco
      2. ronques
      3. ronca
      4. ronquem
      5. ronqueu
      6. ronquen

      2. IMPERFET

      1. roncava
      2. roncaves
      3. roncava
      4. roncàvem
      5. roncàveu
      6. roncaven

      3. PASSAT

      1. ronquí
      2. roncares
      3. roncà
      4. roncàrem
      5. roncàreu
      6. roncaren

      4. FUTUR

      1. roncaré
      2. roncaràs
      3. roncarà
      4. roncarem
      5. roncareu
      6. roncaran

      5. CONDICIONAL

      1. roncaria
      2. roncaries
      3. roncaria
      4. roncaríem
      5. roncaríeu
      6. roncarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. ronqui
      2. ronquis
      3. ronqui
      4. ronquem
      5. ronqueu
      6. ronquin

      2. IMPERFET

      1. ronqués
      2. ronquessis
      3. ronqués
      4. ronquéssim
      5. ronquéssiu
      6. ronquessin

    6. IMPERATIU

    1. ronca
    2. ronqui
    3. ronquem
    4. ronqueu
    5. ronquin

roncar

INFINITIU roncar GERUNDI roncant PARTICIPI roncat roncada roncats roncades INDICATIU PRESENT ronco ronques ronca ronquem ronqueu ronquen IMPERFET roncava roncaves roncava roncàvem roncàveu roncaven PASSAT ronquí roncares roncà roncàrem roncàreu roncaren FUTUR roncaré roncaràs roncarà roncarem roncareu roncaran CONDICIONAL roncaria roncaries roncaria roncaríem roncaríeu roncarien SUBJUNTIU PRESENT ronqui ronquis ronqui ronquem ronqueu ronquin IMPERFET ronqués ronquessis ronqués ronquéssim ronquéssiu ronquessin IMPERATIU ronca ronqui ronquem ronqueu ronquin