Es mostren 594844 resultats

s’envoiler

s’envoiler

verb pronominal torçar-se © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

s’envoler


<title type="display">s’envoler</title>

Pronúncia: sɑ̃vɔle
    verb pronominal
  1. [des oiseaux] alçar (aixecar) el vol, volar intr, envolar-se.
  2. aeronàutica envolar-se, prendre vol, volar intr, enlairar-se.
  3. [une personne] volar intr, anar amb avió. Il s’est envolé pour Londres, se n’ha anat amb avió a Londres.
  4. figuradament i familiarment volar intr, desaparèixer intr. Elles se sont envolées, han volat.
  5. [être emporté par le vent] volar intr. Les papiers se sont envolés, els papers han volat.
  6. [la fumée] dissipar-se.
  7. [s’élever, monter] sortir intr, pujar intr. Des bruits s’envolent par la fenêtre, surten (pugen) sorolls de la finestra.
  8. figuradament [le temps, un espoir, etc] volar intr, esvair-se, dissipar-se, esvanir-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

s’envoler

verb pronominal des oiseaux alçar aixecar el vol, volar intr , envolar-se aeronàutica envolar-se, prendre vol, volar intr , enlairar-se une personne volar intr , anar amb avió Il s’est envolé pour Londres , se n’ha anat amb avió a Londres figuradament i familiarment volar intr , desaparèixer intr Elles se sont envolées , han volat être emporté par le vent volar intr Les papiers se sont envolés , els papers han volat la fumée dissipar-se s’élever, monter sortir intr , pujar intr Des bruits s’envolent par la fenêtre , surten pugen sorolls de la finestra figuradament le…
Diccionari Francès Català

s’époumoner


<title type="display">s’époumoner</title>

Pronúncia: sepumɔne
    verb pronominal
  1. fer-se malbé els pulmons [de tant cridar].
  2. esgargamellar-se.
  3. figuradament esgargamellar-se, escarrassar-se [repetint una cosa].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

s’époumoner

verb pronominal fer-se malbé els pulmons de tant cridar esgargamellar-se figuradament esgargamellar-se, escarrassar-se repetint una cosa © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

s’éprendre

s’éprendre

verb pronominal de enamorar-se de, agradar-se de, corprendre’s de lit © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

s’esbigner


<title type="display">s’esbigner</title>

Pronúncia: sɛsbiɲe
verb pronominal familiarment i antigament guillar intr, tocar el dos, fotre el camp, tocar pirandó, pirar intr, donar les espatlles.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

s’esbigner

verb pronominal familiarment i antigament guillar intr , tocar el dos, fotre el camp, tocar pirandó, pirar intr , donar les espatlles © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

s’esclaffer

s’esclaffer

verb pronominal esclafir de riure © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

s’escrimer

s’escrimer

verb pronominal esgrimir-se à escarrassar-se a © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

s’évader


<title type="display">s’évader</title>

Pronúncia: sevade
    verb pronominal
  1. [s’échapper] evadir-se.
  2. figuradament [s’éclipser] eclipsar-se, fer-se fonedís -issa, esquitllar-se.
    • evadir-se. S'évader de sa condition, evadir-se de la seva condició.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

s’évader

verb pronominal s’échapper evadir-se figuradament s’éclipser eclipsar-se, fer-se fonedís -issa, esquitllar-se • evadir-se S'évader de sa condition , evadir-se de la seva condició © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

s’évanouir


<title type="display">s’évanouir</title>

Pronúncia: sevanwiʀ
    verb pronominal
  1. pròpiament i figuradament [disparaître] esvair-se, dissipar-se, esvanir-se. Une ombre qui s’évanouit mystérieusement, una ombra que s’esvaneix misteriosament.
  2. [perdre connaissance] desmaiar-se, esvanir-se, caure en basca, esmortir-se infr. Elle s’est évanouie d’émotion, s’ha desmaiat (esvaït) per l’emoció.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

s’évanouir

verb pronominal pròpiament i figuradament disparaître esvair-se, dissipar-se, esvanir-se Une ombre qui s’évanouit mystérieusement , una ombra que s’esvaneix misteriosament perdre connaissance desmaiar-se, esvanir-se, caure en basca, esmortir-se infr Elle s’est évanouie d’émotion , s’ha desmaiat esvaït per l’emoció © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

s’évertuer

s’évertuer

verb pronominal à afanyar-se per, escarrassar-se per, maldar intr per © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç