rostiment
masculí [acció] asado.
Es mostren 594827 resultats
rostiment
<title type="display">rostiment</title>
-
masculí
- Braten n.
- Schmoren n.
- Rösten n.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
rostiment
masculí Braten n Schmoren n Rösten n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
rostiment
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rostiment</title>
Accessory
Etimologia: de rostir
Body
masculí Acció de rostir.
■
rostiment
masculí Acció de rostir
rostiment
<title type="display">rostiment</title>
masculí arrostimento.
rostiment
masculí arrostimento
rostiment
<title type="display">rostiment</title>
Pronúncia: rustimén
rostiment
masculí antigament rostit rostida
rostir
<title type="display">rostir</title>
brasejar, rostir lleugerament una vianda.
ensajornar, íd.
salsir, rostir excessivament, esp. l'acció del sol, una cosa sucosa.
graellejar, rostir a la graella (Alc.)
torrar
gratinar (al forn)
cremar, rostir massa una cosa. La carn s'ha cremat: ja la pots donar al gos.
Compareu: bleir
© Manuel Franquesa
ensajornar, íd.
salsir, rostir excessivament, esp. l'acció del sol, una cosa sucosa.
graellejar, rostir a la graella (Alc.)
torrar
gratinar (al forn)
cremar, rostir massa una cosa. La carn s'ha cremat: ja la pots donar al gos.
Compareu: bleir
© Manuel Franquesa
rostir
brasejar , rostir lleugerament una vianda ensajornar , íd salsir , rostir excessivament, esp l'acció del sol, una cosa sucosa graellejar , rostir a la graella Alc torrar gratinar al forn cremar , rostir massa una cosa La carn s'ha cremat ja la pots donar al gos Compareu bleir © Manuel Franquesa
rostir
<title type="display">rostir</title>
Body
-
- rostir
INFINITIU
-
- rostint
GERUNDI
-
- rostit
- rostida
- rostits
- rostides
PARTICIPI
-
-
- rosteixo
- rosteixes
- rosteix
- rostim
- rostiu
- rosteixen
PRESENT
-
- rostia
- rosties
- rostia
- rostíem
- rostíeu
- rostien
IMPERFET
-
- rostí
- rostires
- rostí
- rostírem
- rostíreu
- rostiren
PASSAT
-
- rostiré
- rostiràs
- rostirà
- rostirem
- rostireu
- rostiran
FUTUR
-
- rostiria
- rostiries
- rostiria
- rostiríem
- rostiríeu
- rostirien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- rosteixi
- rosteixis
- rosteixi
- rostim
- rostiu
- rosteixin
PRESENT
-
- rostís
- rostissis
- rostís
- rostíssim
- rostíssiu
- rostissin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- rosteix
- rosteixi
- rostim
- rostiu
- rosteixin
IMPERATIU
rostir
INFINITIU rostir GERUNDI rostint PARTICIPI rostit rostida rostits rostides INDICATIU PRESENT rosteixo rosteixes rosteix rostim rostiu rosteixen IMPERFET rostia rosties rostia rostíem rostíeu rostien PASSAT rostí rostires rostí rostírem rostíreu rostiren FUTUR rostiré rostiràs rostirà rostirem rostireu rostiran CONDICIONAL rostiria rostiries rostiria rostiríem rostiríeu rostirien SUBJUNTIU PRESENT rosteixi rosteixis rosteixi rostim rostiu rosteixin IMPERFET rostís rostissis rostís rostíssim rostíssiu rostissin IMPERATIU rosteix rosteixi rostim rostiu rosteixin
rostir
<title type="display">rostir</title>
Pronúncia: rustí
-
verb transitiu
- to roast.
- figuradament to toast, burn. verb pronominal
- to be roasted, roast.
rostir
verb transitiu to roast figuradament to toast , burn verb pronominal to be roasted , roast
rostir
rostir
-
verb transitiu
- [un aliment] asar.
- figuradament [el sol] achicharrar, asar. verb pronominal
- asarse.
- figuradament achicharrarse, asarse.
- rostir-se de viu en viu figuradament [de calor] asarse vivo.
rostir
verb transitiu un aliment asar figuradament el sol achicharrar , asar verb pronominal asarse figuradament achicharrarse , asarse rostir-se de viu en viu figuradament de calor asarse vivo
rostir
<title type="display">rostir </title>
Body
- v tr Còder un aliment, especiaument carn, a huec usclant, en tot trempar-lo damb òli o damb un aute tipe de grèish.
Català: rostir
© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
rostir
v tr Còder un aliment, especiaument carn, a huec usclant, en tot trempar-lo damb òli o damb un aute tipe de grèish Català rostir © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana