Es mostren 594844 resultats

rost

rost

adj i m → pendent © Manuel Franquesa
Diccionari Català francès

rost
-a


<title type="display">rost</title>

Pronúncia: róst
    adjectiu
  1. [pendent] raide, en pente. Un camí rost, un chemin en pente. Una pujada molt rosta, une pente très raide.
    2. masculí
  2. côte f, pente f. Pujar rost amunt, gravir la pente.

rost
-a

adjectiu pendent raide , en pente Un camí rost , un chemin en pente Una pujada molt rosta , une pente très raide masculí côte f , pente f Pujar rost amunt , gravir la pente
Diccionari Català Alemany

rost

rost

adjectiu abschüssig, steil jäh masculí Abhang, Steilhang m , Böschung f , Gefälle n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

rost
-a

rost
-a

adjectiu erto -a, ripido -a masculí pendio, declivio, erta f , salita f
DIDAC Diccionari escolar

rost

rost

Plural també rostos adjectiu Que fa pendent Un camí rost costa de pujar
Diccionari Alemany Català

Rost


<title type="display">Rost</title>

    masculí (singular)
  1. rovell, òxid.
  2. botànica rovell, neula f.
  3. [-(e)s, -e] graelles f pl.
  4. reix(et)a f.
  5. engraellat.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Rost

masculí singular rovell, òxid botànica rovell, neula f -es, -e graelles f pl reixeta f engraellat © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rost
| rosta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rost</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement d’una base *raust(io)- ‘aspre, ferotge; enrunat, enderrocat’, de caràcter indoeuropeu, germ. o preromà 1a font: s. XIII
  1. adjectiu Que fa pendent. Un camí rost. Una pujada molt rosta.
  2. masculí Terreny que té un pendent considerable. Van pujar rost amunt. Rodolaren rostos avall.

■ rost
| rosta

adjectiu Que fa pendent Un camí rost Una pujada molt rosta masculí Terreny que té un pendent considerable Van pujar rost amunt Rodolaren rostos avall
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

rost
-a

rost

    adjectiu
  1. [que fa pendent] empinado -da, pino -na. Un camí rost, un camino empinado.
    2. masculí
  2. cuesta f, pendiente f.

rost
-a

adjectiu que fa pendent empinado -da , pino -na Un camí rost , un camino empinado masculí cuesta f , pendiente f
Diccionari Català Castellà

rosta

rosta

femení gastronomia cansalada torrezno m pa torrat tostón m pa fregit picatoste m en daus tropezón m , tostón m , picatoste m
Diccionari der aranés

ròsta

<title type="display">ròsta </title>

    nòm f
  1. Lesca o rondela de camalhon.
  2. Bistèc de porcèth.

    3. Català: 1. llesca, tallada; 2. rosta


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

ròsta

nòm f Lesca o rondela de camalhon Bistèc de porcèth Català 1 llesca, tallada 2 rosta © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana