verb pronominal
1. exclamar intr.
2. dir cridant, cridar intr, escridar-se infr, escridassar-se infr.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb pronominal
1. esfondrar-se, ensorrar-se, enfonsar-se, ensulsiar-se, afonar-se, venir-se’n. Ce mur s’écroule, aquesta paret s’esfondra.
2. familiarment esfondrar-se, afonar-se. Un empire qui s’écroule, un imperi que s’esfondra.
3. figuradament [perdre sa résistance, son courage] enfonsar-se, deixar-se caure [algú].
4. être écroulé -ée estar baldat -ada (o rebentat -ada, o destrossat -ada, o mort -a).
5. être écroulé -ée de rire estar mort -a de riure.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb pronominal esforçar-se. Il s’est efforcé de l’aider, s’ha esforçat a ajudar-la. Ils s’efforcent beaucoup pour parler anglais, s’esforcen molt per parlar anglès.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb pronominal espargir-se, escampar-se, dispersar-se.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb pronominal esgargamellar-se, esgolar-se, escridassar-se.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb pronominal pesca emmallar-se.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb pronominal
1. [de] pròpiament i figuradament apoderar-se de, emparar-se de.
2. [accaparer] acaparar tr.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb pronominal familiarment afartar-se, atipar-se, atracar-se, enfetgegar-se.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb pronominal
1. [se dépêcher] afanyar-se, acuitar-se, apressar-se, cuitar intr.
2. [être attentif] ésser atent -a (sol·lícit -a, amatent), basquejar intr.
3. [de] afanyar-se, apressar-se, cuitar intr a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb pronominal infreqüent enamorar-se.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç