Es mostren 594844 resultats

rugir


<title type="display">rugir</title>

    1. INFINITIU

    1. rugir

    2. GERUNDI

    1. rugint

    3. PARTICIPI

    1. rugit
    2. rugida
    3. rugits
    4. rugides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. rugeixo
      2. rugeixes
      3. rugeix
      4. rugim
      5. rugiu
      6. rugeixen

      2. IMPERFET

      1. rugia
      2. rugies
      3. rugia
      4. rugíem
      5. rugíeu
      6. rugien

      3. PASSAT

      1. rugí
      2. rugires
      3. rugí
      4. rugírem
      5. rugíreu
      6. rugiren

      4. FUTUR

      1. rugiré
      2. rugiràs
      3. rugirà
      4. rugirem
      5. rugireu
      6. rugiran

      5. CONDICIONAL

      1. rugiria
      2. rugiries
      3. rugiria
      4. rugiríem
      5. rugiríeu
      6. rugirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. rugeixi
      2. rugeixis
      3. rugeixi
      4. rugim
      5. rugiu
      6. rugeixin

      2. IMPERFET

      1. rugís
      2. rugissis
      3. rugís
      4. rugíssim
      5. rugíssiu
      6. rugissin

    6. IMPERATIU

    1. rugeix
    2. rugeixi
    3. rugim
    4. rugiu
    5. rugeixin

rugir

INFINITIU rugir GERUNDI rugint PARTICIPI rugit rugida rugits rugides INDICATIU PRESENT rugeixo rugeixes rugeix rugim rugiu rugeixen IMPERFET rugia rugies rugia rugíem rugíeu rugien PASSAT rugí rugires rugí rugírem rugíreu rugiren FUTUR rugiré rugiràs rugirà rugirem rugireu rugiran CONDICIONAL rugiria rugiries rugiria rugiríem rugiríeu rugirien SUBJUNTIU PRESENT rugeixi rugeixis rugeixi rugim rugiu rugeixin IMPERFET rugís rugissis rugís rugíssim rugíssiu rugissin IMPERATIU rugeix rugeixi rugim rugiu rugeixin
Diccionari Francès Català

rugir


<title type="display">rugir</title>

Pronúncia: ʀyʒiʀ
    verb intransitiu
  1. [le lion] rugir.
    1. [personne] rugir, bramar, cridar fort.
    2. [la tempête, le vent, etc] rugir, bramar, roncar.
    2. verb transitiu
  2. proferir.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rugir

verb intransitiu le lion rugir personne rugir, bramar, cridar fort la tempête, le vent, etc rugir, bramar, roncar verb transitiu proferir © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari de sinònims Franquesa

rugir

rugir

→ cridar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

rugir

rugir

verb intransitiu el lleó ruggire, rugghiare raro || la mar, la tempesta ruggire, mugghiare
DIDAC Diccionari escolar

rugir

<title type="display">rugir</title>

    verb
  1. Fer el seu crit el lleó.
  2. Es diu que una persona rugeix si crida fort perquè té ràbia o perquè està enfadada. També es diu, a vegades, que la tempesta o el mar rugeixen.
rugent

rugir

verb Fer el seu crit el lleó Es diu que una persona rugeix si crida fort perquè té ràbia o perquè està enfadada També es diu, a vegades, que la tempesta o el mar rugeixen rugent
Diccionari Català Alemany

rugir

rugir

verb intransitiu també figuradament brüllen toben Meer heulen Wind © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rugir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rugir</title>

Etimologia: del ll. rugīre, íd. 1a font: 1839, DLab.
    verb intransitiu
  1. Cridar, el lleó. La fera rugí en veure’s acorralada pels caçadors.
  2. per analogia
    1. Cridar fort, una persona, de ràbia, d’ira. En saber que no podia fer-hi res, rugí de ràbia.
    2. Bramar la mar, la tempesta, etc. Feia mal oratge i la mar rugia.

■ rugir

verb intransitiu Cridar, el lleó La fera rugí en veure’s acorralada pels caçadors per analogia Cridar fort, una persona, de ràbia, d’ira En saber que no podia fer-hi res, rugí de ràbia Bramar la mar, la tempesta, etc Feia mal oratge i la mar rugia
Informació complementària
Traducció
Diccionari Francès Català

rugissant
-ante


<title type="display">rugissant</title>

Pronúncia: ʀyʒisɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. [le lion] rugent lit, que rugeix.
  2. [personne] rugent, que brama, que crida fort.
  3. [la tempête, le vent, un moteur] rugent lit, que brama, que ronca.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rugissant
-ante

adjectiu le lion rugent lit , que rugeix personne rugent, que brama, que crida fort la tempête, le vent, un moteur rugent lit , que brama, que ronca © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

rugissement


<title type="display">rugissement</title>

Pronúncia: ʀyʒismɑ̃
    masculí
  1. [cri du lion] rugit.
  2. [personne] bram, crit.
  3. [la tempête, le vent] bram, roncor f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rugissement

masculí cri du lion rugit personne bram, crit la tempête, le vent bram, roncor f © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Anglès

rugit

rugit

masculí del lleó roar figuradament shout , bellow del dolor, del vent howl , howling