Es mostren 594827 resultats

rovellar

rovellar

oxidar fer verdet Antònims Desrovellar treure el rovell © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

rovellar


<title type="display">rovellar</title>

Pronúncia: ruβəʎá
    verb transitiu
  1. metal·lúrgia to rust, go rusty.
  2. [matèria orgànica] to make mouldy.
  3. figuradament to make rusty.
    4. verb pronominal
  4. [metall] to get rusty, rust, go rusty.
  5. [matèria orgànica] to get mouldy.
  6. figuradament to get rusty, rust up.

rovellar

verb transitiu metallúrgia to rust , go rusty matèria orgànica to make mouldy figuradament to make rusty verb pronominal metall to get rusty , rust , go rusty matèria orgànica to get mouldy figuradament to get rusty , rust up
Diccionari Català Castellà

rovellar


<title type="display">rovellar</title>

    verb transitiu
  1. oxidar, enmohecer, aherrumbrar.
    2. verb pronominal
  2. oxidarse, enmohecerse.
  3. figuradament [els músculs, etc] oxidarse, enmohecerse.
  4. [els cereals] aherrumbrarse, atizonarse.

rovellar

verb transitiu oxidar , enmohecer , aherrumbrar verb pronominal oxidarse , enmohecerse figuradament els músculs, etc oxidarse , enmohecerse els cereals aherrumbrarse , atizonarse
Conjugador Català

rovellar


<title type="display">rovellar</title>

    1. INFINITIU

    1. rovellar

    2. GERUNDI

    1. rovellant

    3. PARTICIPI

    1. rovellat
    2. rovellada
    3. rovellats
    4. rovellades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. rovello
      2. rovelles
      3. rovella
      4. rovellem
      5. rovelleu
      6. rovellen

      2. IMPERFET

      1. rovellava
      2. rovellaves
      3. rovellava
      4. rovellàvem
      5. rovellàveu
      6. rovellaven

      3. PASSAT

      1. rovellí
      2. rovellares
      3. rovellà
      4. rovellàrem
      5. rovellàreu
      6. rovellaren

      4. FUTUR

      1. rovellaré
      2. rovellaràs
      3. rovellarà
      4. rovellarem
      5. rovellareu
      6. rovellaran

      5. CONDICIONAL

      1. rovellaria
      2. rovellaries
      3. rovellaria
      4. rovellaríem
      5. rovellaríeu
      6. rovellarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. rovelli
      2. rovellis
      3. rovelli
      4. rovellem
      5. rovelleu
      6. rovellin

      2. IMPERFET

      1. rovellés
      2. rovellessis
      3. rovellés
      4. rovelléssim
      5. rovelléssiu
      6. rovellessin

    6. IMPERATIU

    1. rovella
    2. rovelli
    3. rovellem
    4. rovelleu
    5. rovellin

rovellar

INFINITIU rovellar GERUNDI rovellant PARTICIPI rovellat rovellada rovellats rovellades INDICATIU PRESENT rovello rovelles rovella rovellem rovelleu rovellen IMPERFET rovellava rovellaves rovellava rovellàvem rovellàveu rovellaven PASSAT rovellí rovellares rovellà rovellàrem rovellàreu rovellaren FUTUR rovellaré rovellaràs rovellarà rovellarem rovellareu rovellaran CONDICIONAL rovellaria rovellaries rovellaria rovellaríem rovellaríeu rovellarien SUBJUNTIU PRESENT rovelli rovellis rovelli rovellem rovelleu rovellin IMPERFET rovellés rovellessis rovellés rovelléssim rovelléssiu rovellessin…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rovellar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rovellar</title>

Etimologia: de rovell 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Causar que una cosa tingui rovell. L’aire humit rovella el ferro.
    2. pronominal Contreure rovell. Untar amb oli un objecte de ferro perquè no es rovelli.
  2. figuradament
    1. transitiu Fer perdre (a algú o alguna cosa) l’agilitat, els coneixements adquirits, etc. Tinc les articulacions rovellades per manca d’exercici. La inactivitat rovella les facultats intel·lectuals.
    2. pronominal T’has de moure si no vols que se’t rovellin els membres. Se m’ha rovellat la història.
  3. pronominal Contreure els cereals la malaltia del rovell.

