Es mostren 594844 resultats

saberut
-uda

<title type="display">saberut</title>

adjectiu [que sap molt] saggio -a. || [que pretén saber] saccente, saputo -a. || [tafaner] curioso -a, ficcanaso, indiscreto -a. || [l'oli, el vi] rancido -a.

saberut
-uda

saberut

saberut

saberut
-uda


<title type="display">saberut</title>

Pronúncia: səβəɾút
    adjectiu i masculí i femení
  1. [que sap molt] intelligent -e, savant -e, compétent -e, calé -e.
    1. irònicament i despectivament [pedant] pédant -e.
    2. [tafaner] curieux -euse, indiscret -ète, fouinard -e.
  2. adjectiu
  3. [vi, oli] piqué -e.
  4. femení
  5. [dona] irònicament i despectivament bas-bleu m.

saberut
-uda

saberut
| saberuda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">saberut</title>

Accessory
Etimologia: de saber1 1a font: 1803, DEst.
Body
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que sap molt.
    2. especialment i irònicament Dit d’un que pretén saber molt.
    3. irònicament Tafaner, delerós de saber noves. Què portes aquí? —Llavor de saberuts.
  2. adjectiu Dit del vi o de l’oli que té algun regust.

saberut
| saberuda

sabeu
-ea

sabeu
-ea

sabeu
-ea

sabeu
-ea

sabeu
-ea

sabeu
-ea

sabeu
| sabea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sabeu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: sa_beu
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als sabeus.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble semític que visqué a l’antic regne de Sabà.
  3. masculí lingüística Llengua semítica de la branca etiòpica, parlada a l’antic regne de Sabà.

sabeu
| sabea

sabeu
-ea

sabeu
-ea

sabeu
-ea

sabeu

adjectiu i masculí i femení història sabeo -a.

sabeu
-ea