Es mostren 594844 resultats

rostiment

rostiment

masculí arrostimento
Diccionari Català francès

rostiment

rostiment

masculí antigament rostit rostida
Diccionari de sinònims Franquesa

rostir


<title type="display">rostir</title>

brasejar, rostir lleugerament una vianda.
ensajornar, íd.
salsir, rostir excessivament, esp. l'acció del sol, una cosa sucosa.
graellejar, rostir a la graella (Alc.)
torrar
gratinar (al forn)
cremar, rostir massa una cosa. La carn s'ha cremat: ja la pots donar al gos.
Compareu: bleir


© Manuel Franquesa

rostir

brasejar , rostir lleugerament una vianda ensajornar , íd salsir , rostir excessivament, esp l'acció del sol, una cosa sucosa graellejar , rostir a la graella Alc torrar gratinar al forn cremar , rostir massa una cosa La carn s'ha cremat ja la pots donar al gos Compareu bleir © Manuel Franquesa
Conjugador Català

rostir


<title type="display">rostir</title>

    1. INFINITIU

    1. rostir

    2. GERUNDI

    1. rostint

    3. PARTICIPI

    1. rostit
    2. rostida
    3. rostits
    4. rostides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. rosteixo
      2. rosteixes
      3. rosteix
      4. rostim
      5. rostiu
      6. rosteixen

      2. IMPERFET

      1. rostia
      2. rosties
      3. rostia
      4. rostíem
      5. rostíeu
      6. rostien

      3. PASSAT

      1. rostí
      2. rostires
      3. rostí
      4. rostírem
      5. rostíreu
      6. rostiren

      4. FUTUR

      1. rostiré
      2. rostiràs
      3. rostirà
      4. rostirem
      5. rostireu
      6. rostiran

      5. CONDICIONAL

      1. rostiria
      2. rostiries
      3. rostiria
      4. rostiríem
      5. rostiríeu
      6. rostirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. rosteixi
      2. rosteixis
      3. rosteixi
      4. rostim
      5. rostiu
      6. rosteixin

      2. IMPERFET

      1. rostís
      2. rostissis
      3. rostís
      4. rostíssim
      5. rostíssiu
      6. rostissin

    6. IMPERATIU

    1. rosteix
    2. rosteixi
    3. rostim
    4. rostiu
    5. rosteixin

rostir

INFINITIU rostir GERUNDI rostint PARTICIPI rostit rostida rostits rostides INDICATIU PRESENT rosteixo rosteixes rosteix rostim rostiu rosteixen IMPERFET rostia rosties rostia rostíem rostíeu rostien PASSAT rostí rostires rostí rostírem rostíreu rostiren FUTUR rostiré rostiràs rostirà rostirem rostireu rostiran CONDICIONAL rostiria rostiries rostiria rostiríem rostiríeu rostirien SUBJUNTIU PRESENT rosteixi rosteixis rosteixi rostim rostiu rosteixin IMPERFET rostís rostissis rostís rostíssim rostíssiu rostissin IMPERATIU rosteix rosteixi rostim rostiu rosteixin
Diccionari Català Anglès

rostir

rostir

verb transitiu to roast figuradament to toast , burn verb pronominal to be roasted , roast
Diccionari Català Castellà

rostir

rostir

    verb transitiu
  1. [un aliment] asar.
  2. figuradament [el sol] achicharrar, asar.
    3. verb pronominal
  3. asarse.
  4. figuradament achicharrarse, asarse.
  5. rostir-se de viu en viu figuradament [de calor] asarse vivo.

rostir

verb transitiu un aliment asar figuradament el sol achicharrar , asar verb pronominal asarse figuradament achicharrarse , asarse rostir-se de viu en viu figuradament de calor asarse vivo
Diccionari der aranés

rostir

<title type="display">rostir </title>

    v tr Còder un aliment, especiaument carn, a huec usclant, en tot trempar-lo damb òli o damb un aute tipe de grèish.

    Català: rostir


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

rostir

v tr Còder un aliment, especiaument carn, a huec usclant, en tot trempar-lo damb òli o damb un aute tipe de grèish Català rostir © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Italià

rostir

<title type="display">rostir</title>

verb transitiu arrostire. || fig [el sol] bruciare. | spaccare. Feia un sol que rostia les pedres, c'era un sole che spaccava i sassi.

verb pronominal arrostirsi. || fig arrostirsi, bruciarsi.

rostir

verb transitiu arrostire || fig el sol bruciare | spaccare Feia un sol que rostia les pedres , c'era un sole che spaccava i sassi verb pronominal arrostirsi || fig arrostirsi, bruciarsi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rostir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rostir</title>

Etimologia: del germ. fràncic *raustjan, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Coure un aliment (sobretot carn) a foc viu (en un ast) o en aire calent (en un forn), a vegades untant-lo amb greix o oli. Rostir una cuixa d’anyell a l’ast. Un pollastre rostit al forn.
  2. transitiu figuradament El sol li ha rostit l’esquena. Feia un sol que rostia les pedres.
  3. pronominal Amb aquest foc, no trigarà a rostir-se, aquest pollastre.
  4. pronominal meteorologia Tornar-se, les parts tendres dels vegetals, d’un color fosc a causa d’una glaçada.

■ rostir

verb transitiu Coure un aliment sobretot carn a foc viu en un ast o en aire calent en un forn, a vegades untant-lo amb greix o oli Rostir una cuixa d’anyell a l’ast Un pollastre rostit al forn transitiu figuradament El sol li ha rostit l’esquena Feia un sol que rostia les pedres pronominal Amb aquest foc, no trigarà a rostir-se, aquest pollastre pronominal meteorologia Tornar-se, les parts tendres dels vegetals, d’un color fosc a causa d’una glaçada
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

rostir

rostir

verb Coure a foc viu en un ast o bé en una cassola o al forn amb oli o amb un altre greix El pollastre rostit es pot menjar fred o calent