Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

assaillir

<title type="display">assaillir</title>

Pronúncia: asajiʀ

verb transitiu

atacar, escometre, arremetre. Assaillir une troupe, atacar una tropa.
[pour s’en emparer] assaltar. Assaillir une forteresse, assaltar una fortalesa.
[se précipiter] assaltar. Le public assaillit les acteurs, el públic assaltà els actors.
literàriament assaltar, sorprendre.
[accabler] aclaparar, atabalar. Il l’a assailli de questions, el va aclaparar amb preguntes.
figuradament [tourmenter] assaltar, turmentar. Les tentations et les doutes l’assaillaient, les temptacions i els dubtes l’assaltaven.

assaillir

verb transitiu atacar, escometre, arremetre Assaillir une troupe , atacar una tropa pour s’en emparer assaltar Assaillir une forteresse , assaltar una fortalesa se précipiter assaltar Le public assaillit les acteurs , el públic assaltà els actors literàriament assaltar, sorprendre accabler aclaparar, atabalar Il l’a assailli de questions , el va aclaparar amb preguntes figuradament tourmenter assaltar, turmentar Les tentations et les doutes l’assaillaient , les temptacions i els dubtes l’assaltaven © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

assaïnament

<title type="display">assaïnament</title>

Partició sil·làbica: as_sa_ï_na_ment
Etimologia: de assaïnar

masculí Aïnada.

assaïnament

masculí Aïnada

assaïnar

<title type="display">assaïnar</title>

1. assaïnar
1. assaïnant
1. assaïnat
2. assaïnada
3. assaïnats
4. assaïnades
1. 1. assaïno
  2. assaïnes
  3. assaïna
  4. assaïnem
  5. assaïneu
  6. assaïnen
2. 1. assaïnava
  2. assaïnaves
  3. assaïnava
  4. assaïnàvem
  5. assaïnàveu
  6. assaïnaven
3. 1. assaïní
  2. assaïnares
  3. assaïnà
  4. assaïnàrem
  5. assaïnàreu
  6. assaïnaren
4. 1. assaïnaré
  2. assaïnaràs
  3. assaïnarà
  4. assaïnarem
  5. assaïnareu
  6. assaïnaran
5. 1. assaïnaria
  2. assaïnaries
  3. assaïnaria
  4. assaïnaríem
  5. assaïnaríeu
  6. assaïnarien
1. 1. assaïni
  2. assaïnis
  3. assaïni
  4. assaïnem
  5. assaïneu
  6. assaïnin
2. 1. assaïnés
  2. assaïnessis
  3. assaïnés
  4. assaïnéssim
  5. assaïnéssiu
  6. assaïnessin
1. assaïna
2. assaïni
3. assaïnem
4. assaïneu
5. assaïnin

assaïnar

INFINITIU assaïnar GERUNDI assaïnant PARTICIPI assaïnat assaïnada assaïnats assaïnades INDICATIU PRESENT assaïno assaïnes assaïna assaïnem assaïneu assaïnen IMPERFET assaïnava assaïnaves assaïnava assaïnàvem assaïnàveu assaïnaven PASSAT assaïní assaïnares assaïnà assaïnàrem assaïnàreu assaïnaren FUTUR assaïnaré assaïnaràs assaïnarà assaïnarem assaïnareu assaïnaran CONDICIONAL assaïnaria assaïnaries assaïnaria assaïnaríem assaïnaríeu assaïnarien SUBJUNTIU PRESENT assaïni assaïnis assaïni assaïnem assaïneu assaïnin IMPERFET assaïnés assaïnessis assaïnés assaïnéssim assaïnéssiu assaïnessin…

■ assaïnar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assaïnar</title>

Partició sil·làbica: as_sa_ï_nar
Etimologia: modificació de aïnar potser per influx de l’ús pronominal: el cavall s’aïna, d’on saïnar, assaïnar (cf. aïnar, eguinar, renillar) 1a font: s. XIX

verb intransitiu Aïnar.