Es mostren 594844 resultats

rònec
-ega


<title type="display">rònec</title>

Pronúncia: rɔ́nək
    adjectiu
  1. bare.
  2. on its own, simply, by itself.
  3. plain, simple, unadorned.
  4. [casa abandonada, indret inhospitalari] deserted.
  5. ramshackle, rundown.
  6. [terra] bare, barren.
  7. pa rònec dry bread.

rònec
-ega

rònec
-ònega


<title type="display">rònec</title>

    adjectiu
  1. dürr.
  2. einfach, schlicht.
  3. [Haus, Gegend] einsam, verlassen, öde, wüst.
  4. [Haus] auch unbewohnt, verwahrlost, verkommen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

rònec
-ònega

rònec
-ega

<title type="display">rònec</title>

adjectiu solo -a, senza companatico. Menjar pa rònec, mangiare pane solo. || spoglio -a, nudo -a. Una branca rònega d'olivera, un ramo spoglio di ulivo. || spoglio -a. Parets rònegues, pareti spoglie. || [camp] sterile, desolato -a, incolto -a. || abbandonato -a. Casa rònega, casa abbandonata. | sconquassato -a, rovinato -a. | [pobre, vell, miserable] vecchio -a, misero -a.

rònec
-ega

rònec

<title type="display">rònec</title>

adjectiu Una casa és rònega si està abandonada i en mal estat i no s'hi pot viure; un camp, un terreny o un altre lloc és rònec si és solitari, sense cultius, ple de males herbes.

rònec

rònec
-ega


<title type="display">rònec</title>

Pronúncia: rɔ́nək
    adjectiu
  1. [sol, broix] tout -e seul -e. Menjar pa rònec, manger son pain sec.
  2. [sec] sec sèche. Pa rònec, du pain sec.
  3. [sense suc] sec sèche, sans jus. Taronges rònegues, des oranges sans jus.
  4. [terreny] sec sèche.
  5. abandonné -e. Una casa rònega, une maison abandonnée.
  6. inculte, aride. Una terra rònega, une terre inculte.
  7. en ruines. Un mas rònec, une métairie en ruines .
    1. [pobre, vell] misérable. Un celler molt rònec, une cave très misérable.
    2. nu -e. Parets rònegues, des murs nus.

rònec
-ega

rònec
| rònega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rònec</title>

Accessory
Etimologia: probablement del ll. erroneus, -a, -um ‘erroni; vagabund’, per via semiculta (pronunciat errónegu, amb una g antihiàtica), amb caiguda de e- per fonètica sintàctica (casa (er)rònega) 1a font: s. XIII
Body
    adjectiu
  1. Dit d’una cosa que és sola, pelada, sense acompanyament de res més, broix. S’ha menjat tota la molla, ha deixat la crosta rònega. De taronges, no en tinc sinó una dotzena rònega.
  2. Dit d’una casa abandonada, d’un camp erm, d’un indret o paratge inhospitalari, de mal estar-hi o viure-hi a causa del seu estat d’abandó, ruïnós, malsà, etc. Teniu un celler molt rònec. Quina terra més rònega.

rònec
| rònega

rònegament

rònegament

rònegament

rònegament

rònegament

rònegament

roñería

roñería