Es mostren 594844 resultats

roval

roval

rovalla

rovalla

rove


<title type="display">rove</title>

Pronúncia: rəʊv
    transitive verb
  1. recórrer.
  2. to rove the seas [of pirate, etc.] assolar els mars, piratejar.
  3. intransitive verb
  4. vagar, vagarejar.
  5. to rove in every land córrer món.
  6. to rove about anar a la ventura.
  7. his eyes roved over the room va recórrer l'habitació amb els ulls.

rove

rovell

rovell

rovell


<title type="display">rovell</title>

    masculí
  1. química [òxid fèrric] herrumbre f, orín, óxido, herrín.
  2. [brutícia] suciedad f.
  3. figuradament [manca d'ús] moho.
  4. [d'ou] yema f.
  5. botànica [fong] roya f, herrumbre f.
  6. rovell del blat botànica tizón, carboncillo, negrillo, nublo, anublo, añublo, niebla.
  7. rovell d'ou yema de huevo.
  8. rovell d'ou botànica [Trollius europaeus] flor de San Pallari.
  9. rovell d'ou botànica [reig] oronja, seta real.

rovell

rovell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rovell</title>

Accessory
Etimologia: d’un ll. vg. *rubĭclus, resultat d’un encreuament del ll. robīgo, -ĭnis ‘òxid; malura de les plantes’ amb un ll. vg. *rubĭcŭlus, -a, -um ‘vermellós’ (postulat per l’it. ant. rubecchio ‘vermellós’) 1a font: s. XIII
Body
    masculí
  1. química inorgànica
    1. Òxid fèrric hidratat, de color vermellós, que es forma a la superfície del ferro per acció de l’aire humit.
    2. per extensió Capa d’òxid hidratat que es forma a la superfície de diversos metalls per acció de l’aire humit, mitjançant processos de corrosió.
    3. per extensió Brutícia que es diposita o es forma a la superfície d’alguna cosa.
  2. figuradament Manca d’expeditesa de quelcom deguda a una inacció prolongada, a manca d’exercici, d’entrenament.
  3. botànica i fitopatologia Malura produïda en diverses plantes per fongs del gènere Puccinia, de l’ordre de les uredinals. El més conegut és el rovell del blat, causat per P. graminis.
  4. rovell d’ou (o simplement rovell) bioquímica Massa esferoidal groga que hi ha a l’interior dels ous dels ocells i dels rèptils; gema.
  5. rovell d’ou botànica
    1. Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies (Trollius europaeus), de fulles palmatisectes amb els segments incisos, flors grogues i solitàries i fruits en plurifol·licle.
    2. Reig.

rovell

rovell


<title type="display">rovell</title>

Pronúncia: ruβɛ́ʎ
    masculí
  1. [òxid dels metalls] rust.
  2. botànica mildew, mould, blight.
  3. [d’ou] yolk.
  4. [manca de fluïdesa] lazy feeling.
  5. workshyness.

rovell

rovell


<title type="display">rovell</title>

    masculí també botànica
  1. Rost m.
  2. (auch rovell d'ou) Eigelb n.
  3. rovell del blat Getreiderost m.
  4. rovell d'ou botànica Trollblume f.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

rovell

rovell

<title type="display">rovell</title>

masculí quím ruggine f. || [brutícia] sporcizia f. || fig [manca d'ús] muffa f. || [d'ou] tuorlo, rosso d'uovo. || bot ruggine f. Rovell del blat, ruggine del grano (o dei cereali). || rovell d'ou tuorlo, rosso d'uovo. | bot trollio. | reig.

rovell

rovell

<title type="display">rovell</title>

    nom masculí
  1. El rovell d'un ou és la part groga i vermellosa que hi ha al mig, envoltada per la clara. Quan ens mengem un ou ferrat, suquem pa al rovell.
  2. Capa de color vermell fosc que es forma a la superfície del ferro i d'altres metalls per l'acció de l'aigua i l'aire humit. El rovell fa malbé els ferros.

rovell