■ rovellar

verb transitiu Causar que una cosa tingui rovell L’aire humit rovella el ferro pronominal Contreure rovell Untar amb oli un objecte de ferro perquè no es rovelli figuradament transitiu Fer perdre a algú o alguna cosa l’agilitat, els coneixements adquirits, etc Tinc les articulacions rovellades per manca d’exercici La inactivitat rovella les facultats intellectuals pronominal T’has de moure si no vols que se’t rovellin els membres Se m’ha rovellat la història pronominal Contreure els cereals la malaltia del rovell
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

rovellar

rovellar

verb transitiu arrugginire verb pronominal arrugginirsi || fig arrugginirsi, indebolirsi || bot arrugginirsi
DIDAC Diccionari escolar

rovellar

<title type="display">rovellar</title>

    [També oxidar]
    verb
  1. Fer que el ferro o un altre metall agafi rovell i es faci malbé. L'aigua del mar rovella els elements de ferro de les barques. Les bigues i les baranes de ferro es pinten i així no es rovellen.
    2. usat amb pronom
  2. Es diu que una persona es rovella si fa temps que no practica una activitat; una cosa es rovella si fa temps que no funciona, que no la fem servir. Un esportista que ha deixat de fer exercici es rovella.

rovellar

També oxidar verb Fer que el ferro o un altre metall agafi rovell i es faci malbé L'aigua del mar rovella els elements de ferro de les barques Les bigues i les baranes de ferro es pinten i així no es rovellen usat amb pronom Es diu que una persona es rovella si fa temps que no practica una activitat una cosa es rovella si fa temps que no funciona, que no la fem servir Un esportista que ha deixat de fer exercici es rovella
Diccionari Català Alemany

rovellar


<title type="display">rovellar</title>

    verb transitiu
  1. rosten lassen.
  2. figuradament einrosten (oder verkümmern) lassen.
  3. verb reflexiu rosten, Rost ansetzen, verrosten.
  4. botànica brandig werden.
  5. també figuradament einrosten.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

rovellar

verb transitiu rosten lassen figuradament einrosten oder verkümmern lassen verb reflexiu rosten, Rost ansetzen, verrosten botànica brandig werden també figuradament einrosten © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

rovellar


<title type="display">rovellar</title>

Pronúncia: ruβəʎá
    verb transitiu
  1. química rouiller.
    2. verb pronominal
  2. se rouiller.
  3. figuradament se rouiller. Fa esport per no rovellar-se, elle fait du sport pour ne pas se rouiller. Tinc l'anglès rovellat, mon anglais est rouillé.
  4. botànica [els cereals] se nieller, se moucheter, être atteint -e de rouille.

rovellar

verb transitiu química rouiller verb pronominal se rouiller figuradament se rouiller Fa esport per no rovellar-se , elle fait du sport pour ne pas se rouiller Tinc l'anglès rovellat , mon anglais est rouillé botànica els cereals se nieller , se moucheter , être atteint -e de rouille
Diccionari de sinònims Franquesa

rovellat


<title type="display">rovellat</title>

oxidat (el ferro)
ronyós (amb rovell o amb verdet)
rovellós, que fa rovell o que té rovell.
rubiginós, rovellós; de color de rovell.
eruginós, que té l'aspecte de rovell.


© Manuel Franquesa

rovellat

oxidat el ferro ronyós amb rovell o amb verdet rovellós , que fa rovell o que té rovell rubiginós , rovellós de color de rovell eruginós , que té l'aspecte de rovell © Manuel Franquesa