Es mostren 594844 resultats

ronflant
-ante


<title type="display">ronflant</title>

Pronúncia: ʀɔ̃flɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. [une toupie, etc] que brunzeix.
  2. [la voix, etc] sonor -a.
  3. figuradament altisonant, grandiloqüent.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ronflant
-ante

adjectiu une toupie, etc que brunzeix la voix, etc sonor -a figuradament altisonant, grandiloqüent © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari der aranés

ronflar

<title type="display">ronflar </title>

    v intr Hèr ronflets.

    Català: ruflar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

ronflar

v intr Hèr ronflets Català ruflar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Francès Català

ronflement


<title type="display">ronflement</title>

Pronúncia: ʀɔ̃fləmɑ̃
    masculí
  1. ronc, ronxet reg, ronxo reg, rinxol, ruflet.
  2. [d’un moteur] ronc.
  3. [d’une toupie, etc] brunzit, bonior f.
  4. [d’un animal] bufadera f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ronflement

masculí ronc, ronxet reg , ronxo reg , rinxol, ruflet d’un moteur ronc d’une toupie, etc brunzit, bonior f d’un animal bufadera f © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

ronfler


<title type="display">ronfler</title>

Pronúncia: ʀɔ̃fle
    verb intransitiu
  1. [pendant le sommeil] roncar, ronxar reg, rinxolar.
  2. [un moteur] roncar.
  3. [une toupie, etc] brunzir, bonir.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ronfler

verb intransitiu pendant le sommeil roncar, ronxar reg , rinxolar un moteur roncar une toupie, etc brunzir, bonir © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari der aranés

ronflet

<title type="display">ronflet </title>

    nòm m Son que se hè en lançar er aire damb fòrça peth nas o pera boca.

    Català: ruflet


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

ronflet

nòm m Son que se hè en lançar er aire damb fòrça peth nas o pera boca Català ruflet © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Francès Català

ronfleur
-euse


<title type="display">ronfleur</title>

Pronúncia: ʀɔ̃flœʀ -øz
    masculí i femení
  1. roncador -a, roncaire.
    2. masculí
  2. tecnologia [vibreur] brunzidor.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ronfleur
-euse

masculí i femení roncador -a, roncaire masculí tecnologia vibreur brunzidor © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

rongalita


<title type="display">rongalita</title>

femení química i colorants Producte d’addició del formaldehid i del sulfoxilat de sodi, de fórmula Na(HOCH2SO2), reductor fort emprat per a la preparació dels leucoderivats en la tintura amb colorants de tina.

rongalita

femení química i colorants Producte d’addició del formaldehid i del sulfoxilat de sodi, de fórmula NaHOCH 2 SO 2 , reductor fort emprat per a la preparació dels leucoderivats en la tintura amb colorants de tina
Diccionari Francès Català

rongement

rongement

masculí rosec, rosegada f figuradament rosec, corcó, rau-rau © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

ronger


<title type="display">ronger</title>

Pronúncia: ʀɔ̃ʒe
    verb transitiu
  1. rosegar.
  2. figuradament [corroder, attaquer] menjar-se pron, corroir, atacar. Cet acide a rongé le métal, aquest àcid s’ha menjat el metall .
    1. [tourmenter] remordir, rosegar.
    2. [miner] minar, soscavar, rosegar. C’est un mal qui ronge notre société, és un mal que rosega (que mina) la nostra societat.
    3. être rongé de vermine despectivament ésser ple -ena de polls.
  3. ronger son frein pròpiament i figuradament mossegar el fre (o refrenar-se).
  4. se ronger d’inquiétude figuradament consumir-se de neguit.
  5. se ronger les ongles (ou ronger ses ongles) rosegar-se (o menjar-se) les ungles.
  6. se ronger les sangs figuradament fer-se mala sang (o consumir-se).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ronger

verb transitiu rosegar figuradament corroder, attaquer menjar-se pron , corroir, atacar Cet acide a rongé le métal , aquest àcid s’ha menjat el metall tourmenter remordir, rosegar miner minar, soscavar, rosegar C’est un mal qui ronge notre société , és un mal que rosega que mina la nostra societat être rongé de vermine despectivament ésser ple -ena de polls ronger son frein pròpiament i figuradament mossegar el fre o refrenar-se se ronger d’inquiétude figuradament consumir-se de neguit se ronger les ongles ou ronger ses ongles rosegar-se o menjar-se les ungles se ronger les…
Diccionari Francès Català

rongeur
-euse


<title type="display">rongeur</title>

Pronúncia: ʀɔ̃ʒœʀ -øz
    adjectiu i masculí
  1. zoologia rosegador -a, rosegaire. Mammifère rongeur, mamífer rosegador.
  2. ver rongeur antigament i figuradament rosec (o rau-rau) de la consciència.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rongeur
-euse

adjectiu i masculí zoologia rosegador -a, rosegaire Mammifère rongeur , mamífer rosegador ver rongeur antigament i figuradament rosec o rau-rau de la consciència © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç